Fotografia

La vida com a celebració

Coberta de 'La vida com a celebració', de Fèlix Martí Ambel. Eix

Coberta de 'La vida com a celebració', de Fèlix Martí Ambel. Eix

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Amb la publicació La vida com a celebració, Fèlix Martí Ambel ens ha ofert un àlbum dels seus records més vívids: és tracta d’un conjunt de fotografies fetes en diferents anys i viatges, ja sigui per motius de feina o de vacances, i sempre fruit de la meravella amb què la vida, la creació, es manifesta. És clar que hi ha moments dolorosos i temporades fosques i molta maldat que fereix i mata, però com Fèlix Martí diu al seu pròleg, «el cosmos és tan bell». Ho sabem per la pròpia experiència de la seva contemplació sempre i quan ens permetem fer el parèntesi mental necessari per gaudir-ne, tal com mostren les fotografies de Fèlix Martí en aquest llibre, obra de la seva creativitat en el camp visual: són fotografies calmes, reposades, fetes amb l’atenció necessària per captar l’ànima de les persones de diverses procedències culturals, dels paisatges i la seva atmosfera i la bellesa que emana dels objectes artístics i artesanals.

Fèlix Martí Ambel, nascut a Barcelona l’any 1938 i que des de fa uns anys és veí de Vilanova i la Geltrú, és una persona rellevant, amb un currículum professional i humanístic dilatat. Enginyer i filòsof de formació, durant dècades ha estat un activista en els camps de la cultura i els drets humans. Antifranquista, catalanista i catòlic de ment oberta, va començar donant classes de filosofia a l’ICESB. Va ser director de la Fundació Jaume Bofill, i l’any 1984 va fundar el Centre Unesco de Catalunya, que va dirigir fins al 2002. Va ser corresponsable del Parlament de les Religions del Món celebrat a Barcelona l’any 2004 i el 2005 va dirigir el Centre Interreligiós de la ciutat.

Fèlix Martí és autor de dos llibres que donen fe d’aquests àmbits de treball, o, més ben dit, de la seva vocació profunda quant a la feina que es pot fer per endreçar el que a ulls vistents va ben tort, i sempre amb la modèstia i elegant discreció com uns dels talents de qualitat humana que el caracteritzen. L’any 2006 va publicar Diplomàtic sense estat: memòries, una autobiografia en què l’autor relata les seves notables activitats a favor de la pau i el diàleg entre les cultures. L'any 2013 va publicar Déus desconeguts, viatge iniciàtic a les religions de l'Orient, una panoràmica de les religions hinduistes, budistes i xineses.

A La vida com a celebració, l’autor ha dividit la seva exposició visual, d’una gran bellesa artística, en diversos capítols: Persona i diversitat, Aigües i deserts, Botànica, Mercats, Minerals, Observacions, Muntanyes i mars, Artesanies i tecnologies, Llengües i lletres, Recerques espirituals, Sacralitzacions i Celebracions radicals, i entenguis bé la paraula radical, que ve d’arrel, és a dir: els valors bàsics, fonamentals, que els humans compartim de manera singular segons cada cultura i que ens donen una identitat que ens fa únics en la diversitat. En les imatges amb què Fèlix Martí Ambel tanca el seu àlbum, hem trobat espectaculars cels de posta, emotius cels rogents de Vilanova i la Geltrú al costat de magnífiques postes de sol a Diu Gujarat, a New England o a Mekong Laos, que, a ulls d’aquesta lectora, remeten als versos del poeta Joan Maragall en els quals proclama la bellesa paradisíaca de què es pot gaudir en aquesta vida. Si no la menystenim i malmetem, és clar. Som en un punt de desequilibri ecològic que cal redreçar, ens vol recordar Fèlix Martí a través de la bellesa de cada imatge exposada en el seu llibre.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Últims articles publicats


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local