Avui parlem d’aporofòbia...

La paraula “aporofòbia” és un neologisme, és a dir una paraula de nova incorporació a una llengua i en aquest cas va ser proposada per la filòsofa Adela Cortina el 1995. 

Aquesta paraula neix a partir del verb grec aporeo, que significa estar mancat de recursos, ser pobre i  la forma sufixada -fòbia, aversió.

L´aporofòbia esdevé un dels problemes morals vinculats amb les persones i parteix d’un pensament cultural, social i cerebral. Els educadors i educadores socials coincidim amb d’altres professionals que cal fomentar un canvi de valors ètics a favor de la dignitat i la inclusió de totes les  persones amb més dificultats socials i econòmiques.

La situació de la gent pobra és desafavorida, és un tema molt debatut tant en el debat sociològic com en les discussions sobre migració i xenofòbia, gràcies a la  filòsofa Adela Cortina es parla de l’aporafòbia, és ella la que va proposar el terme el 1995, un concepte que s’ha fet mundial. Encara hi ha massa gent que prefereix no parlar del tema i l’amaga amb massa hipocresia.

L'aporofòbia, igual que la xenofòbia, l'homofòbia, el racisme, defineix el rebuig a persones concretes per tenir una característica que les inscriu en un determinat grup que es menysprea o tem… com va defensar l’any 2017 la mateixa Adela Cortina. És senzillament una manera més d’exclusió social, oberta i clara.

I és que aquest rebuig, la por o l’odi vers les persones esdevé un component cultural més de la nostra societat, provoca que els missatges de discriminació es converteixin en actituds, provocant indiferència total i arribant a la violència física. Hi ha però una violència invisible que permet obrir la porta a la violència física i com a conseqüència a l’assassinat amb total impunitat.

Lamentablement hem pogut llegir en diversos mitjans de comunicació que el nivell de perversitat justifica el fet de cremar viva una persona, el poble, l’exclòs socialment, esdevenint doncs  víctimes d’aquest extrema violència.

Aquest tipus de violència és una discriminació molt antiga, la que afecta a les persones amb deficients recursos econòmics, paral·lelament observem una actitud de rebuig cap els pobres. El més greu és que afecta molt especialment a aquelles persones situades en una extrema exclusió social, les persones sense llar (PSLL).

El fet que l’aporofòbia estigui tan arrelada dins de la nostra societat ens porta inevitablement a la necessitat que cal combinar les polítiques penals amb les socials i el més important a crear una llei que abordi plenament aquest problema.

Cal també acceptar que cal una inversió en habitatge públic arreu del territori i oferir més facilitats en l’accés a les persones sense llar. Per exemple amb l’impuls del model Housing First, informant, formant, organitzant i donant eines als municipis per la seva implementació.

Existeixen algunes organitzacions que treballen arreu del territori per censar i saber quantes persones hi ha en situació de sense llar a Catalunya, els municipis han d’organitzar censos i recomptes d’aquestes persones. Cal una atenció personalitzada en cada municipi que entre d’altres, garanteixi el dret al padró i recursos, no solament dins de les campanyes de molt fred o molta calor.

I és que la incorporació en el Codi Penal del terme aporofòbia ha de poder protegir de manera efectiva a totes les persones víctimes de delictes d’odi per totes les causes i també  per la seva situació de sense llar i la seva situació socioeconòmica.

Cal una major coordinació i formació dels cossos policials davant dels casos de persones sense llar, treballant en xarxa amb les entitats que treballen amb aquests col·lectius i els serveis socials.

Un altre aspecte molt important és el replantejament urbanístic. Els POUM han de reflectir una eliminació d’aquells elements d’arquitectura hostil a espais públics i privats que afavoreixen  l’aparició de conflictes en els espais urbans.

L’art. 22.4 del Codi Penal Espanyol recull com a delicte un ampli ventall de motius discriminatoris, per motius racistes, antisemites o altra mena de discriminació referent a la ideologia, religió o creences de la víctima, l’ètnia, raça o nació a la qual pertany, el seu sexe, orientació o identitat sexual, raons de gènere, la malaltia que pateix o la seva discapacitat.

La LO 1/2015, de 30 de març va introduir les raons de gènere, si bé l’agreujant de l’art. 22.4 CP considera la discriminació com un fet determinant i agreujant a l’hora de cometre el delicte.

D’acord amb l’art. 9.2 CE, les administracions i altres ens públics han de promoure les condicions per tal de fer reals i efectives la llibertat i igualtat dels individus i grups que conformen la societat.

En el cas de l’art. 14 CE, subratlla penalitzar l’aporofòbia. Cal tenir en consideració que els delictes d’odi es cometen per animadversió vers a les persones o col·lectius pel seu color de pell, origen, ètnia, religió, discapacitat, ideologia, orientació o identitat sexual, entre altres motius discriminatoris .

Al sistema penal espanyol, concretament en l’art. 510 CP, ampliat per la LO 1/2015, de 30 de març ja subratlla la necessitat d’incloure el dret penal per tal de prevenir els delictes i de coerció social.

Però és en la  llei Orgànica 6/2022, de 12 de juliol, complementària de la Llei 15/2022, de 12 de juliol, integral per a la igualtat de tracte i la no discriminació, de modificació de la Llei Orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal on podem llegir... cometre el delicte per motius racistes, antisemites, antigitanos o altra classe de discriminació referent a la ideologia, religió o creences de la víctima, l'ètnia, raça o nació a què pertanyi, el seu sexe, edat, orientació o identitat sexual o de gènere, d'aporofòbia o d'exclusió social, la malaltia que pateixi o la seva discapacitat, amb independència que aquestes condicions o circumstàncies concorrin efectivament en la persona sobre la qual recaigui la conducta.

Seran castigats amb una pena de presó d'un a quatre anys i multa de sis a dotze mesos, els qui públicament fomentin, promoguin o incitin directament o indirectament a l'odi, hostilitat, discriminació o violència contra un grup, una part del mateix o contra una persona determinada per raó de la seva pertinença a aquell, per motius racistes, antisemites, antigitanos o altres referents a la ideologia, religió o creences, situació familiar, la pertinença dels seus membres a una ètnia, raça o nació, origen nacional, sexe, orientació o identitat sexual, per raons de gènere, aporofòbia, malaltia o discapacitat.

Els que produeixin, elaborin, posseeixin amb la finalitat de distribuir, facilitin a terceres persones l'accés, distribueixin, difonguin o venguin escrits o qualsevol altra classe de material o suports que pel seu contingut siguin idonis per fomentar, promoure, o incitar directament o indirectament a l'odi, hostilitat, discriminació o violència contra un grup, una part del mateix, o contra una persona determinada per raó de la seva pertinença a aquell, per motius racistes, antisemites, antigitanos o altres referents a la ideologia, religió o creences, situació familiar, la pertinença dels seus membres a una ètnia, raça o nació, origen nacional, sexe, orientació o identitat sexual, per raons de gènere, aporofòbia, malaltia o discapacitat.

Els qui públicament neguin, trivialitzin greument o enalteixin els delictes de genocidi, de lesa humanitat o contra les persones i béns protegits en cas de conflicte armat, o enalteixin els seus autors, quan s'hagin comès contra un grup o una part del mateix, o contra una persona determinada per raó de la seva pertinença a aquest, per motius racistes, antisemites, antigitanos, o altres referents a la ideologia, religió o creences, la situació familiar o la pertinença dels seus membres a una ètnia, raça o nació, la seva origen nacional, el seu sexe, orientació o identitat sexual, per raons de gènere, aporofòbia, malaltia o discapacitat, quan així es promogui o afavoreixi un clima de violència, hostilitat, odi o discriminació contra aquests.

- Seran castigats amb la pena de presó de sis mesos a dos anys i multa de sis a dotze mesos, qui lesioni la dignitat de les persones mitjançant accions que comportin humiliació, menyspreu o descrèdit d'algun dels grups a què es refereix l'apartat anterior, o d'una part dels mateixos, o de qualsevol persona determinada per raó de la seva pertinença a ells per motius racistes, antisemites, antigitanos o altres referents a la ideologia, religió o creences, situació familiar, la pertinença dels seus membres a una ètnia, raça o nació, el seu origen nacional, el seu sexe, orientació o identitat sexual, per raons de gènere, aporofòbia, malaltia o discapacitat, o produeixin, elaborin, posseeixin amb la finalitat de distribuir, facilitin a terceres persones l'accés, distribueixin, difonguin o venguin escrits o qualsevol altra classe de material o suports que pel seu contingut siguin idonis per lesionar la dignitat de les persones per representar una humiliació greu, menyspreu o descrèdit d'algun dels grups esmentats, d'una part d'ells, o de qualsevol persona determinada per raó de la seva pertinença a aquests.

Els qui enalteixin o justifiquin per qualsevol mitjà d'expressió pública o de difusió els delictes que hagin estat comesos contra un grup, una part del mateix, o contra una persona determinada per raó de la seva pertinença a aquell per motius racistes, antisemites, antigitanos o altres referents a la ideologia, religió o creences, situació familiar, la pertinença dels seus membres a una ètnia, raça o nació, el seu origen nacional, el seu sexe, orientació o identitat sexual, per raons de gènere, aporofòbia, malaltia o discapacitat i els qui hagin participat en la seva execució.

Els fets seran castigats amb una pena d'un a quatre anys de presó i multa de sis a dotze mesos quan així es promogui o afavoreixi un clima de violència, hostilitat, odi o discriminació contra els grups esmentats.

Aquesta llei es coneix com a llei Zerolo tipifica l'antigitanisme i l'aporofòbia com a delictes d'odi.

“Davant d'una situació semblant, cal respondre des de tres tipus d'ètica, encarnats en tres tipus ideals: l'ètica dels dimonis estúpids, la dels dimonis intel·ligents i la de les persones, a més d'intel·ligents, justes i solidàries. El suggeriment ve de Kant, que a La pau perpètua assegurava que fins i tot un poble de dimonis, d'éssers sense sensibilitat moral, sacrificaria part de la seva llibertat i entraria a formar part d'un Estat de dret, encara que haguessin de sotmetre's a la llei,” per tal que", afegia, "tinguin intel·ligència". Podríem dir, per analogia, que fins i tot un poble de dimonis, sense sensibilitat moral, preferiria la pau a la guerra, la cooperació al conflicte, la col·laboració a l'exclusió, per tal que tinguin intel·ligència.

Els dimonis estúpids exclouen altres en cada esfera social, creient que no tenen res interessant per oferir. I en realitat succeeix que els immigrants, tan apallissats, assumeixen les feines que ningú vol i porten sang jove a una Europa envellida. Els dimonis intel·ligents s'adonen d'aquest tipus de coses i miren d'esbrinar amb qui interessa segellar pactes, perquè fins i tot el més feble et pot treure la vida. Les persones amb sentit de la justícia i la solidaritat van més enllà del contracte: cap al reconeixement del valor en si de cada ésser humà, que és la divisa de la Il·lustració.”

Adela Cortina és catedràtica d´Ètica i Filosofia Política de la Universitat de València.

Joan Rodríguez i Serra és educador social