A la tardor, ni fred ni calor

Amb el rerefons constant del canvi climàtic, un ja no sap si el contingut de l'adagi que he triat per títol tindrà o no validesa. Mentrestant, però, no aniria gens malament que la pluja regués abundosament la natura que ens envolta. De passada, ens faria una bona esbandida mental a tots i alhora trauria pols de carrers i teulades.

Miquel Martí i Pol li va dedicar un poema. Heus ací un petit tast per a emmarcar  l'eix del meu article: " amb la tardor i els carrers deserts / i el silenci a la nit i a la certesa / de saber-me a recer, com una barca vella / en qualsevol port oblidat / l'estiu s'allargà molt / i tant de sol m'ha colrat en excés".

De fet, la tardor és la primavera de l'hivern...I la pagesia , que ho sap prou, coneix rebé unes altres dites en aquest entorn: "a l'hivern forner i a l'estiu taverner, amb raó o sense, sembra fins la tardor". A la sementera li aniria rebé una bona remullada després de la plantada.

La paremiologia és un cabal de saviesa, costums i tradicions. El nucli central de cadascuna de les seves sentències esdevé una alenada d'aire fresc que ens esperona l'ànim: "si plou pel setembre, la tardor bé entra" / tardorada verdadera, per Sant Mateu la pluja primera / l'hort de tardor manté el bon senyor /la tardor segura segura, Sant Francesc la procura" (em permeto recordar que aquest sant s'escau el proper 4 d'octubre, que ja el tenim a tocar).

Tot i això, també podem decantar la balança envers altres degotalls... Com ara "tardor serena, hivern ventós; tardor ventosa, hivern seré / tardor amb serenera, hivern amb ventera / a la tardor, la foscor fa por i cauen les fulles a muntó / la tardor porta tristor"...Serà per això  --i pel risc de pluja--que, a la tardor no es fa gairebé cap festa major ?

De la tardor ens cal aprendre que, malgrat que les fulles caiguin, l'arbre segueix dempeus.