Literatura

Cases d’escriptors a Mallorca

Coberta de 'Paradisos suportables'. Eix

Coberta de 'Paradisos suportables'. Eix

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

S’ha dit, i és cert, que Mallorca és un paradís. I perquè no és un paradís excessiu, aclaparador, que aixafa, sinó que és un espai de bellesa serena i inspiradora, es pot dir que Mallorca és un paradís suportable. «Si pots suportar-lo, Mallorca és el paradís», li va dir l’escriptora nord-americana Gertrude Stein a Robert Graves. El poeta i novel·lista britànic buscava un lloc on retirar-se després de la Primera Guerra Mundial i per consell de Gertrude Stein va triar Deià, on va escriure la seva extensa obra narrativa, poètica i assagística. La casa de Deià de Robert Graves és una de les cases d’escriptors de les quals Sebastià Portell dona referència a través d’un relat que convida a visitar-la.

El llibre de les cases dels escriptors a Mallorca, si bé no tots són mallorquins sinó que hi han viscut o han visitat l’illa, s’obre amb l’estada de dos mesos d’hivern de l’escriptora George Sand a la cartoixa de Valldemossa en companyia dels seus fills i el seu amant d’aleshores, el pianista i compositor Frédéric Chopin. Fruit d’aquesta estada, George Sand va escriure un dels llibres més reeditats de l’autora: Un hivern a Mallorca. No va agradar a la gent de l’illa, van trobar esbiaixada en negatiu la seva percepció dels mallorquins.

Tot seguit trobem descrita la casa del poeta Joan Alcover, a Palma, actualment la seu de l’Obra Cultural Balear. Es conserven alguns espais de la casa que en la seva època d’esplendor rebia en els seus salons i jardí el bo i millor de la societat literària. Encara que el jardí ara sigui una pàl·lida imatge del que havia estat dècades enrere, els visitants poden recordar, com en la nostra visita vam recordar, la famosa quarteta: «Faune mutilat,/ brollador eixut,/jardí desolat/ de ma joventut...».

La finca de la Llapassa, la possessió, com en diuen a Mallorca de les cases pairals, és el retir i paisatge de la poeta Maria Antònia Salvà. La mateixa Salvà deia que la casa no té res d’especial i, no obstant això, Sebastià Portell anota el que pot ser el més essencial dels llocs: «Una casa també pot ser els llibres que ens ha fet escriure», potser evocant l’habitació pròpia de Virginia Woolf. Si ens sentim cridats a visitar aquesta casa no ho podrem fer si no és des de fora: els actuals propietaris de la casa no accepten visites. Sempre podrem, però, contemplar l’entorn que va inspirar els versos que el descriuen. «Les persones passen, però els llocs perviuen», escriu Portell, i més si una poeta de la qualitat de Maria Antònia Salvà el mitifica.

No podia faltar el paradís perdut que és la casa de l’escriptor Llorenç Villalonga a Binissalem. Entrar-hi és endinsar-se en una atmosfera que trasllada al visitant a una època que ja no existeix, però que té una gran força visual i narrativa que ens serveix de marc, d’escenari de les novel·les del seu autor. La Mallorca que Villalonga descriu en les seves obres s’ha esvaït amb el turisme. Com va dir Vidal Alcover, l’ambient particular que Villalonga retrata en les seves novel·les no és el d’un senyor pagès, un gentleman farmer, sinó el d’un ciutadà casat amb una senyora de la pagesia. Amb mirada aguda, Llorenç Villalonga s’ho mira tot des de fora i n’escriu el testimoni com un notari afortunat per l’acció de les muses.

Quan Sebastià Portell escrivia el llibre, la casa del poeta Blai Bonet, a Santanyí, estava en obres. Nosaltres hi vam ser fa molts anys, a Santanyí, per visitar Blai Bonet, que es va fer fonedís, tot i que l’amic Biel Mesquida havia concertat l’entrevista per telèfon. Aquell dia no devia tenir ganes de rebre ningú. Vam contemplar la casa des de fora una mica decebuts. Així, doncs, no vam veure ni seure al voltant de la taula camilla, aquest moble tan citat pels visitants del poeta.

Paradisos suportables, de Sebastià Portell, es clou amb els espais habitats per l’escriptora contemporània Antònia Vicens, nascuda a Santanyí, que ha viscut a Cala d’Or, a Barcelona, a Palma i a Santanyí sempre. És l’única escriptora viva, si bé, com diu Portell, és ja una escriptora clàssica. La seva escriptura moderna i vibrant ocupa un lloc d’honor en el nostre imaginari col·lectiu.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Últims articles publicats


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local