L'any llangueix

Encara no fa dues setmanes, encetàvem la tardor. És una estació que m'encisa. També ho fa la primavera, en ésser jo fill de primers de març. El darrer cap de setmana d'octubre ens endegaran la "parida" d’un nou canvi d'horari solar, que no entén ni Déu. Amb els jorns més curts, tot esdevé un pèl més trist.

Amb tot un estol de refranys, triats amb certa melangia, vull engrescar el lector. Pensant en els deprimits, ja que som en època de boletaires, heus ací un parell de dites: "El bolet i el moixernó, de l'octubre és el millor"... I "si a l'octubre plou, el rovelló es mou". Jo hi entenc poc. No m'avergonyeix pas dir-ho. Si me'ls posen al plat, aplaudiré el qui l'ha collit i alhora el qui l'ha cuinat i emplatat. És el que faig millor, a la cuina.

L'oratge meteorològic es va enrevessant. Ho anuncien altres adagis: "les ventades d'octubre porten ocells i maten l'eruga" / "Octubre, octubrot, fuig de l'ombra i cerca el foc". "En arribar octubre, hivern i estiu s'esgarrapen" / "L'octubre fred mata el cuquet" /  "L'octubre mai no és fred, amb borregó i foguet" / "L'octubre, molt suc i poc bruc". "Octubre, octubret, s'enduu la calor i ens porta el fred".

La paremiologia catalana ens ofereix un ventall de sentències ben didàctiques: "A l'octubre el bestiar de llana es vesteix d'hivern / Per l'octubre el porc sota el roure / Per l'octubre el temps renega / Per l'octubre és bo podar, però, l'alzina, no l'has de tocar" / "Quan l'octubre és arribat, sembra el sègol, l'ordi i el blat... i ten el camp ben afemat."

El nom de "tardor" és recent. Primer de tot es parlava de la "primavera d’hivern". El mot començà a circular en el català parlat a principis del segle XX. Val molt la pena considerar-ho, sense defugir les connotacions que el fet implica.

Mentrestant, d'una o altra manera, no ens deixem envair per la malenconia o la tristor. La vida és un tresor que hem de saber valorar en justa mesura. Així doncs, no hem d'omplir la vida d'anys, sinó els anys de vida.