Desconcertats

El món, i Europa molt concretament viu moments de desconcert.

Primer van ser les neveres d’alguns supermercats.

Després va ser el banc de sang més important de França perdent-se una bona part de les reserves.

Les grans xarxes de supermercats europees van tornar a ser violentats sobretot en les seves neveres perdent-se els aliments que hi havia.

I encara hi ha hagut una continuada amenaça a avions que volaven en diverses rutes per Europa.

I ara cal afegir-hi amenaces de bomba a diverses cadenes de televisió i diaris de diversos països d’Europa.

I les escoles de diversos països també han rebut amb evacuacions massives.

Tot plegat ha fet pensar a alguns analistes i experts que ens tronem directament en episodis del que s’ha anomenat atacs híbrids, aquella mena d’estratègia que combina diversos elements de desestabilització sense haver d’arribar a l’enfrontament armat. Es tracta de generar caos, actuar damunt infraestructures, serveis bàsics i elements essencials dels països amb l’objecte de generar una sensació d’inseguretat i treure’n el rèdit corresponent.

Ens trobem doncs actualment en una situació de màxima alerta a causa d'una intensa campanya d'amenaces amb l’objectiu de desestabilitzar el continent. Es fa difícil no pensar que els incidents que s'estan registrant no estiguin coordinats i que vulguin afectar directament la vida quotidiana dels ciutadans i les infraestructures crítiques de la Unió Europea.

Generar incerteses, fer de la inseguretat un element de desconfiança generalitzada.

Fins i tot les incidents vandàlics que han ocorregut a la ciutat de Barcelona i altres ciutat catalanes han estat senyalades com elements d‘aquesta desestabilització esperonant a joves (potser sense masses llums) a saquejar determinats comerços i generar estralls que comportin inseguretat. Tot plegat són elements que puguin vincular-se a atacs indiscriminats i ben programats des de ves a saber on.

I qui ha al darrera de tot aquest terrabastall.

Doncs segons l’Agència de la Unió Europea per a la Ciberseguretat hi hauria diversos possibles responsables que van des d’aquells que juguen amb motivacions geopolítiques i aquí hi ha des de Rússia fins a Corea del Nord passant per la Xina i Iran que tenen objectius diversos mentre el Kremlin o grups finançats per aquests promouen campanyes de desestabilització contra països que donen suport a Ucraïna. Xina pretén conèixer el funcionament d‘infraestructures recopilant elements d’intel·ligència que els permeti guanyar competitivitat... Però també s’hauria de tenir em compte grups criminals aliens a qualsevol ideologia amb la pretensió de reclamar diners per no actuar o per aturar accions probables de portar a terme com posar en circulació informacions confidencials o altres elements amb informacions sensibles.

I, segur que hi ha altres motius i “llops solitaris” que volen tenir el seu moment  de glòria.

Creix la incertesa i clar també l’estupefacció de pensar que tots els avenços tecnològics que haurien de fer la vida més fàcil, i és cert que ho fan, ara en comencem a conèixer la cara més fosca i ens compliquen el nostre futur i de quina manera!.

Es posen de manifest les nostres vulnerabilitats com a societat i ens desconcerta no saber amb seguretat d’on provenen els “atacs”.

Alguns no deixarem mai de ser uns il·lusos.