Literatura

El amo

Coberta d'

Coberta d'"El amo" de Santiago Díaz. Eix

Hi ha llibres que a mesura que els vas llegint et van generant un cert desassossec per com de violent pot arribar a ser, no només per algunes de les escenes sinó perquè ve a mostrar que el mal existeix i s’encarna en ocasions en persones que tenen una vida corrent i que desenvolupen la seva tasca professional sense aixecar sospites, però al darrera hi ha personatges que sense cap mena de codi moral actuen amb una fredor per obtenir al submissió d’altres persones. I ens podríem fer la pregunta de qui és l'amo? I la resposta la trobem al llarg de la narració quan des de bon principi ens trobem amb aquell personatges que es consideren amb dret a decidir sobre la vida d'una altra persona. Que decideix quan viu o quan mor. Personatge que pretén controlar els cossos, els sentiments i fins i tot el futur dels altres i en el cas del llibre de les noies que des de fa molts anys va segrestant.

Un dels aspectes més punyents de la història és precisament aquesta voluntat de domini, la voluntat de destruir la personalitat de les noies, en aquest cas, amb violacions, vexacions i violència. Les víctimes deixen de ser considerades persones amb identitat, sentiments i llibertat, i passen a ser tractades com a objectes sotmesos a la voluntat d’algú altre.

Tot plegat ajuda a fer una reflexió sobre les relacions de poder, la possessió i la deshumanització.

Santiago Díaz (Madrid, 1971) és guionista de cinema i televisió amb vint-i-cinc anys de carrera i prop de sis-cents guions escrits. Aquesta xifra no és una dada biogràfica menor: defineix tota la seva escriptura novel·lística. Abans de dedicar-se a la narrativa va treballar durant més de dues dècades com a guionista i l'ofici es nota. Les seves novel·les tenen ritme i una manera molt visual d'explicar les coses que enganxa des del principi. 

Va publicar el 2018 la seva primera novel·la, Talión, que va guanyar el 2019 el Premi Morella Negra i el Premi Benjamí de Tudela. El 2021 va veure la llum El buen padre, el primer lliurament de la trilogia protagonitzada per la inspectora Indira Ramos, traduïda a diversos idiomes, a la qual el van seguir Les altres nenes (2022) i Indira (2023), guanyadora del Premi Alacant Noir. Després del parèntesi dels Nou regnes (2024), la seva única incursió en la novel·la històrica, va tornar al gènere negre que el va consagrar amb la sèrie Jotadé, la segona entrega del qual és El amo, publicada el febrer de 2026. 

Santiago Díaz torna, ja va sorprendre els lectors amb una novel·la negra intensa, pertorbadora i plena de tensió. Ara a la narració d’El  amo, l'autor ens torna a presentar a Jotadé Cortés, un personatge molt particular que ja havíem conegut a la novel·la anterior, Jotadé. personatge peculiar ja que és un policia d’ètnia gitana, cosa poc habitual i que manté una relació intensa amb el seu món familiar, el seu clan, però això no li impedeix fer una feina molt activa i bona en les investigacions amb un intuïció molt bona per analitzar situacions de conflicte. Juan de Dios Cortés -Jotadé- afegeix als seus mètodes expeditius tota l'herència de la seva ètnia que és molta i el condiciona en més d’una ocasió.

La història comença amb la troballa del cadàver d'una adolescent en una parada d'autobús als afores de Madrid. Ha estat diverses hores a la parada sense que ningú fos conscient de que estava morta, quan comença la investigació policial descobreixen encara una realitat inesperada: la noia havia desaparegut anys enrere sense deixar cap rastre ni es va aconseguir trobar-la i ha estat assassinada després de donar a llum. Costa imaginar-se com pot haver discorregut la vida d’aquesta noia al llarg dels prop de cinc anys que ha estat desapareguda. Però a mesura que avança la investigació es descobreix que no és un cas aïllat, sinó que hi ha altres dones segrestades que han patit el mateix destí des de fa trenta anys. La narració explica com és la relació entre el segrestador, el policia Pedro Osborne, que ja ho sabem des de bon principi i la noia morta la Carla Lombardo.

En episodis breus imbricats en mig de la narració anem descobrint la infància del segrestador i la raó dels seus actes sense que això el justifiqui i també anem coneixent els mètodes que ha usat al llarg del temps, des del primer segrest fins el darrer. Una història fosca carregada de mancances i afecte. Hi ha diverses trames col·laterals que sobretot fan referència a les vida del grup de policies que treballen amb Jotadé, la relació de l’inspector Melero amb Margarita, també d’ètnia gitana i els seus conflictius  germans, la situació de l'inspector Iván Moreno després de la mort de la seva dona Indira, la Lucia que va treballar d’interna en un centre de menors, i la vida de Jotadé amb Lola, la seva dona, i el seu fill Joel. El resultat és un castell de trames entrellaçades que dona un ritme trepidant al relat. Tot avança lentament però en el moment en que els policies troben les primeres pistes no s’aturaran malgrat els inconvenients i trampes que els posa el criminal. El resultat és una arquitectura narrativa de trames entrellaçades que no concedeix respir i que avança, amb la precisió cap a un desenllaç administrat amb comptagotes. 

Un dels aspectes més determinants o claus de la història és precisament aquesta voluntat de domini. Les víctimes deixen de ser considerades persones amb identitat, sentiments i llibertat i passen a ser tractades com a objectes sotmesos a la voluntat d'algú altre.

La trama criminal gira al voltant de dones segrestades i assassinades després de donar a llum. És una situació especialment tèrbola perquè afecta un moment de la vida  esperançat per les mares i per la creació d’una nova vida amb tota una llarga perspectiva vital. En aquest sentit la novel·la reserva alguna sorpresa inesperada.

La novel·la combina misteri, violència, crítica social i conflictes personals. El seu principal atractiu és la capacitat de mantenir el lector enganxat a la lectura i a fer determinades reflexions sobre temes quotidians com poden ser la maternitat, la paternitat, la violència contra les dones i la nefasta necessitat de controlar els altres fruit de les pròpies mancances emocionals.

El amo és una novel·la molt potent, amb una trama fosca i un punt recargolada i un protagonista amb molta personalitat que omple espais i temps. El que creiem que és també important és que junt amb la intriga de la narració, hi hagi també reflexió sobre la condició humana i els racons més obscurs de la personalitat d’alguns individus.

El amo
Autor: Santiago Díaz
Editorial: Alfaguara
Barcelona, març 2026

A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.

Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.

Subscriu-te ara!

Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals:

Segueix-nos a WhatsApp! Segueix-nos a Telegram!

També pots escollir Eix Diari com a font preferida de Google i no perdre't les nostres notícies



Últims articles publicats


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local