Hagan juego

Policia peculiar, destinat a la Vall d’Aosta, on no acaba d’aclimatar-se, provinent de Roma d’on va ser traslladat com a càstig per haver tingut un incident amb un fill d’un polític. Tot i que Rocco no es penedeix de res. La seva arribada a la Vall d’Aosta canvia també els mètodes que segueix allà la policia, Rocco intenta insuflar la seva manera de fer, moltes vegades allunyada de l’ortodòxia de les investigacions i dels protocols de la policia, però sempre actua amb intuïció i sobretot amb l’experiència que té des de ben jove quan amb els seus amics romans ratllava la delinqüència. Encara més quan s’ajunta amb els seus estimats, i ara lluny físicament,   Sebastiano, Furio i Brizio és per organitzar alguna operació al marge del que seria la “normalitat” en la conducta d’un policia. En aquesta novel·la (setè lliurament de la sèrie de Rocco Schiavone) intervé el seu amic Brizio per passar comptes amb uns jugadors que fent trampes desplomen als que van a jugar amb ells, entre aquests  un company de Rocco a la comissària.

Rocco té clar que el bé ha de prevaldre per damunt de tot, l’esperit de la llei pot tenir diverses interpretacions i ell té la seva que a vegades no és la mateixa dels seus superiors i per això actua amb una certa independència.  

Rocco és una persona molt torturada, no ha paït la mort, assassinada per un delinqüent que anava per ell, de la seva dona Marina, encara de tant en tant parla amb ella, ni tampoc pot assimilar que la Caterina una jove policia amb qui tenia dipositada la seva confiança el traís sense saber encara el perquè d’aquesta traïció.

Antonio Manzini (Roma, 1964), actor, director de cinema i teatre i escriptor, va ser alumne d'Andrea Camilleri a l'Acadèmia Nazionale d'Arte Drammatica. Ha publicat les novel·les Sangue marcio, La giostra dei criceti, Sull'orlo del precipizio i Gli ultimi giorni di quiete, així com diversos llibres de relats, entre els quals destaca L'anell perdut (Salamandra, 2022). Rebuda amb entusiasme tant per la crítica com pels lectors, la seva sèrie dedicada al subcap Rocco Schiavone, que ja consta d'onze novel·les publicades en una dècada, porta més d'un milió d'exemplars venuts a Itàlia, s'ha traduït a set idiomes i s'ha adaptat a la petita pantalla amb un èxit d'audiència rotund. Salamandra ha editat en espanyol i en català les sis primeres entregues: Pista negra, La costella d'Adam, Una primavera de gossos, Sol de maig, 7-7-2007 i Pols i ombra.

Un antic treballador del casino, un inspector de joc, Romano Favre,  de Saint-Vicent apareix brutalment assassinat en el seu llit. Es descobert pels seus veïns i immediatament ho comuniquen a la policia i li correspon al sots cap Rocco Schiavone fer-se càrrec del cas, el qual, com sempre, no tindrà res, en principi, per poder avançar en la investigació. L’escenari del crim és escrupolosament escrutat en la recerca d’algunes pistes, hi trobem entre altres coses un encenedor i també una fitxa de joc però d’un altre casino.

La investigació sembla que s’haurà de portar a l’entorn de la gent de que es mou en el casino, o personal que hi treballa o en l’entorn dels jugadors que moltes vegades viuen situacions complexes en funció dels diners que perden o guanyen. 

La primera obligació és mirar en el cercle del seu entorn més proper, per això interroguen al veí que ha trobat el cos, Arturo, i que és també treballador del casino i també la resta de veïns que van estar presents quan es va trobar el mort. De les declaracions no en treuen res de clar i per tant cal començar a eixamplar els cercles de la investigació per veure si troben algun punt que els pugui servir per seguir el fil fins trobar l’assassí o assassins.

Mentre a Rocco li van sorgint problemes col·laterals, hi ha robatoris a la comissaria i el cap li encarrega que de forma discreta trobi el lladregot. També la relació que té amb el seu jove veí Gabriele es  torça quan la seva mare, la Cecília, és considerada una sospitosa de l’assassinat ja que les seves empremtes estan en l‘encenedor que han trobat a casa del mort, això genera un situació una mica tensa que es complicarà encara més quan en Rocco hagi d’acollir a casa seva al Gabriele i a la seva mare.

Les investigacions van seguint els seus passos i van trobant algunes línies a seguir, i es posa també en evidència de com hi ha al voltant del casino tot un sistema de blanqueig de diners d’un seguit de personatges, aquí és on hi pot haver la causa de la mort de l’inspector de joc. Tot i desmantellar la xarxa d’una manera peculiar Rocco no està convençut del tot que l’assassinat de Romano Favre tingui relació amb la banda de blanquejadors, intueix que hi ha alguna cosa més.

Tot i que formalment el cas sembla resolt queda sempre el dubte de si l’han encertat o se’ls hi ha escapat alguna cosa.

Tema que queda obert i que segurament en la següent novel·la seguirà la intriga.

El món del joc està en el centre de la historia, l'atmosfera reclosa dels casinos, les apostes excessives i esbojarrades sense cap mena de lògica que porten a la ruïna a molts jugadors, també es marca la fina i estreta línia que separa el negoci legal del joc brut i la corrupció, però sobretot, la cobdícia com un element que mou moltes vegades les accions de les persones.

Com sempre interessant la novel·la per la seva trama, per la seva línea narrativa, per uns diàlegs sempre carregats d’ironia i per uns personatges que tenen tots un punt de peculiaritat, des del mateix Rocco que necessita un porro a cada començament de jornada per discórrer bé la resta del dia o de la nova forense, o el jutges que dirigeixen les investigacions.

Tots tenen la seva pròpia càrrega personal.

Tot plegat una bona novel·la per passar una bona estona entretinguts.

Hagan juego
Antonio Manzini
“Black” Salamandra
Editorial Salamandra
Barcelona, febrer 2023