Per fi (potser) una bona notícia

Algú pateix per la mascota que cuidaven amb carinyo i ara ha desaparegut amb la incertesa del que pot arribar a passar. Ha marxat voluntàriament, l’han segrestat, ha seguit a algun altre membre de la seva espècie amb no sabem quines intencions. I sempre pensem el més dolent, se l’han carregat?... I ara en trobem algun que potser és una mica més positiu “encontrado”.

Però aquesta alegria pel titular és fictícia i no deixa de ser una mostra de voluntat de veure les parts positives de la vida i miracles perquè si l’han trobat i ho comuniques de manera pública i notòria vol dir que algú l’ha perdut, o l’ha volgut perdre.

I el bon ciutadà que l’ha trobat s’ha compromès amb sí mateix per trobar els autèntics amos de la mascota, del gat vaja. Empeny admirable ja que altres amb poca o nul·la sensibilitat l’haurien deixat a la seva sort i que seguís la seva vida deambulant sense destí ni referència. Però, com arribes a deduir que el gat que veus és un “encontrado”? Vaja que com ha desaparegut. Ho notes amb la mirada més aviat trista, amb un tipus determinat de miol que sona més a un plany d’enyor que amb so de satisfacció, o el veus que va despistat sense tenir un lloc concret on anar. Ha perdut el nord i la seva brúixola o instint no el sap acomboiar fins a casa seva de nou.

S’ha de ser un expert en gats per arribar a la conclusió de que està perdut i encara més especular sobre si va caure d’un balcó. Però tot és possible.

I contra la creença generalitzada de que els gats si cauen no els passa res perquè se’ls suposa la capacitat de caure sempre dret i amb els peus no es sempre així. Aquesta creença portava a l’altra creença de que els gats tenen set vides i que costa molt de prendre’n alguna.

Però ignorants nosaltres sobre el tema de petits felins i gats hem pogut saber que no és tan difícil que els gats caiguin de finestres i balcons ja que pel que sembla tenen l‘instint d’explorar i els atrauen les alçades i clar, aquesta curiositat els porta a saltar de terrat en terrat, de balcó a balcó amb una agilitat més que envejable.

Però en contra, resulta que no hi ha la capacitat per apreciar amb tota la correcció la distància ni l’alçada i això porta que en algunes ocasions el salt sigui fallit, quedi curt i, clar, seguint les tesis de la gravetat, cauen amb el perill de que una mala caiguda els deixi ko. Existeix la síndrome del gat paracaigudista i que com es poden imaginar correspon a les caigudes sovintejades quan els gats engrescats van saltant com a posseïts de balcó, en balcó, de finestra en finestra o de teulada en teulada.

Hi ha el moment fatídic en que l’equilibri és perd i gat escaldat! Parece en la terminologia usada pel veí sensible que el va recollir.

Serà aquesta la situació viscuda pel gat del carrer de la Gornal?

Recordo que fa temps els veïns de casa tenien un gos que va anar perdent facultats fins que un dia es va llençar des del balcó, es va escolar entre els barrots de la barana del balcó d’una manera estranya i curiosa i el pobre va a anar a petar la mig del carrer amb el tràgic resultat que ja us podeu imaginar.

Lamentacions i alguna llàgrima.

Una mena de suïcidi que no vam entendre massa. Potser ja cansat no volia donar feina a la família que l’havia acollit.

Aquesta és també una possibilitat del gat “encontrado” que volgudament es llencés balcó avall fart de viure en aquella casa.

O encara una versió més truculenta que el propi “amo” del gat fart d’ell el llencés balcó avall per no tenir més feina ni haver-se de preocupar ni  d’empipar més...

Especulacions, només especulacions.

Gat “encontrado” bona notícia, el de més són romanços i imaginacions.

Que l’“encontrado” tingui un final feliç.