El mundial de la vergonya

Tan  sols resten dos dies de “pallissa”, però ací estic, mullant-me. Amb  diners a tort i a dret, s’han volgut comprar voluntats. S’ha pretès diluir i emblanquinar la corruptela fastigosa d’un règim que grinyola per tot arreu. Els drets humans brillen per la seva absència... I la presència de mandataris com el rei espanyol o altres líders mundials -dessota el pretext d’animar la seva selección respectiva- no ha fet altra cosa que ennegrir un entorn potinejat de cap a peus. 

Qui no recorda una entrevista demencialment repel·lent al president  de la FIFA (Gianni Infantino), on textualment deia que “Europa hauria de demanar perdó pels darrers 3.000 anys”? Que se'n vagi a pastar fang! Sense oblidar les opinions del president de la RFEF (Luis Rubiales) o del “trainer“ de Can Barça (Xavi Hernàndez). Per molt que ens vulguin enredar, tot és tan clar com l'aigua. Dos i dos,  sempre sumen quatre.  

En les obres de construcció d'infraestructures i estadis, els operaris  -més d'un 90%, estrangers- van haver de suportar temperatures d’autèntic escàndol: sovint, de més de 50 graus. Aquestes condicions climàtiques, afegides a uns sous de misèria, unes jornades interminables i el poc control pel que fa a mesures de seguretat van dur al diari anglès “The Guardian” a parlar d’uns 6.500 obrers morts, al llarg dels darrers 12 anys (quan se'ls hi va atorgar ésser-ne la seu). 

S'ha vist ben poc -o, fins i tot, cap mena de criteri- per part dels  estaments futbolístics a l’hora de primar la defensa de valors cabdals dins el món de l'esport. Començant pel “fair play”, el saber perdre (i també guanyar), el respecte, la defensa de valors associats al camp de la competició esportiva, en general. 

Espero i desitjo -més d'hora que tard- que se'n faci una anàlisi  agosarada, a vol passat. Tallant, de soca-rel, tot indici de tolerància  interessada. Arribant, àdhuc, a substituir una trepa de “vividors” per  gent amb un bri de seny. Me la bufa si es tracta de l'entrenador de  Can Barça (“més que un club”?). O si algú deixa d'ingressar morterades de diners per fer-se l’orni, mirar envers la no pertoca.