Quan el clic no arriba a tothom: la bretxa digital com a nou mur invisible

En un món on tot sembla estar a un sol clic de distància, hi ha qui continua quedant-se enrere. Persones que no poden demanar cita mèdica, accedir a una aula virtual o fer una gestió bancària perquè el dispositiu, la connexió o la formació els són inaccessibles. Aquesta exclusió no es veu, no fa soroll, però impacta profundament en la qualitat de vida de milers de ciutadans. És la bretxa digital, i no és una qüestió menor ni tecnològica: és una qüestió de drets.

L’expansió de les noves tecnologies i l’ús d’internet ha anat acompanyada de grans promeses de democratització de la informació, simplificació de tràmits i accés universal a l’oci i als serveis. Tanmateix, darrere d’aquest relat optimista s’ha anat consolidant una realitat incòmoda: la bretxa digital. Aquest concepte, que ja fa temps que forma part del nostre vocabulari, fa referència a la desigualtat en l’accés i l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), una desigualtat que no es distribueix de manera uniforme, sinó que afecta especialment els col·lectius més vulnerables.

La digitalització, que en teoria havia de ser una eina d’igualació, ha esdevingut un nou element d’exclusió social, i ho fa d’una manera particularment subtil però persistent. Aquest juliol, la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) han fet públic l’Índex Català de la Bretxa Digital, una eina imprescindible per mesurar i entendre com afecta aquesta desigualtat al nostre territori. L’estudi es basa en tres eixos fonamentals: la infraestructura digital, els equipaments TIC i els usos digitals.

Pel que fa a la infraestructura i els equipaments, les dades mostren una aparent universalització: el 99,4% de la població adulta disposa de telèfon mòbil i el 97,1% té accés a internet des de casa. Ara bé, quan posem el focus als centres educatius i a la distribució territorial, apareixen les desigualtats. Mentre que comarques com l’Alta Ribagorça tenen una mitjana de només 28,5 ordinadors per cada 100 alumnes, d’altres com el Ripollès arriben al 90%. Al Garraf, la xifra se situa al 52,2%. Aquesta desigualtat planteja seriosos interrogants sobre l’equitat educativa i el dret d’infants i joves a una educació en igualtat de condicions.

Els usos digitals són també un indicador revelador. Si bé no s’hi detecten diferències significatives per raó de gènere pel que fa a l’ús del correu electrònic o les compres en línia, sí que crida l’atenció que el 65,5% de les persones que accedeixen a l’aplicació La Meva Salut són dones. Aquesta dada podria tenir una explicació en la realitat social que situa les dones com a principals responsables de les cures i de la gestió de la salut dins les famílies.

Les conclusions generals de l’informe són clares: hi ha diferències territorials i socials significatives. Les comarques de muntanya o amb menor densitat de població obtenen puntuacions més baixes, mentre que les capitals i zones metropolitanes, com Barcelona, concentren els valors més alts. També es confirma una altra sospita compartida: la bretxa digital s’accentua notablement a partir dels 65 anys. En canvi, el grup d’edat amb més domini competencial de les TIC és el comprès entre els 35 i els 54 anys.

La Taula del Tercer Sector ha expressat el desig que aquest índex serveixi com a palanca per impulsar polítiques concretes de lluita contra la bretxa digital, des de la formació fins a la millora dels serveis i l’accessibilitat. En destaca especialment l’exclusió digital de la gent gran, una exclusió estructural que exigeix una atenció específica en totes les polítiques públiques digitals.

En aquest context, des del Govern de Vilanova i la Geltrú s’ha apostat per afrontar aquest repte amb una visió clara i decidida. S’ha creat una Regidoria d’Administració Electrònica i Bretxa Digital, entesa com un binomi inseparable, i s’ha assumit el compromís que qualsevol proposta organitzativa municipal es valori també en relació amb les seves implicacions sobre la bretxa digital. Entre les accions impulsades, cal destacar la participació al programa Més Digitals de la Generalitat de Catalunya, que ha permès oferir cursos formatius presencials i gratuïts. A la primavera passada, 36 persones majors de 65 anys van participar en aquestes formacions al Casal de la Gent Gran, i a partir de setembre i octubre els cursos s’estendran a altres centres cívics de la ciutat, per arribar a una població més àmplia, independentment de l’edat.

La voluntat és clara: reduir les desigualtats sociodigitals i garantir la igualtat d’oportunitats en l’accés a la tecnologia. Perquè avui en dia, la capacitat de fer ús de les TIC no és només una qüestió de comoditat o eficiència: és una condició imprescindible per exercir plenament els drets socials i de ciutadania.

I per això cal actuar amb urgència. No podem permetre que la revolució digital, que havia de ser motor de justícia i igualtat, acabi esdevenint un mur invisible que separa, exclou i silencia. El futur és digital, sí. Però ha de ser un futur per a tothom. Sense excepcions. Sense excuses.

Míriam Pérez. Regidora d’Administració Electrònica i Bretxa Digital de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú