El faro del silencio

El llibre a més de la trama principal té altre subtrames importants i que fan entendre el final de la mateixa. El llibre conté unes delicades i molt ben expressades descripcions paisatgístiques, no debades el seu autor va començar la seva carrera literària amb un seguit de llibres de guies del país Basc.

El llibre va tenir una bona repercussió encara que s’edités fora dels circuits habituals i de les grans editorials però el boca orella i els comentaris bons que va  tenir ha portat que la tetralogia de Los crimenes del faro sigui avui un dels referents imprescindible de la novel·la negra al País Basc.

Ibon Martín va néixer a Donostia a l’any 1976 ha conquerit un lloc propi al thriller nacional i internacional gràcies a les seves passions: viatjar, escriure, descriure.

La seva carrera literària no va començar a la novel·la sinó a la literatura de viatges. Enamorat del paisatge i la geografia basca, va recórrer durant anys tots els camins d'Euskadi i va posar en marxa un projecte personal amb què va editar diverses guies. En els seus textos bategava el desig de tornar a la vida els vestigis històrics i mitològics que els seus passos descobrien, de manera que el naixement de la seva primera novel·la, La vall sense nom, es va produir de manera natural com a manera de mantenir aquest cordó umbilical amb els seus arrels. Després van arribar -Els crims del far- El far del silenci, La fàbrica de les ombres, L'últim Akelarre i La gàbia de sal, una sèrie de quatre llibres inspirats pel thriller nòrdic que es van convertir en un èxit rotund.

Amb La dansa de les tulipes (Plaza & Janés, 2019) es va col·locar als primers llocs de les llistes de més venuts i el va consagrar com un dels autors més destacats de thriller tant a Espanya com a l'estranger, on vuit de les editorials internacionals més prestigioses es van rendir a l'encanteri de la seva narrativa.

L'hora de les gavines confirma que és el mestre del suspens: una novel·la ambiciosa, amb una trama elegant i precisa que es desplega davant dels nostres ulls com una xarxa teixida amb la delicadesa d'un artesà, de la qual no voldràs escapar.

Els llibres que composen Los crimenes del faro es poden llegir independentment un de l’altre, alguns personatges s’han consolidat com ara la policia Anne Cestero i la mateixa Leire, la protagonista, ha agafat molta força, però cada una de les novel·les tenen trets que tenen continuïtat dintre de la història singular i pròpia de cada llibre.

L’acció comença quan la Leire Altuna la farera i escriptora troba el cadàver d’una dona sota mateix del Far on viu. S’adona immediatament que ha estat una mort violenta ja que troba el cos amb clars signes de mutilació i li han tret tot el greix de sota la pell de l’abdomen. Avisa a l’ertzaina i l’inspector Santos es fa càrrec del cas. Paradoxalment Leire esdevé la principal sospitosa ja que la dona que han trobat morta és la parella del seu ex marit Xabier, amb qui va viure uns quants anys al poble després de que ella vingués de Bilbao per treballar amb més tranquil·litat. Feia poc que havien tingut una baralla al mig del carrer i això fa que se la consideri la possible culpable de la mort. Percep ja una certa actitud negativa dels veïns cap a la seva persona però aquesta actitud serà encara molt més forta quan apareix morta una altra dona amb circumstàncies molt semblant que és també coneguda de Leire i amb ella, l’entrenadora de rem, hi havia tingut feia ben poc una certa trifulga.

Tot apunta cap a ella però no hi ha proves fefaents i després de ser interrogada es posada en llibertat malgrat molta gent del poble la consideri culpable i ja l’hagi condemnada.

La policia va perduda i més quan es produeix una tercera mort una nena molt jove i també amb les mateixes característiques de les anteriors morts, tot plegat recorda el crims d’un assassí en sèrie que hi va haver en el territori que s’anomenava “el sacamantecas”.

Leire farta de que se la consideri l’assassina es decideix investigar pel seu compte i comença a buscar línies d’investigació i presumptes culpables, algun lligat a l’especulació urbanística ja que les tres dones mortes pertanyien a una associació que s’oposava a un projecte d’una nova dàrsena al port. També s’enfronta a la família més rica del territori que s’explica que van enriquir-se amb el tràfic de droga que va afectar a tota una generació de joves la majoria ja morts.

I hi ha una trama paral·lela on s’explica la història i les desventures d’un jove drogoaddicte, en Triki, que fa de passador de drogues amb una barca del seu pare, completament enganxat malviu en una antiga nau industrial que es incendiada i en l’incendi hi moren un parell de companys seus.

Seguim la història de Triki i el seu procés llarg i penós de  rehabilitació.

Finalment les dues històries conflueixen en una final sorprenent però potser una mica esperat ja que a mesura que avança la narració ja es pot arribar a intuir.

Novel·la que té un interès creixent a mesura que avança, lectura fluida i ràpida. Personatges ben treballats i ben definits cadascú en el seu paper i complint la feina que l’escriptor li atorga en la trama.

La novel·la també és una denúncia de la tragèdia que va suposar el flux de droga que va circular durant els anys setanta i vuitanta entre els joves i també de l’especulació urbanística que van viure molts pobles de la costa. 

El faro del silencio
Los crimenes del faro 1
Ibon Martín
Travel Bug
Donostia, maig 2019