No sabem ni el dia ni l’hora

Certament aturar-te en un semàfor i veure i llegir en el que ens mostra al fotografia és inquietant.

No són massa habitual les pintades de caire religiós, però noi aquesta val per moltes.

Encara sota els efectes del seguit de consideracions a l’entorn de les profecies de Sant Malaquies sobre al fi del món amb motiu de l’elecció del nou Papa, en que els experts, visionaris inclosos, ja deien i analitzaven que això s’està acabant.

Encara, doncs, influïts per aquesta mena d’advertència procurem passar amb discreció pel davant i llegir-la de resquitllada. I automàticament fer el que cal. Penedir-se de tot allò que hem fet malament i esperar. I ja se sap qui espera desespera.

I mai tindrem prou paraules d’agraïment al profeta-pintor ja que al passar per davant de l’advertiment ho anotarem mentalment -o a l’agenda si el semàfor està en vermell- però un cop arribats a casa, o a la feina, o a fer un cafè  haurem de posar-nos a fe  el balanç de la nostra situacions.

Analitzar fets, accions, els pensaments impurs, les malifetes, si hem cisat molt  a hisenda i així fins l’infinit de les nostres mundanes actuacions...

I a partir d’aquí valorar si ens cal “arrepentiros” que el “fin se (H) acerca”.

Poca cosa podem dir més, cadascú et sap el seu i cada terra fa sa guerra i encara hi podem afegir que els draps bruts es renten a casa.

Valorem-ho i actuem en conseqüència i sabem que Jesús te ama, sembla que tot més o menys està resolt perquè ja sabem que quan s’estima es perdona tot (o, no).

Fa temps que ha anat minvant el públic que assisteix a les prèdiques i el que queda cada cop té una edat més alta.

I potser el que ha pensat el devot grafiter és que si la gent no va a escoltar la paraula de déu ell la portarà llocs on la gent ho pugui llegir i així rebre els missatges que ens poden ajudar. I que millor en un lloc on obligatòriament t’has d’aturar i per tant de lectura segura.

S’enyoren aquells temps en que el nostre Sant Vicent Ferrer reunia multituds per escoltar les seves prèdiques, que la gent es convertia en escoltar la seva barroca paraula, i sembla que jueus, sarrains, gent de malviure i més queien rendit al verb florit del sant i a partir d’aquí penedits trobaven interiorment l’amor que els donava Jesús. Les seves predicacions, d’una habilitat excepcional, foren iniciades a València, on assolí les primeres conversions impressionants i multitudinàries de jueus i també de sarraïns, que eren obligats a assistir als seus sermons. Així rai, no expliquen que molts es convertien per tal de no haver de tornar a aguantar-lo.

Naltros encara hem vist i conegut allò de la Santa Missió, una modernització de les prèdiques de Sant Vicent -de fet el sant expliquen que va participar en alguna molt, molt abans d’ara-. La Santa Missió era un conjunt de prèdiques, lliçons doctrinals i exercicis pietosos que eren fetes amb una durada aproximada de deu a quinze dies, en una parròquia o localitat per un o varis sacerdots, anomenats missioners, per tal d’adoctrinar els fidels en el decurs d’unes jornades. Dit això ara s’ha canviat la paraula per l’esprai i la trona per la pintada a la paret de la carretera. Bé, s’ha modernitzat el procediment però els fons és el mateix. I de les Santes Missions n’han quedat un reguitzell de creus que evoquen les jornades repartides arreu del País –alguns les consideren creus del franquisme-.

La pintada és una versió del que explica l‘evangelista Marc (Marc-1.15): «Ha arribat el temps assenyalat i el Regne de Déu s’ha apropat. Penediu-vos i tingueu fe en les bones notícies» Ara l’han versionat de manera que es ratifica allò que ja sabíem per altres pintades de que Jesús ens estima (gràcies).

I encara ens crida l’atenció la presència del 33. Hom podria pensar que es tracta d’una al·lusió als anys de Crist, però una breu recerca trobes que el 33 té una àmplia significació l’han usat l’extrema dreta, l’esquerra, pot significar amor espiritualitat i fins i tot el gran Dante estructura la seva Divina Comèdia  ¡en trenta tres cants per cada part i encara més pels maçons (aquells que conspiràvem amb els jueus contra Espanya) el 33 és el grau màxim quan s’hi arriba s’obté el grau de Sobirà Gran Inspector General...

I que volia indicar el predicador-pintor.

Cabem del cert que:

Jesús te ama

Arrepentiros

El fin se (H) acerca

Naturalment agrair a l‘autor de la pintada per recordar-nos que tot s’acaba i que cal estar a l’aguait.

Pandèmia, apagada, núvol tòxic que més se (h)acerca?. Certament no sabem ni el dia ni l’hora. Sortosament sempre trobarem el bonifaci o el fanàtic de torn que ens ho anirà recordant a les parets i murs de les carreteres i ciutats. Gràcies.