Castillos de fuego

Són temps dels inicis de la resistència antifranquista i també trobem les actituds individuals de molts dels personatges, des de la desesperació a la submissió, o el canvi de posició per interessos, o senzillament per poder salvar la vida i poder ascendir en la societat jerarquitzada del franquisme i dividida clarament entre vencedors i vençuts.

D’ençà la transició democràtica les obres literàries sobre la guerra civil han sovintejat a més del treballs amb rigor de la història tot un seguit de novel·les que han explicat l’enfrontament i per tant la violència del moment, però aquesta novel·la ens porta a quan la guerra s’ha acabat, però l’ambient de violència i repressió segueix present en la vida quotidiana, una societat dividia en funció del seu passat recent i el que això pot significar. Aquesta violència soterrada o explicita, a vegades, porta també a la por, la supervivència a base de l’engany i la denúncia, les conductes oportunistes i també hi ha qui en treu beneficis de qualsevol situació enriquint-se impunement i sense cap mena d’escrúpol.

Ignacio Martínez de Pisón crea a Castillos de Fuego una ambiciosa i extensa novel·la coral en què barreja en una demostració impagable de documentació històrica del moment un grup de personatges que abans entrellaçant-se per donar pas a una narració molt ben estructurada i amb incorporació de personatges històrics que donen el punt de versemblança a la història.

Ignacio Martínez de Pisón, escriptor i guionista espanyol nascut a Saragossa el 1960, es va llicenciar en Filologia Hispànica per la Universitat de Saragossa i en Filologia Italiana per la Universitat de Barcelona. 

A més de cultivar el relat i la novel·la, ha escrit guions cinematogràfics i diverses de les seves obres de narrativa han estat adaptades al cinema. També ha fet adaptacions al teatre de les seves obres.

Una de les seves novel·les més populars, Enterrar los muertos, recrea un fet real esdevingut a la Guerra Civil, narrant les indagacions de l'escriptor nord-americà John Dos Passos després de la mort a càrrec de la intel·ligència soviètica del seu traductor i amic José Robles Pazos. Una altra de les seves obres, Carreteras secundàries, ha estat adaptada al cinema tant a Espanya, per Emilio Martínez Lázaro, com a França, per Manuel Poirier.

Martínez de Pisón va signar el guió de la pel·lícula Les tretze roses, també dirigida per Martínez Lázaro. Les tretze roses està ambientada en el període immediatament posterior a la Guerra Civil, i narra el procés judicial d'un grup de noies acusades de pertànyer a les Joventuts Socialistes Unificades, a més d'haver repartit propaganda subversiva al règim dirigit per Francisco Franco. Martínez de Pisón va ser nominat al premi Goya al Millor Guió Original per aquest treball.

El 2015 li va ser atorgat el Premi Nacional de Narrativa gràcies a la seva novel·la La bona reputació. Van seguir les novel.les Fin de temporada i Fileek El estafador que engañó a Franco. I en matèria d’assaig destaca Enterrar a los muertos (Seix Barral, 2005 guardonada amb els premis Rodolfo Walsh y Dulce Chacón).

La novel·la és la narració dels fets, accions i decisions que prenen un seguit de personatges entre l’any 1939 just acabada la guerra i l’any 1945. La vida quotidiana dels anys immediats al final de la guerra on tothom intenta sobreposar-se a la situació que ha viscut Espanya. A través de l’estructura dels llibre (Cinco Libros) ens trobarem amb un conjunt de personatges que lluiten per tirar endavant en una ciutat marcada per la gana, la penúria i l’estraperlo, les ferides i cicatrius de la guerra encara són molt evidents. Entre aquesta gent hi trobem a Eloy, un jove esguerrat  que tracta de salvar de la pena de mort el seu germà empresonat i farà el que sigui per aconseguir el seu alliberament, esforços que no tindran recompensa; Alicia, taquillera en un cinema que perd la feina per seguir el seu cor; Basilio, professor d'universitat que afronta un procés de depuració al costat de la seva filla. El professor intentarà mantenir al seva dignitat malgrat hagi de recórrer a antics amics avui reconvertits en franquistes per recuperar el seu lloc a la Universitat, els antic companys li giraran l’esquena; el falangista Matías, que trafica amb objectes requisats, robats en cases abandonades, especular sempre i procurar arrambar-se al poder en cada moment, un arribista que intenta escalar però sense cap mena de fons ideològics, el diner i la riquesa és el seu objectiu, o Valentín, un ex militant d’esquerres capaç de qualsevol vilesa, ara reconvertit en policia, que persegueix obsessivament a “rojos” per tal de purgar la seva anterior militància i fer-se estimar per les noves autoritats del franquisme. Costureres, estudiants, policies, vides de persones comunes sense excessives ambicions que han de viure en temps extraordinaris i perillosos. Temps de persecucions de qualsevol dissidència i sobretot a aquells que intentaven reconstruir les estructures del Partit Comunista. Cada personatge té el seu propi desenvolupament i la narració els fa encreuar, històries diverses que sempre tenen algun punt de trobada i per tant lliguen la narració.

La novel·la molt ben documentada i amb retrats de la situació de precarietat, por, repressió que viu el Madrid de la postguerra, amb la visió del que passava en la quotidianitat de la ciutat i dels seus personatges. Temps també de reconstrucció de la ciutat i de la convivència entre els seus habitants, vencedors i vençuts es trobem procurant tirar endavant cadascú amb les seves possibilitats. Però el record de la guerra és present i ningú està fora de perill en una dictadura que es va consolidant a base de repressió, por i  clientelismes polítics.

Novel·la coral, extraordinàriament ben documentada i ambientada històricament.

Seguir els protagonistes cada un d’ells amb la seva circumstància fa de la lectura una immersió en la literatura de Martínez de Pisón i en el temps de la immediata postguerra que sempre és molt interessant.

Castillos de fuego
Ignacio Martínez de Pisón
Col·lecció Biblioteca Breve
Seix Barral
Barcelona, febrer del 2023