Fins quan, Cimalsa, abusaràs de la paciència de la gent del Penedès?

Cicero,  Cònsol de Roma l’any 63 abans de Crist, començava amb una frase semblant que s’ha fet cèlebre (ara diríem que s’ha “viralitzat”) un discurs al Senat de Roma contra L.S. Catilina, patrici romà que conspirava contra la república. I és que CIMALSA, una empresa “pública” de la Generalitat no es cansa mai d’insistir en que vol construir al Baix Penedès una plataforma logística lligada a la xarxa ferroviària de Mercaderies. No n’ha tingut prou amb l’oposició ciutadana contra el CIM, que finalment es dedica a altres usos, sinó que aquests dies han presentat un nou document en una trobada sobre el Corredor Mediterrani, en que selecciona 4 terminals estratègiques, una d’elles “a la zona del Penedès, que és un projecte atractiu pel port de Barcelona”.

En el debat públic organitzat per la Generalitat l’any 2020 (fet de forma telemàtica i escrita a causa del Covid), va quedar clar que les comarques del Penedès tenen altres funcions dins de Catalunya i al costat de les grans àrees metropolitanes, que no és la de ser una contenidor de mercaderies de pas entre els ports europeus; com també es va posar en dubte que el Corredor Mediterrani de Mercaderies hagués de passar pel Vendrell i Vilafranca, sinó que s’havia de posar en valor l’Eix Transversal Ferroviari, que ha d’esponjar els trànsit de trens i dotar una bona part del país d’aquest mitjà de transport necessari, com ja fa l’Eix Transversal per vehicles.

Doncs ni cas. Els responsables de CIMALSA s’han reunit amb les administracions i agents socials del territori? Han parlat amb els usuaris de Rodalies? Ells són els que pateixen la transformació d’una línia que havia donat unes prestacions acceptables durant més d’un segle a passatgers i mercaderies del territori, en una línia de la que tothom en fuig perquè gent com els de CIMALSA s’entesten a que sigui un corredor europeu de mercaderies. I el mal que fan no es limita a impulsar unes instal·lacions que no lliguen amb el nostre territori, sinó que animen a inversors particulars a fer el mateix, amb les energies que es perden i que es podrien destinar a altres esforços necessaris pel territori. I per cert, que l’aventura de Catilina no va acabar gens bé.