La lògica de l’Svoboda

A la magnífica, ben escrita i ben conceptuada novel·la Això no se li fa, a l’Svoboda (El Cercle de Viena), el seu autor: l’hongarès János Székely (Budapest, 1901 – Berlín, 1958),  hi desfila un relat en capítols de to tragicòmic que ens presenta en un ritme d’in crescendo les topades de lògiques ben diferenciades: la lògica de l’Svoboda, mosso d’estació d’un poble de Bohèmia on no passa mai res i amb una intel·ligència per sota de la socialment considerada normal; la lògica d’alguns habitants del poble, amb la seva noblesa i dignitat fora de dubte com la del respectat coronel Fiala; la lògica del poble anònim que passa per tot i més (en la nostra dictadura es va anomenar franquisme sociològic a aquesta actitud acomodatícia i propensa a canviar d’opinió segons bufi el vent); i la lògica nazi, racista i invasora, si bé en aquest cas amb la deriva corrupta que dona tant de joc a la narració.

Com qui no vol la cosa, o arribant-hi per camins envitricollats a partir d’un dia malaurat de l’any 1939 en què les tropes alemanyes van envair la tranquil·la ciutat txeca, en un moment donat el mosso Svoboda és acusat per un escamot de nazis lladres d’haver intentat assassinar Hitler a través d’un atemptat ferroviari. Els veïns no se’n saben avenir i hi ha tota mena de reaccions a favor i en contra. El petit grup de nazis lladres, fent tota mena de tripijocs per tapar les seves vergonyes davant les autoritats nazis tan rígides i reglamentàries com les podem imaginar, s’emporten l’Svoboda presoner a Alemanya. El noi acota el cap perquè, com sap prou bé, la gent com ell només rep garrotades. Però en aquest captiveri resulta que pot anar fent la viu-viu, menja i dorm sense cap dispendi i encara fa algun negociet. De tot plegat se’n vanta a la tornada al poble. L’Svoboda és innocent de l’acusació, és clar, però ai si algú trepitja la seva lògica, la seva forma de veure i conceptuar la realitat... Aleshores que es prepari perquè tot és possible, fins i tot intentar, ara de debò, fer un atemptat a Hitler!  

En la traducció de Jordi Martín Lloret, a la novel·la Això no se li fa, a l’Svoboda, Jànos Székely, l’escriptor que en la seva carrera literària també va ser guionista de les millors pel·lícules d’Ernst Lubitsch, construeix amb mestria narrativa una sàtira tendra, tràgica i despietada al mateix temps sobre el daltabaix emocional i existencial que va suposar l’ocupació alemanya en un tranquil poblet txecoslovac imaginari, si bé no fóra difícil reconèixer-ne algun: segur que l’autor hi pensava, en qualsevol dels pobles tranquils que d’un dia per l’altre es van veure envaïts per les tropes nazis. Imaginaris són també els personatges de la novel·la tractats amb la saviesa de qui com Jànos Székely es mostra un bon coneixedor de l’ànima humana, excel·lint en el dibuix de la figura del mosso d’estació Svoboda, amb seva lògica peculiar de xicot amb no gaires llums i apallissat per una vida precària, encara que conformada fins aquell moment... Perquè ara de cap manera no pot deixar passar un greuge tan gran per a la seva minsa economia guanyada cèntim a cèntim, com que el règim de Hitler li llevi del seu compte al banc els estalvis de tota una vida en pagament de la seva estada en una presó alemanya... «Xò mai! Xò s’ha d’arreglar!», i ja li poden anar dient, al senzill mosso d’estació, que ell només ha perdut tres-cents divuit sokols, que aquell Hitler ha pres la vida a centenars de milers de persones, la llibertat de milions, la pau a tot el món... «Si tot el món és ximple i li deixa fer ja s’apanyarà. Prò jo no li deixo. M’entèn? Jo no!». Qui sap si amb un bon feix de lògiques senzilles, elementals com la de l’Svoboda no s’hauria pogut parar els peus a Hitler, el gran lladre de cossos i ànimes... Sensacional al·legoria, aquesta novel·la de János Székely, també de la invasió moral de les consciències que en els dies actuals ressona en les nostres.