De lampistes (fontanero), cinisme i les màfies

Ja sabem que en política i més concretament en l’àmbit del partits i de les administracions hi ha un seguit de persones que se'ls anomena lampistes (fontaneros) són aquelles persones que s'ocupen a l'ombra, dins dels partits o dels governs, de tasques delicades, tasques que ben segur no tenen explicacions clares i moltes vegades cal que passin el màxim de desapercebudes. Algunes vegades estan en la línia del límit de la legalitat, en ocasions cauen d’una banda i en altres de l’altra. I naturalment entre la “fontaneria“ hi ha visites a les clavegueres de l'Estat, on hi ha un tipus de personatges més sinistres.

Expliquen que se’ls anomena “lampistes” perquè segons expliquen que en l’episodi del "Watergate". (Uns agents al servei del president Nixon van entrar de manera il·legal pe obtenir informació dels demòcrates). Aquests agents descoberts foren coneguts com The plumbers, els “lampistes” perquè una vegada detinguts van declarar: "Si ens van contractar per a evitar filtracions, és que som lampistes ". Altres informacions diuen que els agents anaven vestits com a lampistes. El tema té una certa conya ja que el gremi de lampistes ha demanat que no s’usi el terme en accions de guerra bruta entre els partits o institucions, la seva feina és molt més noble. Si senyor!!

Sigui com sigui ara hem conegut l’esperpèntica figura de la Sra. Leire Díez presumptament, sempre presumptament ”lampista” del PSOE per trobar draps bruts d’alguns membres de la guàrdia civil de la judicatura, ha incendiat el món polític de Madrid tan que el PP ha muntat una manifestació amb el lema “Màfia o democràcia”.

Recordatori.

El cap de l’oficina antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso volia donar algun ensurt als consellers del govern a Homs i Puig concretament i en una reunió amb el ministre Fernández Díaz aporta documentació previsiblement vinculatòria.

Després d'examinar els papers, Fernández Díaz pregunta:

JFD: Això, això... si es publica a tu et perjudica, ¿no?

DA: A mi em mata, perquè això es pot publicar si vols, ministre... si vols que es publiqui, jo em comprometo que es publiqui, però deixa'm que abans tanqui l'expedient, li doni el clatellot li enviï la proposta d'informe dient que això s'ha d'anul·lar, etc, etc. I tres, dos mesos després, un periodista ho esbrina. Però ara… és que ara no ho tinc tancat ni assignat...

JFD: Això la Fiscalia t'ho afina, fem una gestió.

DA: Si la Fiscalia em diu: "escolta, ho he llegit", jo llavors tanco els informes i…

JFD: I en quant de temps pots tancar això?

DA: En tres setmanes.

JFD: Ho dic perquè una vegada ho tingui la Fiscalia ja en pot sortir.

DA: És clar, si va a la Fiscalia pot sortir tot el que sigui… Jo... Com ha sortit un any i mig després això de Jordi Pujol júnior. Nosaltres vam trucar a la Fiscalia a l'abril de 2013.

Quina diferència hi ha entre una actuació i l’altra?. Que una està feta des d’una presumpta organització per posar al descobert les clavegueres de l’estat i l’altre el mateix govern qui màquina per manipular a la fiscalia.

La primera la de la Sra. Díez una militant del PSOE pot ser mafiosa. Val.

La segona dos alts càrrecs de l’administració, un ministre i un cap de l’oficina antifrau. Què són?.. No és mafiosa l’actuació?.

I que convoqui la manifestació un senyor al qui recurrentment se li pot treure una fotografia amb el narcotraficant Marcial Dorado que sí era un mafiós té pebrots!.

I certament tothom pot tenir la fotografia impresentable i amb personatges detestables però un cop ja investigat consten telefonades entre Feijóo i Dorado. Potser es felicitaven per l’aniversari...

No es tracta de justificar ni de lluny les presumptes -no provades- actuacions del govern ni acceptar el silenci sobre alguns fets i actuacions, es tracta que per poder honestament erigir-te en alternativa no pot qualificar els altres del que ha estat la teva pràctica habitual.

Sánchez podrà ser un mafiós per usar el llenguatge del PP.

Però el mínim que es demana per fer aquesta afirmació és que no tinguis taques en la teva credibilitat i en el cas del PP i Feijóo n’hi ha tantes -la col·lecció d’àudios de Cospedal, Fernández Díaz, Villarejo, caixes B, operació Catalunya, sobre sous a M.Rajoy -que no és Rajoy diuen-. Quins pebrots!- que no tenen cap autoritat moral per poder ara voler donar lliçons.

Lliçons sí, d’hipocresia i cinisme.

I sense justificar al govern de Sánchez demanar una mica més de respecte.

Que pari Feijóo, parli de la Sra. Leire Díez però parli també del Secretari d’estat d’Interior del PP amb Fernández Diaz engarjolat per pràctiques poc edificants.

Potser algun dia es sabrà tot el que ha passat, però mentre que no ens donin gat per llebre.

P.S. (escrit això esclata el cas Cerdán, subsidiari del cas Ábalos–Koldo. Impresentable. Neteja i eleccions ja!)