La rebel canya pensant

Filla de pare armeni i mare russa, Nina Berbérova va viure a Sant Petersburg fins a l’any 1922 en què va marxar de Rússia amb el seu marit, el poeta Vladislav Khodassévitx, amb l’argument que l’activitat literària sota el règim bolxevic «era impossible». Aquesta activitat a l’exili, però en règim lliure, la va dur primer a Berlín i després a París, on va formar part del cercle de noms tan rellevants de la literatura russa de principis del segle XX com Akhmàtova, Tvietàieva, Nabokov i Pasternak, entre d’altres. Primera biògrafa del gran músic Txaikovski, controvertida perquè no hi ocultava la seva condició d’homosexual, les novel·les i relats de Berbérova sovint estan inspirats en les vides d’aquests grans personatges de la literatura russa. Als anys cinquanta Nina Berbérova va emigrar als Estats Units, es va vincular a les universitats de Yale i Princeton com a professora de rus, es va fer ciutadana americana i després d’una llarga vida va morir a Filadèlfia als 92 anys. Això no obstant, el reconeixement com a escriptora no li va arribar fins la publicació a França l’any 1984 de L’acompanyament.

A La canya rebel Nina Berbérova hi explica la història de dos amants que el dia 2 de setembre de 1939, un dia després de la invasió de Polònia per part de l’exèrcit alemany, se separen amb gran dolor a París. L’Olga, la protagonista narradora, és una exiliada russa. Einar marxa a Suècia escapat. Cap dels dos no pot imaginar la guerra que acaba d’iniciar les seves passes, si bé qui en pateix de debò més greus conseqüències és l’Olga, que resta a París i té cura del seu oncle, un savi investigador. Passaran fred i privacions, però, sobretot, seran visitats per militars alemanys que després d’una denuncia de qui es podria haver considerat amic en tant que col·lega, s’emportaran l’home vell i malalt sense contemplacions. Amb una gran llibertat i fortalesa d’esperit malgrat els entrebancs de la seva vida quotidiana, Olga sempre guardarà amor per l’Einar. Per contra, l’Einar es casarà a Suècia i farà una vida tan convencional i tan esclava del seu matrimoni que fa llàstima i tot.

Si bé aquesta argumentació ja seria prou per fer interessant la lectura d’un testimoni més de l’ocupació alemanya de França, i com aquests fets històrics trastoquen els destins de les persones, el nus del relat es troba ja insinuat al títol, La canya rebel, que s’inspira en un dels Pensaments de Blaise Pascal: «L’home no és sinó una canya, la més feble de la natura, però és una canya pensant». Vet aquí la força de la fragilitat que tothora demostra el personatge de l’Olga, que queda perfectament definit en aquestes paraules adreçades a l’Einar, una vegada s’han visitat ja molts anys després de la guerra i cadascú ha fet el seu camí: «Si se li permet a algú que t’organitzi la teva no man’s land, al final, raonant lògicament, arribaran al punt de tancar-te en una habitació luxosa d’un luxós hotel, i cremaran els teus llibres, i apartaran de tu tots aquells que estimes. Només cal cedir, i no hi haurà fronteres on detenir-se, tot et serà pres; ¿on és el límit, Einar? ¿On seran aleshores el secret, la llibertat? (...) L’interrogador i el jutge, tots dos s’instal·laran al teu tros de terreny».

Nina Berbérova, que va emigrar de Rússia perquè sota el règim bolxevic, i ja no diguem després, no es podia fer literatura amb llibertat, a La canya rebel fa un cant a aquest espai de la interioritat, el preuat «tros de terreny» que no ens podem deixar arravatar ni en la més fosca presó. I és que de totes les capes de la vida, la vida secreta i lliure del pensament és la veritable vida, la nuclear, l’essencial, la que dona sentit i dignitat a la vida humana, tan ben descrita en la metàfora de Pascal com la canya tan fràgil com es vulgui, però canya pensant.