“Res, no verba..., senyor Pedro Sánchez!”

Quina casualitat! Just el dia que fa 8 anys del seu accés a la presidència del govern -gràcies a una moció de censura- en Pedro Sánchez sembla un cadàver polític. Primer de tot, però, vull deixar clar que no estic adscrit a cap formació parlamentària. A més, alhora que tampoc no és pas que em generi el més mínim encís el fet de pensar que el PP pugui arribar al govern. Tal vegada "seria molt pitjor el farciment que no pas l'indiot". Déu nos en guard!.

En un altre ordre de coses, quan resta poc més d’una setmana per l’arribada del Papa Lleó a Espanya (Madrid, Barcelona i Canàries), no entenc què pintava la visita del tal Sánchez al Vaticà. "Vivir para ver", que diria l’humorista Forges!.

Voler esgotar la legislatura és tocar a morts, literalment. Ell pretén aguantar -sí o sí- un any més. Però la majoria de la ciutadania està que trina... i amb raó. El tema seu no té marxa enrere... ni porta de sortida endavant. La tesi carrinclona d’escudar-se en la presumpció d’innocència no té caps ni peus. Cada dia que passa, el ventall de "bunyols-saraus-nyaps" -o digui’s com es vulgui- va in crescendo.

La més que probable pèrdua del govern podria reportar-li acabar com a imputat. Si les darreres qüestions o tràmits judicials arriben provar que era coneixedor de l’entrellat, malgrat l’aforament parlamentari no el privaria de fer-li caure la cara de vergonya. També ell seria citat a declarar. Bona nit i tapa’t!.

Mentrestant, a més a més, tota la "trepa d’escolans i bombers" del seu partit, van disparant volent carregar "culpes" a la classe judicial o periodística. On s’és vist semblant malmaneig ?

El llistat de possibles "malfactors" o personatges corruptes abasta el germà, la seva esposa, els senyors Ábalos, Santos Cerdán i Koldo García... Amb un darrer personatge afegit: l’ex-president ZP i una suposada "deixa" de joies de la senyora Sonsoles Espinosa. Hauran volgut clonar l’estratègia del "clan Pujol" bo i cercant una figura com la de l’avi Florenci? Quin fart de riure!.

En resum, que tots els seus ministres, endollats, diputats i socis de govern -pel que sembla- volen aguantar peti qui peti. Obliden que, com més duri l’agonia, més dur serà el càstig dit altrament, amb l’acrònim del partit ben enfangat.

Albiro que el ball del circ és a punt de començar. Potser esclatarà o rebentarà el dia menys pensat... I, en aquesta conjuntura, em pregunto si en Sánchez -que ni tan sols va anar a la missa d’estat per les 229 víctimes de la DANA- tindrà el desvergonyiment d’assistir a més d’una de les que oficiarà el Papa Lleó XIV, durant els dies que trepitjarà "el país de la pell de brau". Àdhuc aspirarà a treure rèdit electoral de la visita del Pontífex. El paguen per pensar?.