Sant Valentí, l’amor i l’Escola d’Atenes

«Educar és donar al cos i a l’ànima tota la bellesa
i tota la perfecció que són susceptibles.»

Plató

«Educar la ment sense educar el cor
no és educació en absolut.»

Aristòtil
 

Comença el mes de febrer, el mes de l'amor perquè el dia 14 és Sant Valentí. Podríem parlar que l'origen de tan endolcida i edulcorada festa no és cristià sinó pagà; però no ho farem. Podríem dir que, en realitat, aquest dia tan "especial" no commemora l'amor cap a l'altre, sinó cap al Déu Eros, conegut amb el sobrenom de Cupido, al qual se li portaven ofrenes per poder trobar l'amor ideal; però no ho farem. Podríem detenir-nos en el caràcter consumista i capitalista del dia en el qual, enamorats i enamorades (normalment són els enamorats un grup més nombrós que han de complir les expectatives emocionals, o bé expiar els seus pecats anuals) celebren l'amor d'una forma materialista, regalant rams de roses, capses de bombons, viatges, sopars, etc.; però no ho farem. Podríem detenir-nos a qüestionar si l'amor ha de necessitar un dia per ser "celebrat", o si bé ha de ser una actitud, una mirada o una disposició cap a un mateix i cap a l'altra persona que ha d'esdevenir quelcom diari; però no ho farem. Podríem, inclús, preguntar-nos què és l'amor i si aquest s'ha de manifestar com marca la tradició actual; però no ho farem.

El que sí farem serà parlar de la relació que té l'amor amb el coneixement, l'acte d'aprendre alguna cosa, la relació entre l'amor i la responsabilitat de cuidar quelcom i, sobretot, l'amor que uneix i agermana la professió docent amb el món que ens envolta i els infants que l'habiten. Perquè aquest monòleg no sigui feixuc i avorrit, posarem un exemple artístic: el quadre de l'Escola d'Atenes de Miquel Àngel. Per si no l'ha vist mai, estimat lector, el té a la fotografia que encapçala l'article; però, no obstant això, el convido a cercar-lo a una de les innumerables pàgines web on apareix, d’una forma parcial o sencera o, si la seva economia li permet, anar a l'aeroport del Prat, agafar un vol a Roma, caminar fins als Museus Vaticans i contemplar tan majestuosa obra pintada a una paret d'una de les habitacions que va ser, en el seu origen, dependències del papa Juli II, concretament, la sala de la biblioteca.

L'Escola d'Atenes probablement sigui un dels quadres on millor es representa aquest amor pel coneixement que qualsevol individu hauria de tenir i que, sobretot, l'escola ha de donar, canalitzat també per un amor cap als estudiants que adquireixen aquest coneixement, i pel món que ens envolta i del qual seran els futurs protectors quan nosaltres ja no hi siguem. El quadre celebra no només el coneixement de la humanitat i la seva rellevància, amb el seu punt àlgid a la Grècia Clàssica (inventora de la democràcia, la filosofia i l’escola, fet que ja havíem abordat), també lloa la cerca de veritat, el pensament científic i el triomf de la raó. Al mig, Plató i Aristòtil conjuguen d'una manera dicotòmica la unió entre l'idealisme i el realisme, entre el cel i la Terra. També hi ha un reguitzell de filòsofs i artistes rellevants que completen la composició de l’obra.

Arribats a aquest punt de l’article la pregunta seria: què és educar amb amor? O, més ben dit, educar amb amor a què? Com es pot educar amb amor quan vivim en una crisi d’amor, i on aquesta preciosa paraula s’ha substituït per ego (jo), auto (a mi mateix) i psico (com em sento). La resposta és difícil i probablement necessitaríem més articles i molta de la seva paciència, però ens limitarem a dir, remetem-nos al quadre de Miquel Àngel, que l’amor ha de ser cap al coneixement, tant per part dels mestres, enamorats de la seva matèria i encarregats de traspassar aquest amor, com dels estudiants, els quals han d’estar oberts a deixar-se seduir per les meravelles del món que ens envolta. Malauradament, pregunto als estudiants de secundària de l’escola on exerceixo la meva professió de què estan enamorats i si aquest amor es pot traslladar a les disciplines escolars. Davant d’una negativa generalitzada disfressada de silenci, els interpel·lo preguntant si els seus professors no expliquen les lliçons amb amor i intenten transferir-los aquesta passió. Entre ells sempre hi pot haver un futur enamorat de la música, de la història, de la llengua o de les matemàtiques. La resposta és afirmativa, però, tal com em temia, a l’altra banda el missatge no arriba. No hi ha ningú per escoltar el missatge i recollir el testimoni. El neguit i la por per aquestes futures generacions envaeix el meu cos. No sé si ens en sortirem. Tocarà continuar remant. Bon Sant Valentí.