Premsa local

Premsa Institucional o el debat etern (i II)

Impremta. Eix

Impremta. Eix

Passada la guerra civil apareix el full Informaciones editada pel Servicio Nacional de Prensa y Propaganda de la Fet y de las JONS, tot i que no és una publicació pròpiament de l’administració la confusió entre institucions i el partit únic porta a equivocs i fa que la publicació es pugui assimilar a Premsa Institucional, així mateix l’aparició de “Villanueva y Geltrú” que es reivindica com hereu de l’antic “Diario” també el podem situar en aquest mena de magma difús que uneix ajuntament, Movimiento i tot el que penja d’aquestes estructures. El document previ a la publicació es parla de que Villanueva y Geltrú “Como para mucho tiempo este periódico tiene que ser el único que se editará en la localidad porque no hay motivo de que salga otro, ya que los postulados de vida política social y religiosa están incluidos en la unidad estricta que señala nuestro invicto Caudillo, será portavoz de todas las actividades que se realizan en la villa y por tanto se considerará órgano oficial y oficioso de la vida religiosa, de la casa Sindical, del Ayuntamiento, Juzgados, Comandancia Militar y como boletín general de todas las Delegaciones de F.E.T. y J.O.N.S.......” I per tant hi havia una certa voluntat d’esdevenir una mena de premsa institucional invasiva i expansiva. La barreja entre l’administració, la Falange i el Movimiento  donava per molt i per tant  “Villanueva y Geltrú” pretenia ocupar tot l’espectre informatiu fins i tot aquells que tenia un caràcter institucional. Després i de mica en mica el Diario va anar agafant vida pròpia encara que tingués fins el final del franquisme alguna dependència o altre amb les estructures de poder.

Amb l’adveniment de la democràcia municipal molts ajuntaments van crear publicacions per donar a conèixer les seves realitzacions i els seus plans de treball i propostes d’acord amb els nous postulats d’un municipalisme més obert, proper i participatiu. A Vilanova i la Geltrú apareixia a l’any 79-80  L’Ajuntament Informa que era una publicació d’aquest tipus sense massa qualitat formal i amb nombrosos canvis de format i de seccions. Així succeí durant la primera legislatura. Era un full ciclostilat fent-se ressò de les accions més destacades dels govern local. En la segon mandat el propi Ajuntament cercà un mitjà més treballat i polit editat ja a impremta i amb nombroses fotografies i il·lustracions, va aparèixer Placa de la Vila (1984) amb una formulació de periodisme més professional però clarament inspirada en l’obra de govern i amb les aportacions dels grups de l’oposició aportació que no era ni constant ni massa apreciada per aquest grups. La capçalera de “l’Ajuntament Informa” es reservà per necessitats informatives més concretes i restringides territorialment. Plaça de la Vila fou un producte formalment correcte que tractà temes molt diversos des de l’òptica municipal. El treball periodístic també es notà perquè era molt més llegidora que l’anterior publicació. Amb Placa de la Vila però començà el debat sobre l’ús i abús de l’equip de govern de la publicació, foren diverses les acusacions des de l’oposició fins i tot s’arribava a comptar el nombre de fotografies en les que apareixia l’alcalde de la ciutat.

Ja es veu doncs que el debat sobre continguts d’aquestes publicacions està sempre present en qualsevol circumstància. Fou, doncs, una premsa criticada per aquells que consideraven que era un òrgan propagandístic de qui detectava el poder i altres consideraven que va fer una competència deslleial a les publicacions ja existents.

Plaça de la Vila al marge de les connotacions que hom hi vulgui trobar, és una publicació prou interessant en quan a les informacions que dóna.

El govern òbviament replicava amb arguments també sòlids sobre la necessitat de donar informació així com d’explicar i argumentar l’acció política del govern. Aquesta situació es perllongà a llarg de la segona legislatura.

L’any 1987 es produeix un fet important a nivell polític. El govern fins llavors socialista perd la majoria absoluta i entre els primers acords que es fan vehiculats per l’oposició hi ha supressió del Plaça de la Vila. Es curiosa la lectura de l’acta del ple de l’ajuntament on els posicionaments que defensen uns i altres són entre coherents i divertits.

El paradigma del debat sobre la premsa institucional, doncs, es va viure a l’any 1987, aquell any el PSC guanya les eleccions Municipals però perd la majoria absoluta. Els partits que queden a l’oposició ja que no han estat capaços de bastir un govern alternatiu presenten en el primer Ple del mandat cinc mocions  per corregir alguns temes que al seu entendre són partidistes. UCD ,CiU, IC volen marcar territori i corregir el que ells consideren accions partidistes per part del govern.

Així entre les mocions n’hi ha una que diu textualment i suscintament: “L’Ajuntament en Ple acorda suprimir la publicació Plaça de la Vila”.

Aquesta moció va ser objecte d’esmena pels socialistes que en la seva intervenció reclamen, d’acord amb el Reglament Orgànic Municipal, el manteniment de la publicació, i assenyalen alguns aspectes que creuen importants. Així afirmen que la informació, és un dret dels ciutadans, és un dret i un deure de la Institució,que s’ha de fer fonamentalment amb mitjans propis sense descartar els aliens, s’ha de treballar amb objectivitat informativa. S’hi ha de poder trobar les distintes veus dels vano municipal. I finalment s’instava a que en el marc de la comissió informativa corresponent consensuar els criteris per les publicacions.

Aquesta posició va tenir la resposta del grups polítics que proposaven la supressió de la publicació. Així Juan Martín Toribio pel CDS deia que “es que nosotros consideramos como un gasto innecesario y que fácilmente puede suplirse con una hojas informativas singulares o bien dando esta información a través de los medios de comunicación que a nivel de ciudad ya existen“.

Per la seva banda en Pep González per IC explicava que la supressió del Plaça de la Vila era un tema que portaven en el seu programa electoral i afirmava “Vol dir fonamentalment dos coses, és a dir que en sembla que el tipus de revista que es feia no era un revista de comunicació, sinó només d’autopropaganda, i que això cal suprimir-ho i que això cal substituir-ho per una política informativa diferent”  i encara reblava: El que sí tenim clar és que no ha de ser el que ha sigut –ho tenim molt clar, per varius motius, perquè de la mateixa manera -ja que es fan comparacions -, que a mi no m’agradaria que m’ho enviés la Generalitat ni el President del Govern, és a dir, jo uns mitjans determinats i crec que sí que hi ha coses que s’han de comunicar i transmetre, perquè tenen una incidència en aquell moment determinat...”

Per la seva part Esteve Orriols per CiU explicava que “Bé, realment nosaltres , que en el nostre programa defensem la necessitat d’una comunicació periòdica creiem que aquesta no és precisament a través del que s’ha convertit Plaça de la Vila”.

I afirmava més endavant en la seva intervenció “Nosaltres ja tenim clar per on anaven els trets en aquest sentit, i tampoc és la primera vegada que hagi qualificat jo d’autopropaganda aquesta revista, perquè ho he fet en plens anteriors, i a les acte em remeto no?. Però el que sí és cert  és que vostès no han ofert mai un marc adequat, un terreny de joc, de moviment dintre d’aquesta revista. I m’explicaré, a demés. A més hi ha constància de que alguns escrits, i recentment això, alguns escrits que s’havien demanat per ser publicats en el Plaça de La Vila, a persones individuals no s’hi ha posat. De manera que nosaltres, òbviament, ja saben vostès la confiança que els hi teníem, no, no teníem cap confiança respecte d’això....”

La moció es va aprovar i “Plaça de la Vila” desaparegué.

Endinsats en la legislatura els socialistes pacten un govern estable amb el CDS i això permet tornar a treure una publicació A Prop amb un disseny molt més modern i amb menys informació, però també clarament explicativa de l’obra de govern. Fou un quinzenal d’informació Municipal a gran format. Recull els principals temes de la vida política municipal i la col·laboració de grups polítics. Substitueix al Plaça de la Vila, i va acabar-se amb l’arribada a l’Ajuntament del govern d’IC i CiU.

L’any 1991 els resultats electorals donen un tomb al govern de la ciutat així els socialistes tot i ser la força més votada perd l’alcaldia a mans d’un pacte entre CiU i IC. Amb aquest nou govern que era hereu de l’antiga oposició es veurà acabada la publicació A Prop. Però no es trigarà gaire en fer-ne una de nova, sembla que allò que es deia quan s’estava a l’oposició no serveixi quan s’està al govern i així es crea la publicació Guianova que sota el pretext de ser una guia informativa de manera subliminal i a vegades no tan indirectament el govern va explicant la seva obra i va constatant els seus aconseguiments. La revista fou presentada com d’informació ciutadana, editada per l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, amb informació genèrica de les activitats que es fan a la ciutat i articles en diverses seccions com teatre, llibres, gastronomia...

La seva distribució és gratuïta i personalitzada si es demana.

Dins del Guianova des de l’àrea de cultura es vehicula una publicació de caire cultural anomenada Fi de Segle que pretesament volia ser de caràcter plural. La realitat era que s’explicava la política cultural del govern i s’hi afegien col·laboracions, però mai hi va haver explicitada l’opinió de l’oposició. Fi de segle va tenir també alguns exemplars que van sortir com a publicació independent de la Guianova. Aquesta publicació es mantindrà fins el novembre del 1997 que canviarà de nom i també incorporarà algunes millores de format passa a dir-se 08800  (xifra que correspon al codi postal de la ciutat) que té unes pàgines centrals de color groc amb l’agenda de la ciutat.

A l’any 1999 una nova polèmica esclatava i el diversos grups de l’oposició presenten a l’abril del mateix any i a poques setmanes de les eleccions una moció sobre els mitjans de comunicació entre altres coses reclamen:

1.- El Ple de ‘Ajuntament de Vilanova i la Geltrú manifesta la voluntat de que els mitjans de comunicació públics siguin reflex de la pluralitat que existeix a la nostra ciutat.

2.- El Ple de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú  insta a l’Equip de Govern a vetllar perquè la pluralitat d’opinions que es donen en aquest consistori siguin recollides en les mitjans de comunicació públics.

3.- El Ple de l’Ajuntament acorda la creació immediata d’un programa setmanal a Canal Blau Informació (ràdio i Televisió) que reculli l’opinió dels grups polítics municipals sobre temes sectorials d’interès per la ciutat. El llistat de temes a tractar haurà de ser aprovat per la junta de Portaveus, escoltat el Consell Assessor, no més tard del 26 d’abril, de manera que el programa es pugui començar a emetre la setmana del 26 al 30 d’abril.

Més del mateix sense que tingués cap efecte en realitat.

L’any 99 un acord entre PSC- IC-V i ERC comporta un canvi de govern. En la presa de possessió del consistori el cap de llista i candidat a l’alcaldia Esteve Orriols fa referència en el seu discurs a les publicacions de l’ajuntament i no precisament d’una manera positiva: No poden fer aquesta afirmació rotunda aquells qui amb majoria absoluta eren còmplices voluntaris que l’oposició no disposés ni d’espai físic en aquesta casa, aquells que toleraven que el protocol no fos lliure i independent, conseqüència del qual els regidors i regidores eren tractats segons el color polític, no poden fer aquesta afirmació d’ètica els qui toleraven les publicacions municipals a l’estil del Pravda moscovita, perquè com deia ahir un dirigent nacionalista català, hi ha hagut també caciquisme d’esquerres.

Tot un advertiment cap el nou govern. La polèmica en aquets sentit serà eterna.

Altres publicacions són les que s’han realitzat en centres dependents

de l’Ajuntament, com poden ser el Centre de Formació Ocupacional La Paperera, que al llarg de la seva existència ha publicat diverses revistes, La primera fou Papers de la Paperera que juga amb el terme “paper” tot recordant que La Paperera era una antiga fàbrica d’aquest producte. L’Ajuntament de Vilanova, a principis dels vuitanta, va fer tot un procés de recuperació i rehabilitació de l’edifici, per encabir-hi un centre de Formació Ocupacional adreçat a potenciar la formació i lluitar contra l’atur a la ciutat.

Aquesta revista fa una explicació àmplia d’aquest procés i d’aquestes intencions. No en va sortir cap més exemplar d’aquesta revista. Després va sortir el Butlletí Informatiu de l’Escola Taller del Centre de Formació Ocupacional La Paperera de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. La majoria dels textos fan referència a les activitats i al contingut de l’Escola Taller de la Paperera i també a divertiments i passatemps fets pel propi alumnat de l’Escola Taller. I finalment Parlem de... La Paperera. Revista editada pel Centre de Formació Ocupacional La Paperera, aquest organisme autònom de l’Ajuntament, té un clar objectiu de lluitar contra l’atur i fomentar el reciclatge entre els treballadors.

La revista en la seva presentació es defineix com a eina de debat i d’exposició de posicions i idees sobre la Formació Ocupacional de la ciutat. En el primer número hi trobem les presentacions de tipus institucional. Parlem és una publicació d’una presentació formal molt exquisida Per altra banda, el Casal Municipal d’Avis de Can Pahissa, va publicar La Rambla, un butlletí informatiu i de col·laboracions literàries que va tenir una bona acollida.

També la Mancomunitat de Municipis del Garraf-Penedès treu un butlletí dedicat exclusivament a les dades sobre l’atur i l’ocupació que es donen a les dues comarques amb un seguit d’apartats per sectors que són de força interès sociològic.

Val la pena deixar constància de dues altres publicacions Institucional que correspon al Consell Comarcal però que són editades a Vilanova, la primera L’Arç, publicació de caràcter comarcal, però feta a Vilanova pel Consell Comarcal. Aquesta revista d’una presentació formal molt correcta informa sobre les activitats del propi Consell i en cada exemplar tracta, monogràficament, un tema d’interès general. Així mateix conté informació dels diversos municipis i de les seves activitats, té una distribució directa a persones interessades i als centres públics.

I finalment la segona publicació és Quaderns del Patrimoni, una publicació d’un format molt acurat i de contingut també de notable interès pel territori. Quaderns del Patrimoni segons s’expressa en el primer exemple aparegut a l’any 2004 té un doble objectiu  per una banda vol il·lustrar la vitalitat cultural i patrimonial de la Comarca del Garraf i esser alhora una eina de debat, diàleg i reflexió per les persones que des de l’administració tenen responsabilitat i cura dels temes patrimonials, temes que van en benefici del bé comú.

Aquest text vol fer referència a la premsa escrita i feta des de les institucions però no està de més deixar constància de que l’Ajuntament de la ciutat també va activar altres mitjans, audiovisual per enviar la seva informació. Tot i que a mesura que han anat creixent són mitjans d’informació generalistes que van més enllà dels que seria la pròpia informació municipal. Primer var ser Canal Blau Ràdio. A l’any 1979 l’Ajuntament ja va fer algunes gestions per poder posar en marxa una emissió però no va ser fins l’any 1995, concretament el dia de Sant Jordi, que Canal Blau Ràdio va mentre amb freqüència modulada i amb un emissor al capdamunt del Puig Montgrós. Actualment es pot escoltar a través d’Internet. 

Pel que fa a la Televisió local, l’any 1990 es fa la primera emissió de la Televisió de Vilanova que emet al llarg d’una setmana el actes del Carnaval de la ciutat .El desembre d’aquell mateix 1999 es fa la primera emissió del Canal Blau Televisió i es fa des del Centre de Formació Ocupacional La Paperera .

L’abril del 1991 s’inaugura el primer plató i es comença a emetre passat l’estiu diàriament. El Canal Blau va professionalitzant-se i a partir del 99 té la consideració de Televisió generalista sense oblidar el matís local i comarcal del projecte. Avui té unes magnífiques instal·lacions a l’edifici de Neapolis.

I finalment dir que l’accés a les xarxes socials porta a que la informació flueixi amb rapidesa i puntualitat , el mateix ajuntament ha creat un web informatiu que recull totes les informacions que cal difondre.

La premsa institucional, amb els debats que suscita i amb la controvèrsia que suposa, ha estat en moltes ocasions la manera d’apropar l’administració el ciutadà i a la ciutadana que han pogut conèixer el funcionament de l’ajuntament i dels òrgans paral·lels a través de les seves pàgines. Moltes vegades aquests mateixos ciutadans i ciutadanes són al marge de les discussions sobre el paper d’aquesta premsa. La llegeixen i la valoren sense donar-hi més transcendència.

Potser els grups polítics haurien de fer una reflexió serena al marge del sectarisme per trobar solucions consensuades i acceptades que permetessin el desenvolupament d’unes bones publicacions que entenem podrien tenir un camp a cobrir perfectament delimitat.

Com podem constatar, doncs, la discussió sobre la necessitat de la premsa Institucional està servit i no acabat. Per altra banda aquesta premsa també ha tingut alguna crítica des dels sectors empresarials i professionals de la informació ja que l’han acusada en algun moment de treure publicitat i, per tant, de fer una competència deslleial.

Sigui com sigui, pensem com pensem si que podem afirmar que la Premsa Institucional ha tingut un paper prou interessant en la història de la premsa a la ciutat.

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara!


Últims articles publicats


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local