Viatge poètic a Grècia de la mà de Kavafis

Partint del famós poema «Ítaca», de Kavafis, el professor Eusebi Ayensa, que entre d’altres tasques acadèmiques un temps va dirigir l’Institut Cervantes d’Atenes, estudia i detalla amb tot el seu saber, que és molt, la petjada del poeta grec en la lírica catalana sobretot, però també en la música, en la crítica literària i en la traducció.

L’any 1962 els lectors van poder llegir de la mà de Carles Riba la versió catalana de seixanta-sis poemes d’un dels poetes més sobresortints de la Grècia contemporània Konstandinos Petru Kavafis (Alexandria, 1863 – 1933). Aquest fet pot sorprendre, ja que la poètica de Kavafis i la de Riba són ben diferents. Poeta rellevant l’un i l’altre, el nexe d’unió és Grècia. La Grècia real, amb la seva gent i els seus paisatges, així com la Grècia cultural i la seva monumentalitat clàssica que fins i tot sense haver-la vist en directe tenim a la retina, forma part del nostre imaginari col·lectiu.

L’any 1927, Carles Riba havia visitat els llocs més emblemàtics de Grècia amb la seva esposa, la també poeta Clementina Arderiu: Atenes, Eleusis, Súnion, Beòcia, Delfos, Micenes, Nàuplion, Trípoli, Esparta, Mistràs, Olímpia i les illes de Santorini (Thera) i Ítaca. Aquest recorregut, que va prendre rostre poètic en els versos de Carles Riba a Elegies de Bierville, escrits a l’exili, han estat motiu d’inspiració de tants viatges: el meu mateix viatge a Grècia l’any que vaig complir cinquanta anys, i que havia estat el somni dels meus anys joves, quan estudiava Belles Arts: les imatges que projectaven les diapositives van prendre tota la seva subtil, màgica i fulgurant carnadura en aquest viatge que va donar com a fruit el llibre de poemes Santuari grec, que va incloure la visita als monestirs dels monjos de l’Església ortodoxa enlairats a les icòniques muntanyes Meteores. D’aquí ve que el santuari grec ho sigui en doble sentit.

El viatge a Grècia de Carles Riba va ser un viatge iniciàtic que el va dur a la tan vera com mítica illa d’Ítaca, indret de l’Odissea homèrica evocat per Kavafis en el seu celebrat poema «Ítaca», i que cantat per Lluís Llach diu: «I encara que la trobis pobra, Ítaca no t’haurà enganyat./ Savi com t’hauràs fet [en el bell viatge], amb tanta experiència,/ ja hauràs entès què volen dir les Ítaques». Ítaca, doncs, com a imatge simbòlica del viatge existencial, o, també, com a fita d’un desig, d’un anhel, d’un destí o d’un alliberament, ja sigui personal, espiritual. Compartit en l’àmbit de la comunitat, símbol també d’una política o d’una utopia.

L’assaig El bell viatge. Kavafis a la cultura catalana, d’Eusebi Ayensa, encapçalat per un pròleg de l’autor, està dividit en quatre parts: De crítics i traductors; Kavafis en la dansa, l’art, la música i la política; i Kavafis en les lletres catalanes. Es clou amb l’epíleg: Una juguesca kavafiana i uns mots de comiat, al final dels quals llegim a mode de resum d’un treball elaborat per Eusebi Ayensa, com acostuma: amb entusiasme, excel·lència i a foc lent: «A Catalunya –repetim-ho un cop més-, Kavafis ha tingut quatre introductors de luxe: Riba en el camp de la traducció, Pla en el de la crítica literària, Llach en el de la música i Subirachs en el de l’art». No es pot demanar més, no, si no és en el prec d’Eusebi Ayensa: «Que aquest llibre ajudi a mantenir viva la flama de Kavafis a l’altre extrem d’aquesta Mediterrània que, des dels temps remots d’Empúries, agermana grecs i catalans».