Si parlem d’aforament de les platges com si fossin un teatre, com es calcula? Ho comptem quan la marea és alta o quan és baixa? Quan fa bona mar o quan hi ha temporal?
Aquesta setmana, un país suposadament germà, el país basc, ha demostrat que aquella teoria és plausible. Que es pot estirar des d’un costat i des de l’altre si s’és prou generós com per cedir a l’hipotètic rival intern una part del protagonisme
Ja fa dies que mantinc que abans de parlar, i més encara de dictar una llei o una ordre, s’ha de pensar. I molt
Permeteu-me que em posi biòleg i que, emulant modestament Sòcrates, recuperi el seu mític “Només sé que no sé res”, convertint-lo en un més ajustat “Només sé que saben poca cosa”. Els científics, naturalment
Fa dies que no m’ho puc treure del cap. De fet, dues eleccions autonòmiques (basques i galegues) ja convocades, estan als llims esperant que algú digui alguna cosa. I de les catalanes que s’havien d’anunciar un cop aprovat el pressupost, ningú en diu ni gall ni gallina
El panorama des del balcó sol ser més que conegut i les opinions dels residents al nostre pis, també. Per tant, agradi o no, les opcions alternatives (radio i televisió) surten amb avantatge i tenen la partida guanyada
Tant costa reconèixer que hi ha diverses formes de comptar malalts, fins i tot considerant infectat aquell que truca per telèfon i diu que té símptomes?
Amb tot plegat, i ens agradi o no, estem configurant una situació força peculiar i al meu entendre, preocupant de cara al futur
Globalitzar però -per posar només un segon exemple d’inconvenients- suposa també la difusió ràpida (podríem dir-ne contagi, no?) de les idees (siguin positives o no), els productes (siguin necessaris o no) i, com hem vist, les malalties
Aturem aquest degoteig angoixant de xifres pel cap baix confoses. No fallen les matemàtiques, simplement es posen al servei d’altres interessos
Els milions suïssos del rei emèrit als que el rei en actiu ha renunciat sense que sapiguem massa bé qui en serà el beneficiari final. Parlar-ne justament ara, quan el govern aboca un munt de milions per combatre el coronavirus, pot semblar un intent de rebaixar l’impacte emocional de la malifeta
Perquè aquests dies hem vist com, als diversos nivells decisoris de la nostra societat política, es prenien decisions, no sempre coincidents respecte la pandèmia. Que si jo tanco les escoles i tu no. Que si envio la gent al CAP o els faig trucar a un telèfon
Les dues trobades han mostrat a la gent -i als polítics també- que, si es vol, es pot parlar de tot. O, per ser més exactes en l’expressió, es pot començar a parlar de tot
Pedro Sánchez conscient que el seu poder es sustenta en bona part en el dels que manen a cadascun dels territoris autonòmics, ha decidit que, en comptes d’acollir periòdicament l’acatament dels territoris al Senat o al palau de la Moncloa, serà ell qui traslladarà la seva cort
En qualsevol negociació que es faci, no vull interlocutors “fiables”. Vull interlocutors “raonables”. Perquè els primers solen reclamar confiança i fins i tot enfadar-se quan dubtes de les seves afirmacions o promeses. Els segons, per contra, demanen i donen raons, arguments i dades
La reflexió té a veure amb la situació que estan vivint els nostres pagesos i que ha motivat les manifestacions d’aquesta setmana
L'empresa del segle XXI es basa en les persones i les seves històries, inspiradores, compartibles i convicents.
Demana'ns el dossier "Veus d'empresa: màrqueting de continguts", t'explicarem totes les avantatges de donar a conèixer la teva empresa en aquest espai.
Contacta amb nosaltresDona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.
Subscriu-te ara! Al periodisme local