La reducció de la jornada laboral encalla entre imposicions i recels

La proposta del Govern espanyol de reduir la jornada laboral a 37,5 hores setmanals ha quedat en suspens després del rebuig del Congrés. Malgrat el revés, la ministra Yolanda Díaz ha reiterat la seva voluntat de portar endavant una reforma que, segons defensa, representa un pas endavant en justícia social i modernització de les relacions laborals. Els sindicats l’avalen i recorden que a Catalunya ja existeixen nombrosos convenis amb jornades inferiors.

En canvi, les patronals catalanes s’han mostrat majoritàriament satisfetes amb el bloqueig de la mesura. Des de Girona, Lleida, l’Anoia o les Terres de l’Ebre han advertit que una reducció uniforme tindria un impacte directe en els costos, l’organització dels torns i la viabilitat de les petites i mitjanes empreses. Insisteixen que cada sector té les seves particularitats i que qualsevol pas endavant s’ha de negociar des dels convenis col·lectius, no per decret.

És evident que les dues parts coincideixen en una idea: el diàleg és imprescindible. Però també és evident que aquest diàleg no ha estat prou intens ni fructífer. L’Executiu ha prioritzat la velocitat política per sobre de la concertació i les patronals han aixecat un mur de rebuig gairebé frontal. En aquest escenari, queda la sensació que tots dos actors han posat per davant els seus interessos immediats abans que la recerca d’un consens que beneficiï conjuntament treballadors i empreses.

La reducció de la jornada laboral continua sent un objectiu legítim i desitjable, però el seu futur només serà possible si es construeix des de l’acord. El repte, avui, és identificar qui està disposat a cedir i qui prefereix mantenir-se enrocats en les seves posicions.

Participa a l'enquesta