El dubte és creatiu

Ara aquest recull de to elegíac, revisat i ampliat per la poeta barcelonina, forma part del llibre Fuga, al qual l’autora ha afegit els poemes que integren I altres vides.

Fuga (Témenos Edicions) s’ha publicat en edició bilingüe. El professor i editor Carles Cervelló ha fet una esplèndida traducció al castellà dels versos de Marta Pérez Sierra que en aquesta publicació, com en altres ocasions, s’acompanyen de fotografies d’Enric Macià. Un pròleg del doctor Lluís Vila il·lumina la història clínica de Jordi Gamundi, l’àmic de l’ànima a qui Marta Pérez Sierra va dedicar el llibre de poemes. Malalt diabètic, el jove no va sobreviure al doble transplantament de pàncrees i de ronyó, taula a la qual es va agafar, amb esperança, tot i que possiblement sabia que es moriria. D’ençà d’aquell octubre del 1984 han passat quaranta-dos anys i els avenços en el camp de la ciència mèdica han estat colossals. Avui potser se salvaria.

El segon fora del dubte és un moment ‘fora’, és a dir: sense temps; com així és, sense temps, com s’experimenta el goig de l’amor: «Teníem ara carícies, petons/ que ens segrestaven». En temps present, els cossos i les ànimes dels dos joves amants immersos en l’ara etern. Com ara mateix és el moment, en el present, que dona vida al record. El vell dubte en el temps passat era si hi hauria vida, després d’aquell ara experimentat com a etern. D’aquí ve l’impuls de la fugida, de la fuga en el temps que ens cronometra i s’imposa, cruel, radical, sense dubtes, en aquell dia plujós en què corrent «pels passadissos cercant-te. // Vaig trobar el teu cos, només».

En el desig queda «la mort no t’abraçarà/ si jo et vetllo amb cura». La poeta s’adreça a l’amic mentre el pacient és al quiròfan. Al poc temps de l’operació, però, tan sols els «llençols de molsa blanca et van cobrir...».

Els amors que esdevenen més purs en la memòria són aquells que no es realitzen, que queden en el cel d’una realitat que s’ha fet escàpola. No han tingut temps de patir desgast per molt que el preu a pagar hagi estat el dolor intens de la pèrdua: «Quan tu eres al meu costat / jo no volia res més». Aquella sensació de companyia i plenitud: un tros de cel enmig de la vida quotidiana. Però cal fer el pas endavant i retornar a la vida sense oblidar la bellesa d’«un bes etern/ alè de l’adolescència».

L’última mort és l’oblit, i això mai. I tres dècades després de la mort de l’amic-amat, Marta Pérez Sierra va escriure Un segon fora del dubte, els inspirats versos lírics que ara componen la primera part de Fuga, als quals ha sumat els poemes inèdits I altres vides, on l’autora s’adreça als amics que ja no hi són, com el poeta Josep-Ramon Bach, o dialoga amb la temença per la partida de la mare malalta. Amb tot, «no trairé el meu cos/ li donaré l’alè del desig». Així s’expressa, dinàmic, el dubte creatiu.