L’últim curs abans de les urnes

El setembre marca sempre l’inici d’un nou curs polític, però el que ara comença té una significació especial per als ajuntaments. Les eleccions municipals del maig de 2027 ja són a l’horitzó i els governs locals entren en l’últim curs complet del mandat. Arriba, per tant, el moment en què els compromisos electorals deixen de poder ajornar-se en nom del calendari. Allò que encara no s’hagi començat a executar difícilment arribarà a temps abans que els partits tornin a demanar la confiança dels ciutadans.

També el Parlament de Catalunya reprèn l’activitat amb una agenda carregada d’assignatures pendents: la regulació de la compra especulativa d’habitatges, el sensellarisme, la renda garantida, l’educació o les mesures contra els discursos d’odi. Són debats que poden semblar allunyats de la política municipal, però bona part dels seus efectes acaben arribant als carrers, als barris i als serveis que gestionen els ajuntaments.

Habitatge, seguretat, neteja, mobilitat, convivència, serveis socials o manteniment de l’espai públic són qüestions davant les quals el ciutadà rarament distingeix entre administracions. Quan alguna cosa no funciona, la primera porta a la qual truca acostuma a ser la del seu ajuntament. Per això aquesta recta final del mandat hauria de convertir-se, sobretot, en un examen de gestió.

I gestionar bé no és només anunciar inversions o aprovar pressupostos. És aconseguir que l’administració funcioni amb una rapidesa raonable i disposi dels recursos necessaris per resoldre els problemes.

La denúncia recent sobre el risc de paràlisi dels ajuntaments petits per la manca de secretaris-interventors posa de manifest una debilitat estructural del món local. Sense aquests professionals, alguns consistoris poden trobar dificultats fins i tot per convocar plens, efectuar pagaments o tramitar subvencions. És imprescindible que les administracions competents aportin solucions, però també que els mateixos ajuntaments mantinguin com una prioritat permanent la simplificació dels procediments, la coordinació interna i la reducció dels terminis.

La lentitud administrativa té conseqüències molt concretes. Una tribuna publicada aquesta setmana a Eix Diari relatava el cas de dos establiments del Camí dels Molins del Vendrell que han acabat tancats després de més de tres anys de conflictes, una seixantena d’actuacions policials i diversos operatius conjunts. El respecte a totes les garanties és imprescindible, però quan els procediments s’allarguen fins al punt que els ciutadans perceben que els problemes avancen més de pressa que les solucions, l’administració perd credibilitat.

Aquest últim curs municipal hauria de servir, precisament, per recuperar-la. Encara hi ha temps perquè els governs acabin projectes, corregeixin errors i ofereixin resultats, i perquè les oposicions fiscalitzin la seva acció i presentin alternatives. El que seria menys desitjable és convertir els pròxims mesos en una precampanya electoral permanent.

No serà fàcil. Aquest final de mandat estarà també condicionat per debats d’una gran intensitat política. La immigració ocupa des de fa setmanes una part important de l’agenda informativa arran de la situació de Ceuta, i és previsible que continuï sent un dels grans eixos de confrontació fins a les municipals.

Els articles publicats aquests dies a la Tribuna d’Eix Diari mostren visions molt diferents sobre aquesta qüestió: des de les crides a abordar-la des de l’humanisme i la solidaritat fins a les denúncies sobre la incapacitat de les administracions per gestionar situacions que s’enquisten. També en la política local comença a fer-se evident una polarització en què la immigració, la seguretat, la convivència i l’ascens de l’extrema dreta tindran un protagonisme creixent.

Precisament per això caldrà exigir responsabilitat als partits. Ni negar problemes reals ni convertir-los en combustible electoral ajuda a resoldre’ls. Els ajuntaments es troben, a més, en una posició especialment delicada: són l’administració que ha de gestionar les conseqüències quotidianes de fenòmens globals a través de l’escolarització, l’habitatge, els serveis socials, la policia local o les polítiques d’integració.

Aquí és on les grans proclames ideològiques topen amb la realitat.

Potser aquesta serà la millor manera de valorar el curs polític que ara comença. Menys anuncis sobre el que es farà després de les eleccions i més explicacions sobre el que s’ha fet durant el mandat. Menys administració atrapada en procediments interminables i més capacitat per resoldre problemes sense renunciar a les garanties. I menys temptació de convertir cada conflicte en una batalla electoral.

El maig de 2027 arribarà prou aviat. Fins aleshores queda encara un curs polític sencer. El millor servei que poden fer els ajuntaments del territori és aprofitar-lo fins a l’últim dia per governar.

Participa a l'enquesta