Economia blava? Impacte dels grans esdeveniments als ecosistemes litorals

El cap de setmana del 13 al 15 de juny es va celebrar a la platja d’Adarró la segona edició de l’Arena 1000 d’handbol platja, un esdeveniment que ha portat a les platges de Vilanova més de 150 equips i 1500 esportistes, afluència de públic apart, de la qual encara no en tenim xifres oficials, massificant-les i deixant-hi una ingent acumulació de residus als tancats de protecció de la zona de nidificació del corriol camanegre, espècie protegida en perill d’extinció.

L’aposta per convertir les platges en escenari de grans esdeveniments continua. Després de la Copa Amèrica de Vela, sembla que la voluntat de l’ajuntament de Vilanova i la Geltrú és que l’Arena Handball Tour s’estableixi a la nostra platja.

Nosaltres ens hi vàrem oposar des de un bon començament, ja que no compartim aquest model de grans esdeveniments, que van en detriment de la renaturalització de les platges i de la preservació de la biodiversitat que hi habita, i que no acaben aportant beneficis més que a unes poques persones.

Tot i que el consistori ha pres una sèrie de mesures per reduir l’impacte de l’esdeveniment (no ubicar cap infraestructura i cap vehicle de l’organització circulant a la Platja de Ribes Roges, megafonia orientada al mar, ubicació de tanques de reforç al tancat de Pasífae, formació del personal vigilant privat contractat per l’organització de la presencia del corriol a la Platja de Ribes Roges i presència reforçada de servei de personal informador ambiental a la zona de nidificació), finalment aquest impacte ha estat molt negatiu, ja que els nius protegits ubicats a la platja han patit contínues molèsties, derivades de la presència massiva de gent a l'esdeveniment, del muntatge i desmuntatge de tota la infraestructura, fins i tot a sud de la pasarela de Pasífae, on es van muntar diverses carpes incomplint la restricció d'afectar la zona de nidificació, i del gran nivell de soroll generat per la megafonia de l'esdeveniment, entre d'altres, vulnerant la legislació vigent en matèria d'espècies protegides i el decret d'alcaldia que estableix mesures de protecció per a la zona de nidificació del corriol camanegre.

Tot plegat ha provocat un gran risc d’abandonament dels nius, degut a l’estrès suportat pels adults, que haurien de poder covar amb tranquil·litat. I ja portem fins a tres nius abandonats a la present campanya. També s’ha produït un abocament massiu de bosses de plàstic, ampolles, llaunes i tot un seguit de residus als tancats de protecció, que a més ara no poden ser retirats, per no interferir a la nidificació de la fràgil població de corriols, ja que l’accés a l’interior dels tancats està absolutament prohibit.

A més la canalla hi jugava a prop, entrant al tancat a buscar les pilotes que els hi queien. La falta de cartells informadors de les restriccions d’accés i de l’explicació clara del perquè de la protecció, de la presència de l’espècie protegida, fou una raó per saltar el cordó de protecció. Només hi havia un cartell dins tancat, mal orientat, i cap a les cordes.

Fa anys que demanem cartelleria explicativa a tota la platja, plafons informatius sobre l’espècie i sobre el perquè de la necessitat de protegir-la, però l’ajuntament no ha volgut fins ara instalar-los, com tampoc dur a terme una campanya informativa potent al respecte, utilitzant els mitjans de comunicació de que disposa.

Concentració de moltes competicions a pistes molt properes a zones de nidificació d’espècie protegida en perill d’extinció

Proximitat excessiva de les instal·lacions de l’esdeveniment a la zona protegida i sense cap indicació específica

Per tot plegat, hem presentat denúncia a agents rurals i a l’agència catalana de residus, per tal que fets com aquests no es tornin a repetir, i que es depurin responsabilitats si s'escau, ja que no ens podem permetre malmetre en poques hores tot l'esforç que s'està fent per mirar de preservar aquesta espècie en perill d'extinció.

Segons l'oficialitat, l'Economia blava, un terme molt sovintejat darrerament als discursos de bona part de la classe política, comprèn el conjunt d'activitats econòmiques, i les polítiques relacionades, orientades a l'ús sostenible dels recursos marins i litorals, promovent un model de creixement econòmic basat en un desenvolupament sostenible d’aquests recursos, que contribueixi a la seva preservació i regeneració.

Entenem com a sostenible la realització d’esdeveniments que incrementen substancialment el gravíssim problema d’abocament de residus plàstics al mar i que pressionen encara més la cada dia més amenaçada biodiversitat marina i litoral?

Nosaltres seguim pensant que no, que no podem seguir explotant les platges amb criteris únicament economicistes, sinó que qualsevol activitat que s’hi dugui a terme a de contribuir forçosament a la seva renaturalització, així com a la preservació i regeneració dels valuosos i amenaçats ecosistemes que hi trobem.

Ribes Roges és una platja que acull una gran biodiversitat. En ella resideixen, hivernen, es reprodueixen o simplement s’alimenten o descansen desenes d’espècies d’animals, especialment aus i insectes, la majoria d’elles protegides, moltes amenaçades.

La gavina corsa (Ichthyaetus audouinii), per exemple, és una espècie catalogada com En Perill d’Extinció, endèmica del mediterrani, de la qual podem observar desenes i fins i tot en ocasions centenars d’individus, especialment a primeres hores del dia, a la Platja de Ribes Roges.

Gavina corsa a la platja de Ribes Roges

El trist (Cisticola juncidis) és també un petit passeriforme protegit que nidifica a la Platja de Ribes Roges, de vol ondulant i reclam característic en vol.

Trist a la platja de Ribes Roges

Darrerament també una parella de cogullada comuna (Galerida cristata) s’ha instal·lat a la platja, de cresta característica i agradable cant.

Cogullada comuna a la platja de Ribes Roges

També algunes papallones tigre (Danaus chrysippus) es deixen veure aquests dies per Ribes Roges, espècie que a casa nostra migra regularment des de l'Àfrica, arribant a principis d'estiu o més rarament a finals de primavera i distribuint-se per zones d'aiguamolls  costaners.

Papallona tigre a la platja de Ribes Roges

Únicament quatre exemples. També hi trobem, aquests dies d’estiu, caderneres, verdums, orenetes comunes i cuablanques, falciots, tallarols capnegres, merles, estornells, gafarrons, pardals, cueretes blanques, martinets blancs, bernats pescaires, ànecs coll-verd, polles d’aigua, garses, sargantanes iberoprovençals, dragons comuns, odonats, ortòpters, lepidòpters i tot un llarg etcètera d’espècies animals i vegetals, que constitueixen un patrimoni natural impropi d’una platja urbana com la de Ribes Roges, que no ens podem permetre perdre en temps d’emergència com els que vivim, si realment volem garantir la nostra pròpia supervivència.

I, per descomptat, el corriol camanegre (Anarhynchus alexandrinus), al límit i en perill d’extinció segons els censos realitzats fa pocs dies a tot el litoral de Barcelona i Tarragona, des de Vilanova fins al Delta de l’Ebre.

Corriol camanegre a la platja de Ribes Roges

Espècie bandera, la preservació de la qual implica un canvi radical en l’ús que fem de les nostres platges. Esdeveniments com l’Arena Handball Tour més aviat l’aboquen una mica més a la desaparició, que, en cas de produir-se, constituirà un enorme fracàs col·lectiu, una gran passa enrere en el necessari camí a recórrer per tal de mirar de revertir la cada cop més greu crisi ecosistèmica que estem vivint.