Les verges trobades

Després de gairebé 800 anys de presència a territori espanyol, calia no manifestar la fe cristiana públicament. Fer-ho podia comportar passar pel ganyot les persones que no mantenien una acurada discreció. A partir d’aquesta tessitura, sobretot de la mà de pastors i ermitans, s‘ocultaven icones en entorns naturals: com ara la sorra d‘un rierol, una cova o avenc, la copa d'un arbre o l’escletxa amagada d’un rocam. Guardar imatges en habitatges particulars generava un plus afegit de risc per la gent que hi vivia. Si t’enxampaven, et jugaves el físic.

Voldria no deixar-me’n gairebé cap. No serà tasca fàcil. En citaré però, tantes com pugui: Meritxell, Núria, Vallivana, Alba, Camí, Gardeny, Claustre, Cinta, Pi, Turó, Lord, Montgrony, Les Arenes, Queralt, La Roca, Puigcerver, Urgell, Sió, etcètera... Sense oblidar que, a la primeria, la pròpia Moreneta també formava part d’aquest llistat... Fou localitzada per uns pastorets, l’any 880. Fins que mil i un anys més tard (1881) la van proclamar patrona de Catalunya, fixant-ne la
festa a la data definitiva del 27 d’abril, dins del calendari. Fou la primera a ésser coronada canònicament en tota la península ibèrica.

Normalment la majoria d’imatges eren escultures fetes en fusta policromada, típicament romàniques i amb un segell i/o posat molt hieràtic. Aquesta devoció sembla ésser que té orígens prehistòrics envers la figura femenina i el culte a la fertilitat. Per això, no és estrany el reguitzell d’homenatges en favor d’elles, a tall de processons, novenes, vetlles i altres precs col·lectius, immersos al nucli de les cultures populars des de l’antigor.

Dit això, ja tan sols em resta felicitar les persones que porten algun d'aquests noms. Els hi desitjo una diada ben reeixida. Tant de bo que ho pugui fer per molts anys! Actualment, no solen ésser noms triats per a posar a gaire nadons. La moda dels monosil·làbics, la creixent laïcitat social, la major preponderància a favor de noms que surten en sèries televisives i altres factors són elements que dibuixen un mapa o panorama cada cop més esfilagarsat.