Sant Joan: el preu invisible de la festa

La revetlla de Sant Joan és, sens dubte, una de les nits més celebrades i estimades del calendari català. Simbolitza l'inici de l'estiu, la comunió amb el foc i la necessitat col·lectiva de retrobar-se amb l’alegria compartida. Però rere aquesta aparença festiva, hi ha una realitat que sovint roman silenciada: l'impacte que aquesta festa té sobre la salut pública, el benestar animal i la capacitat de resposta del nostre sistema d'emergències.

Segons dades del Servei d'Emergències Mèdiques, durant la nit de Sant Joan de l’any passat es van atendre prop de 80 persones per cremades, intoxicacions o lesions. I enguany, el Departament de Salut ja reconeix una situació "tensa" a les urgències hospitalàries, amb un augment constant de la pressió assistencial i un finançament encara insuficient. La nit del 23 de juny es converteix, per a molts centres sanitaris, en una prova de resistència que es repeteix cada any, posant al límit recursos humans i materials. La qüestió, per tant, no és només com gestionar l’emergència puntual, sinó si té sentit mantenir inalterables uns hàbits festius que agreugen una crisi sistèmica.

A tot això cal afegir-hi un patiment silenciat: el dels animals de companyia. Entre un 25 i un 50 % de gossos i gats presenten símptomes d'estrès sever a causa del soroll de la pirotècnia, segons alerten els col·legis veterinaris. I no només els animals: persones amb trastorns de l'espectre autista, alta sensibilitat o problemes d'ansietat també viuen aquestes dates amb angoixa i insomni. La llibertat d'uns no pot ser la condemna d’uns altres.

En paral·lel, els riscos d'incendi segueixen sent molt reals. Tot i la millora en la situació de sequera, la massa forestal acumulada manté viu el perill. La Generalitat ha desplegat un dispositiu ampliat amb més de 5.000 agents dels Mossos, 450 efectius dels Agents Rurals i un reforç del cos de Bombers. Però, com recorda la campanya “9 de cada 10 incendis són causats per persones”, la millor prevenció és la responsabilitat individual.

No es tracta de renunciar a la festa, sinó de repensar-la. Cada any creix el debat social entorn de la pirotècnia silenciosa, les revetlles familiars més segures i les alternatives lúdiques respectuoses amb l’entorn i les persones. Potser és hora que la tradició evolucioni cap a formes més madures i inclusives de celebració. La cultura no és només conservar el que ha estat, sinó també saber transformar-ho perquè continuï sent compartida.

Sant Joan pot seguir sent màgica. Però hauria de ser-ho per a tothom.