Putin desfila la seva fragilitat a la Plaça Roja

Una posada en escena indesitjable que el Kremlin ha organitzat, enregistrat i difós per tot el món, però que s’ha orquestrat des de Kíiv.

Aquesta celebració, que troba el seu origen a l’any 1945, i que durant la Unió Soviètica es va organitzar en quatre ocasions per commemorar la derrota dels nazis, va ser reinstaurada per Ieltsin l’any 1995 i des de llavors s’ha celebrat cada any. Putin, en coherència amb el seu projecte neo-imperialista, ha convertit l’acte en una demostració de poder militar i en una exhibició nacionalista de primer ordre, gran bellesa i espectacularitat.

Per la tribuna d’autoritats hi han desfilat mandataris com George W. Bush, Angela Merkel, Jacques Chirac, Gerhard Schröder, Silvio Berlusconi, José Luis Rodríguez Zapatero, Xi Jinping, Narendra Modi, Raúl Castro, Benjamin Netanyahu o Luiz Inácio Lula da Silva. Des de l’annexió de Crimea, però, la presència de caps d’Estat i de govern occidentals ha desaparegut i la llista d’assistents s’ha centrat en els aliats naturals de Rússia i alguns països del Sud Global.

L’edició d’enguany no ha tingut les característiques habituals i ha exposat els temors i limitacions del Kremlin en el context de la invasió d’Ucraïna. Per primer cop a la història no hi han desfilat vehicles pesats ni s’hi ha exhibit míssils i altres equips militars. La desfilada militar s’ha limitat a les tropes i la tradicional volada de caces. Els tancs, camions i llançamíssils s’han vist només en pantalla, en un vídeo suposadament enregistrat al front ucraïnès. La llista d’assistents convidats ha contrastat enormement amb la d’anys anteriors, especialment respecte de l’any 2025, quan, amb un gran pes simbòlic, hi van assistir Xi Jinping o Lula da Silva. Tampoc s’hi van veure drons, que es van introduir l’any passat, un element estratègic i emergent en les guerres actuals. En definitiva, una celebració a mitges, desvirtuada i amb menor impacte internacional.

Ucraïna n’és, en bona part, la responsable. Les setmanes prèvies a la desfilada, l’exèrcit ucraïnès havia estat capaç d’assolir objectius a molta distància del front en territori rus i van arribar fins a les immediacions de Moscou desenes de drons. Kíiv va aprofitar aquesta situació per llançar un missatge: “Ningú pot garantir la seguretat de la capital russa el Dia de la Victòria”.

El Kremlin, atemorit per possibles atacs de drons durant l’esdeveniment, i malgrat haver aconseguit acordar un alto al foc amb Zelenski i Trump, va ordenar el tall d’internet mòbil, restriccions d'SMS, retirada de permisos als periodistes estrangers, el tancament dels aeroports i un reforç de la seguretat sense precedents. A ningú se li escapa que l’absència de vehicles pesats està estretament relacionada amb raons de seguretat derivades del risc d’atacs. No obstant això, alguns analistes es pregunten si guarda relació amb el desgast al front, on Rússia no pot prescindir d’equipament, i a la minvada capacitat per repel·lir atacs de drons sobre el seu territori i capital.  

La desfilada més deslluïda de l’era Putin es produeix en un moment d’alguns canvis en el desenvolupament de la invasió d’Ucraïna: relatiu estancament del front, o en qualsevol cas d’avenços molt lents i limitats; contraofensives ucraïneses exitoses; i el desplaçament de la guerra a territori rus, amb atacs a refineries i infraestructures estratègiques. Pel que fa als aliats occidentals, la caiguda d’Orbán ha obert el camí a més suport i recursos de la Unió Europea.

La sortida al conflicte no s’albira i ja es tracta d’una contesa que supera en durada a la guerra entre els soviètics i els alemanys a la Segona Guerra Mundial i que ha esdevingut l’escenari més mortífer de l’Europa de postguerra. Una invasió que havia de ser ràpida i indolora, com ho va ser l’annexió de Crimea l’any 2014, ha trobat davant un poble disposat a lluitar per la seva sobirania, un president conseqüent i sòlid i una Unió Europea que, malgrat les pròpies crisis i limitacions, ha respost i s’ha vist obligada a posar la seva arquitectura de seguretat davant del mirall.