La pregunta ens l’hem fet a rel del cas Koldo. El cas que domina el món informatiu i es objecte de baralla, dura i sense pal·liatius, entre els partits, bàsicament entre el PP i PSOE que es llencem la corrupció, la real i la presumpta pel cap
Es el que diuen, amb la boca més o menys grossa, quasi totes les forces polítiques del nostre país
Quan molts polítics surten a parlar de la igualtat en diferents aspectes a la localitat és una cosa que de bon començament ja et posa les antenes en guàrdia a veure per on anirà la cosa
Com poden pretendre donar lliçons de dignitat, d'honradesa, de legalitat i de rebuig de la corrupció política?
Els catalans estan cansats de proclames buides i han votat, arreu, a qui ha estat capaç de demostrar solvència i estabilitat, castigant en global els partits independentistes, desaprovant governs de mil colors i el que és pitjor, no votant i quedant-se a casa
I malgrat tot seguirem creient en la política i el seu paper transformador
Tenim un problema greu. Escampat com l'oli que ho empastifa tot. Tant al govern central com al principat. A la comunitat de Madrid, a Múrcia i arreu. No és altre que els partits que s'autoqualifiquen de “frontisses”…
Tots els partits polítics caben dins de la democràcia?
Que pensaria de tot plegat un ciutadà que arribés d’un viatge a l’espai i no es posés en mans dels opinadors professionals dels mitjans de comunicació?
Els partits em semblen un ascensor on hi pugen persones amb criteri, amb pensament lliure, però que quan sobrepassen un determinat pis, un nivell, es converteixen en peces d’un engranatge, d’un sistema on o serveixes aquest sistema o el teu viatge acaba allà mateix
Tinc la sensació que, en la nostra política, comença a haver-hi més partits, subpartits, grups i subgrups que parcel·les de poder. I, diguem-ho clar, de què serveix un partit si no mana?
D’ara fins el dia 26, per una banda proposo que exigim explicacions per saber quin tipus de polítiques defensa cadascú i si aquestes són d’esquerres o de dretes i, per altra banda, mirem el nostre poble i pensem qui és responsable del seu estat actual
Caldria que es separés una mica la jornada del sant o santa de la intensitat de la campanya i les desfilades massives de polítics, però vaja en tenen tot el seu dret de fer-ho, com dret tenim la gent de passar-ne
Hi ha polítics que ens volen vendre aquesta presumpta igualtat a través de posar els dos sexes en els substantius quan els toca escriure o parlar, entre altres mètodes superficials. Agradi o no, el plural masculí inclou els dos sexes
El ciutadà, atabalat per tanta cridòria inútil, acaba oblidant els seus propis desitjos, les seves aspiracions legítimes, i cau en el parany de votar amb la víscera més que amb el cervell
Tots aquests que accedeixen a la política des de jovenets sense haver recorregut camí professional mireu com poca cosa queda d'ells. Anem-hi pensant. A nivell local i a tots els nivells. S’ha d’accedir al món de la política després d’una experiència de vida viscuda i més aviat exitosa.
Després del “Procés” i de l’1 d’octubre passat aquesta gran massa ha tingut importants moviments cap als extrems deixant més pobra la part central. Avui en dia t’has de posicionar a un costat o altre d’aquest llarg camí que pot menar a la independència de Catalunya
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.
Subscriu-te ara! Al periodisme local