Una comisaria en la Provenza

Segon llibre de la sèrie protagonitzada per la inspectora Isabelle Bonnet, una policia que ha tornat a la ciutat, al poble on havia nascut després d’haver tingut una mala experiència en una intervenció en una operació en la que van resultar ferits alguns companys seus i ella mateixa. Pertanyia i dirigia una unitat d’elit.

Ara en el seu destí, recolzada pels màxims directius de la policia,  pretén refer-se físicament per deixar enrere les seqüeles de les ferides però també un cert equilibri mental i vital després de passar per una situació molt difícil. Cerca tenir una temporada de tranquil·litat.

Pierre Martin és el pseudònim que ha usat un escriptor alemany per escriure una sèrie de novel·la negra amb el títol genèric d’una “Comisaria a la Provenza” amb una dotzena de llibres per ara. De moment la inspectora i el seu ajudant s’han convertit en personatges de culte entre el seus lectors a Alemanya. Isabelle i Apollinaire, que és com és diu l’ajudant, s’han convertit en una parella que ha triomfat. Pierre Martin amb aquesta sèrie ha aconseguit més de tres milions de lectors i a Itàlia i els Països Baixos els llibres son seguits amb molt interès. Durant 130 setmanes a la llista dels llibres més venuts, 3.000.000 de lectors.

Isabelle Bonnet ha decidit assentar-se a Fragolin, el petit poble de la Provença francesa on va passar la seva infància, tot i que ella no hi té masses records si que hi manté coneixences, sobretot les amigues que va tenir a la infantesa. Després d’una operació que va acabar amb un fiasco ja no és al capdavant de l'equip especial de la Policia Nacional i ella ho accepta i és conscient de que li cal mantenir-se, almenys per un temps, mentre es recupera, allunyada de l’acció de primera línia, ara és una simple comissària de províncies sense massa feina concreta i el seus caps li encarreguen casos antics sense resoldre, casos que la policia va tancar sense solució ja que no van trobar ni pistes, ni solucions en el seu moment.

És una feina que requereix molta paciència i temps coses que no li falten sinó per voluntat sinó per realisme i per seguir la seva descompressió de la feina que havia fet fins el trasllat a Fregolin.

Però com es pot suposar el descans i el retir tranquil no durarà gaire, vet aquí que en una nit en que bufa de manera intensa el mestral la Isabelle neguitosa no aconsegueix adormir-se. A la matinada decideix anar a fer un tomb per la platja i allà es troba amb el cos d’un home mort amb mutilacions als genitals.

Avisa a la gendarmeria que es fa càrrec del cas i ella es manté encuriosida sabent que no pot intervenir ni en la investigació ni en l’anàlisi del cas i a més ja va tenir males relacions amb el cap de la gendarmeria i no vol ressuscitar altre cop els enfrontaments.

Amb els seus caps decideixen crear formalment la unitat d’investigació de casos no resolts a Fregolin. Té l’ajuda d’un  excèntric gendarme i també brillant company Jacobert Apollinaire, que no ha trobat l’encaix en el seu destacament i es relegat a feines burocràtiques sense cap mena d’interès ni, moltes vegades, utilitat. Però el Jacobert es converteix en peça clau amb la seva ajuda i la seva intuïció per la Isabelle en la deducció de circumstàncies en els casos que se’ls plantegen.

I repassant casos que podrien reobrir per la seva importància o perquè tenen o poden tenir una certa rellevància es topen amb un cas de forces anys enrere que consideren que val la pena treballar-hi de nou, en plena investigació tenen la sospita de que el mort que s’ha trobat la comissària pot tenir alguna relació amb el cas d’anys enrere i naturalment la investigació va aprofundint-se fins a tenir la certesa de la relació entre els morts i encara més quan hi ha un altre assassinat. No queda cap dubte, per la manera com es presenten els cadàvers, hi ha a la darrera un missatge que correspon i els lliga amb el primer crim. La investigació és complexa, han passat anys de la primera mort, hi ha silencis sobre qüestions morboses del passat, hi ha una voluntat de no remoure massa el passat. La tossuderia de la Isabelle i l’enginy de l’Apollinaire porten a trobar un fil prou segur per esbrinar alguns aspectes relacionats amb els morts i amb una antiga violació que va quedar sense investigar.

La cosa però es complica més quan la comissària rep la notificació del seu superior jeràrquic -amb qui té una relació molt bona- que ha d’encarregar-se d’una altra missió, inicialment sembla fàcil tenir cura d’una persona, un testimoni protegit.

Però tot el que sembla fàcil té unes evidents complicacions i en algun casos comporten situacions de perill per ella i pels gendarmes.

Amb les dues feines la comissària va fent. Investigació, protecció evitar topades amb els gendarmes de la zona molt gelosos de la seva feina però que van perduts en el treball per esclarir la mort de l’home que es va trobar la Isabelle mort a la platja en el principi de la narració. I naturalment la custòdia del testimoni portarà també més d’una complicació que hauran de resoldre de manera ràpida i contundent.

Isabelle es veu arrossegada a una inquietant investigació que connecta amb un crim no resolt anys enrere i amb què comparteix massa coincidències, cosa que només pot significar una cosa: l'assassí segueix en llibertat.

Una narració prou interessant malgrat hi hagi situacions que ja preveus com aniran, això no fa que la lectura perdi interès. A més hi ha un seguit de personatges prou interessants des de l’alcalde de Fregolin que ha iniciat una relació amb la inspectora, fins a personatges del poble que donen una visió molt humana dels fets.

L’autor té una gran capacitat de descripció del paisatge que ajuda també a la seva lectura per situar el marc de l’acció.

Interessant, seguiran ben segur altres aventures...

Una comisaria en la Provenza
El caso de la víctima silenciada
Martín Pierre
Editorial Espasa Calpe
Barcelona, 2025