Adeu, Ricard Lobo

Va ser un activista reconegut del catalanisme i dels drets socials en moments claus del tardofranquisme i de la transició, que va tenir un paper destacat en l’Assemblea de Catalunya i en les Comunitats Cristianes de Base, al costat de noms tan coneguts com Lluís Maria Xirinacs. Políticament va ser un home proper a Josep Tarradellas, que el va nomenar director del DOGC (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya) i de les publicacions de la institució, càrrec que va ocupar amb governs successius, fins l’any 2006.

D’aquests aspectes i de molts d’altres de la seva trajectòria política i d’activista, de ben segur que els obituaris de la premsa del país n’aniran plens. Ben pocs, per no dir cap, gosaria dir, es faran ressò d’una faceta molt més desconeguda de la seva biografia: la d’escriptor per a infants i joves. Perquè el Ricard Lobo escriptor va dedicar part de la seva obra als infant i joves, com ho proven tres títols de la popular col·lecció “Petita història” de l’editorial Mediterrània, il·lustrada per la reconegudíssima Pilarín Bayés (Vic, 1941). Concretament són les Petites històries dedicades a Ramon Llull, a Arnau de Vilanova i a la vila de Llívia. A més, conjuntament amb l’assagista i periodista Josep Ma. Puigjaner (Barcelona, 1937-2016), van publicar l’única novel·la juvenil de tots dos, Elisenda, escriu-me! (1998), a la popular col·lecció “L’Odissea” de l’editorial Empúries. Una novel·la epistolar entre dos joves, l’Elisenda i en Jaume, de 16 i 17 anys respectivament.

Gràcies, Ricard, per ser, com tants altres de la teva generació, un tot terreny sempre al servei de la llengua i la cultura del país.