La comunicació alternativa i augmentativa (CAA) i els sistemes augmentatius i alternatius de la comunicació (SAAC)

Per poder comunicar-nos és necessària l’existència d’intercanvis de transmissió i recepció d’informació entre les persones. La comunicació augmentativa i/o alternativa fa referència a les diverses classes de comunicació que té el llenguatge oral i que utilitzem per substituir, complementar i millorar la nostra parla natural.

Quan parlem de comunicació augmentativa/alternativa també parlem de desenvolupar amb eines i estratègies una comunicació entre les persones no parlants o les no en tenen una de necessària i fluida.

La comunicació augmentativa/alternativa, que denominem CAA ens parla de dues maneres de comunicar-nos. L’augmentativa, suposa un complement a les nostres paraules en el llenguatge, converteix el nostre llenguatge en quelcom més clar.

Pel que fa a la comunicació alternativa, s’usa quan no existeix una parla de forma oral.

També podem parlar dels sistemes augmentatius o alternatius de comunicació, SAAC, que poden ser sense suport, quan és el propi cos el que s’usa amb gestos i signes.

També existeixen els de suport, quan s’usa alguna eina i/o dispositiu, com per exemple, quan ens ajudem amb un llapis i un paper per escriure, en els pictogrames, el tauler de símbols, etc.

Per tant, parlem dels sistemes augmentatius i alternatius de comunicació referint-nos a totes aquelles eines, tècniques i estratègies que utilitzem per facilitar la comunicació quan hi ha manca de llenguatge oral i quan hi ha grans limitacions per parlar.

Els alternatius substitueixen totalment el llenguatge i els augmentatius serveixen de complement a la parla. Podem parlar de gestos, expressions facials, els senyals, els taulers d’imatges, els pictogrames, el llenguatge corporal, i alguns aparells electrònics amb o sense sortida de veu, etc.

Els educadors i educadores socials sabem que l’objectiu dels sistemes de comunicació és facilitar la comunicació amb les persones amb limitacions de la parla i l’oïda, per tant, compensen l’expressió i el llenguatge. Els sistemes de comunicació amb ajuda són recursos, estratègies i mitjans comunicatius que requereixen un suport físic per a elaborar, emetre o captar els missatges. Esdevenen una forma de comunicació funcional, espontània i d’acord amb l’entorn, també promouen l’autonomia i la socialització. També ens ajuden a treballar l’aïllament social i promou la inclusió laboral.

En la meva recerca a la xarxa he pogut trobar alguns exemples de sistemes alternatius i argumentatius de comunicació com “el pictograma arasaac”, amb materials, programari, imatges i pictogrames que facilitin la comunicació. Els programes informàtics com el TICO, un plafó interactiu per a comunicació per ordinador.

“Els signes pictogràfics per a la comunicació”, basat principalment en símbols pictogràfics, amb ideogrames i l’abecedari.

“Augmentativa 2.0.” ofereix, l’accés a materials formatius i informatius, amb materials per a l'ús a l'aula i pel disseny i construcció d'entorns de comunicació.

“El blíss”, és un sistema de símbols desenvolupat amb un sistema gràfic. Una sèrie de formes geomètriques bàsiques i els seus segments, que es representen entre dues línies: la línia de terra i la de cel. S’usa amb persones amb paràlisi cerebral i problemes de comunicació.

“El minspeak”, és un llenguatge representat amb una petita quantitat d'icones o pictogrames amb múltiples significats.

“La llengua de signes” i gestual és una llengua natural d'expressió i configuració espacio-gestual i percepció visual, en alguns casos tàctil per a persones sordcegues.

“La comunicació bimodal”, usa simultàniament la parla oral i la de signes, per a persones amb dèficit en l'audició, facilita el llenguatge oral i possibilita la comunicació entre oïdors i les persones amb dèficit auditiu.

“La comunicació total–parla signada” per a infants amb alteracions en la comunicació i/o el llenguatge oral.

“La paraula complementada” permet percebre la parla a través de la vista per mitjà de la lectura labial i una sèrie tres components, la posició, la forma i el moviment de la mà.

També podem parlar dels “suports”, ajudes que depenen de l’alteració de l’infant, tenen diversos models. Hi ha les ajudes bàsiques, uns instruments senzills, com els plafons de comunicació. Poden ser d’indicació directa, per exemple per assenyalar una part del cos.

Els plafons d’indicació indirecta, permeten relacionar quina és la icona que volen assenyalar a través de mètodes indirectes fent un senyal per fer saber quina representa la idea que vol transmetre. I els d’indicació codificada, amb l’ús d’un altre codi per poder indicar la icona que l'usuari de l'ajuda tècnica vol transmetre.

També existeixen les ajudes de baixa tecnologia, com el “big-mack”, un polsador gravador i reproductor del missatge. El polsador-comunicador, amb dos polsadors i dues bombetes. Els llibres electrònics tenen 6 o 8 caselles, que poden gravar un missatge curt i els comunicadors simples permeten un vocabulari bàsic o practicar converses.

El “springboard” amb parla digitalitzada i pantalla dinàmica, permet escriure a través d'una pantalla tàctil.

Existeixen també, segons recullen alguns distribuïdors, els programes per a l'aprenentatge, com el “boardmaker”, un editor de plafons amb possibilitat de fer-ne fins a 3000. Els comunicadors d'alta tecnologia, com el “go talk”, que permet que els símbols es puguin passar a paper i es van posant en caselles. El “chat-box” usa símbols pictogràfics, ús el llenguatge minspeak, que combina diversos pictogrames per dir una idea.

Hi ha altres sistemes on cada pictograma té un únic significat, però en aquest, el significat del missatge depèn de com combinis els diferents pictogrames.

El “plaphoons”, un programa comunicador, per a persones amb discapacitat motriu que no poden comunicar-se amb la veu i amb poca motricitat.

“Hola amigos” és també un programa informàtic de suport i ajuda a la comunicació, incorpora un traductor de textos a símbols.

“El tico”, elabora plafons de comunicació amb un editor i un intèrpret. És una aplicació informàtica per generar i utilitzar taulers de comunicació de manera interactiva. El programa es compon de dues aplicacions independents i diferenciades, però al mateix temps complementàries.

“Els contes adaptats” són programes d’ajuda a l’aprenentatge i el “mira que dic” per aprendre la llengua de signes, un diccionari de signes en català.

El “pequeabecedario” esdevé un introductor de paraules. “A signar!” és un programa interactiu per a l'aprenentatge de la llengua de signes.

El “bimodal 2000” és un curs multimèdia per a l'aprenentatge bàsic, hi ha també el “diccionari multimèdia de signes Schaeffer” per construir frases més complexes.

“La palabra complementada”, és un sistema de parla assistit per ordinador, que possibilita la comunicació amb persones sordes o amb discapacitat auditiva amb un ús simultani de la lectura de llavis, que es correspon amb la paraula, i una sèrie de complements manuals, que no tenen significat lingüístic i que complementen aquesta.

“Si les persones tinguessin les habilitats adequades i la intenció de comunicar-se bé, no hi hauria conflictes. Com millor siguem a comunicar-nos, millor serà la nostra qualitat de vida." Yama Mubtaker es defineix com a professor, autor i emprenedor.

Joan Rodríguez i Serra és educador social (joanr.educadorsocial@gmail.com)