Política

Els tres porquets

El president del govern espanyol Pedro Sánchez al Congrés. ACN

El president del govern espanyol Pedro Sánchez al Congrés. ACN

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Per aquells que no tinguin present el conte del britànic James Halliwell-Phillipps sobre els tres porquets i el llop, els recordaré que la cosa va de tres germans porquets que van a viure al bosc i que, per estar-hi còmodes i segurs, decideixen fer-se cadascun una casa. Mentre el més gran i assenyat decidia fer-se-la de totxo i pedra, els altres dos optaven com a material de construcció, per la fusta el segon i per la palla el tercer i més petit. Aconseguint acabar aviat i dedicar-se a jugar i fer mofa del seu germà gran. I mentre menystenien els consells del germà gran sobre la presència del llop en els boscos del voltant.

El cas és que, un bon dia, amb les tres cases ja enllestides, aparegué el llop. I els tres germans marxaren cadascun a casa seva. El llop, astut i afamat, va decidir acostar-se a la casa del menor i demanar-li menjar, probablement pensant en cruspir-se’l a ell. La negativa del porquet a obrir-li la porta provocà la seva ira “Bufaré i bufaré i la casa enrunaré” va cridar abans de bufar i enviar la palla a can Pistracs. El menor dels porquets, atemorit, fugí corrent cap a casa del germà mitja -la de fusta- on es va reproduir la escena i el resultat, amb tots dos fugint a casa del germà gran, la feta de totxanes.

Allí, la bufera del llop resultà insuficient. La casa resistí i ell va decidir canviar d’estratègia. Entraria per la xemeneia. Però el germà gran, llest i seriós, va posar-hi una marmita amb aigua damunt un foc encès de manera que, quan el llop va baixar-hi, es va escaldar immediatament i va fugir amb la cua entre cames per no tornar mai més.

El conte sembla fet a mida per explicar a nens i joves l’origen de tot allò que està passant a casa nostra. Perquè resulta que fa uns anys, el 2014, al PSOE hi havia un noi, Pedro Sánchez, que va succeir a Pérez Rubalcaba com a secretari general del partit. Quan va perdre les eleccions generals de 2016, negant-se al pacte amb el PP que demanava Rajoy, el seu partit entrà en una crisi profunda que li feu perdre les eleccions gallegues i basques i no li permeté celebrar un Congrés extraordinari, duent-lo a la dimissió irrevocable, però sense renunciar a concórrer a les futures primàries que triaven secretari general. I fou aleshores quan Sánchez va convocar a la família i els tres “germans” (Jose Luis Abalos, Santos Cerdán i Pedro Sánchez) es varen passejar per España en cotxe, buscant avals i suports pel germà llest, Pedro, que pretenia i aconseguí ser el candidat més votat a la secretaria general del partit socialista, deixant a la cuneta a Patxi López i Susana Diaz. En algunes fotografies fetes aleshores, curiosament, feia la seva aparició Koldo Garcia Izaguirre, que, amb el temps, acabaria assumint el paper del llop del conte. Volent menjar-se als tres germans que, segons ell, li negaven el pa i la sal després dels esforços seus per ajudar-los.

Però abans, el 31 de maig del 2018, sentenciat el cas Gürtel, el PSOE presentava una moció de censura a Mariano Rajoy que duria a Pedro Sánchez a la presidència del govern i, pel que hem anat veient, als altres germans (Abalos i Roldan) a càrrecs cada cop més importants.

Avui, amb la perspectiva que dona el pas del temps i les dades dels expedients secrets que anem sabent, sembla clar que en Koldo va decidir aleshores treure’s la disfressa de porquet i començar a fer de llop. I que ara, quan els dos germans “petits” li han negat una casa com la que ells s’han anat construint en aquests anys, l’ex-aizkolari ha decidit bufar i bufar fins fer caure les seves cases.

Queda encara la casa del tercer germà, la del porquet assenyat. Els seus seguidors diuen que és feta de totxo i formigó i que, per tant, no caurà. Que el tercer porquet seguirà vivint-hi. Però potser hauríem de recordar-li que, com en el conte, la xemeneia pot ser un camí d’entrada per ocupar-li l’habitatge i foragitar-lo a ell. Per tant, faria bé d’encendre un bon foc al menjador de la casa. Com més gran millor.

Cert que li queden encara dos anys de lloguer abans de la renovació del contracte amb la ciutadania. Però, tal i com van les coses i amb el llop i els germans picant a la porta....

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Últims articles publicats


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local