Lleig, molt lleig

Hem vist moltes pintades pels carrers de la ciutat, moltes d’elles tenen caràcter reivindicatiu o de denúncia sobre alguns fets concrets, qüestions laborals, reivindicacions nacionals, provocacions innecessàries i afirmacions de caire més o menys filosòfic, (filosofia de barra de bar, o de cunyat al cafè copa i puro) majoritàriament són pintades que venen del sector productiu, aquell que forma part del conjunt dels treballadors que moltes vegada han de recórrer a la queixa, a la protesta, per fer públiques i assolir algunes reivindicacions i posar de manifest que la lluita segueix.

Ja hem vist no fa masses dies el debat que s’ha produït a l’entorn de rebaixar les hores fins a les 37,5 per guanyar una certa qualitat vital i alhora incentivar una productivitat més alta. De moment l’extrema dreta, la dreta espanyola i la dreta catalana ho han aturat. Però ja hem vist com una part del treballadors ja s’ha manifestat al voltant del tema i per fer pressió.

I que la reclamació s’escampi per les parets de les ciutats és una manera de visualitzar el conflicte i a més fer-ho de manera gratuïta. Ara ja no persegueixen als pintaires fins i tot alguns han elevat la seva producció a obra d’art.

Però aquesta pintada de la fotografia ens ha suscitat molts dubtes, del seu significat i de la seva autoria.

Enigmàtica per descomptat.

Incomprensible sense tenir totes les peces del trencaclosques.

Afirmació que esdevé una endevinalla enrevessada i una mica indesxifrable.

Jeroglífic sobre l’autoria i la significació darrera. I naturalment sobre l’autoria de la manifestació escrit que denota un cert emprenyament i desdeny pels treballadors amb qualificatius poc edificants per adjectivar (una part, clar) de la classe treballadora.

Podria ser allò que diem “la patronal” que hagi adoptat una nova fórmula de contestació a possibles accions reivindicacions de la classe obrera, ergo els treballadors (trabajadores en la versió del grafitero).

La veritat és que no veiem, o no veig jo, el regidor responsable del servei del Punt Net (que seria el representant de la patronal) fent la pintada per anar contra els treballadors. Impossible.

I per tant creix el dubte sobre el per què de la cosa, l’autoria, i les intencions finals de la manifestació.

Perquè la cosa va forta. De mierda, ladrones i chorizos...

El nivell d’indignació de l’autor deuria ser molt elevat perquè amb quatre  paraules 3 són insults amb la voluntat de vexar, avergonyir i menystenir a aquells que fan la feina que els correspon, la que tenen (que a vegades és ja un luxe) o la que poden. El temps no estan per masses alegries.

Ens calen més explicacions.

Ens caldria conèixer l’entorn.

Hauríem de saber les motivacions de la mala llet que porta a l’autor o autora de  la pintada a expressar una opinió tant negativa, rabiüda, ressentida sobre els  “trabajadores”.

Donat el lloc on es troba la pintada, en un enorme contenidor del punt net, hom podria pensar que el “ladrones de mierda” fa referència a que en el Punt Net s’hi acumulen deixalles que podríem, equiparar-lo a “mierda” i que l’autor indiqui que li han pres de casa seva (recollida de “voluminosos”) o que havent llençat alguna cosa i en voler-la recuperar-la ja no la pot trobar. Versió gairebé absurda i especulativa, però és que tampoc ens atrevim a trobar-ne alguna altra de millor. Tal i com vivim actualment una mica “a lo loco”  i amb l’estafa autoritzada de l’obsolescència programada que funciona com un càrtel no es estrany que acabem fent una quantitat de deixalles desmesurada. Ens calen i molts els que les recullen i fan una feina prou necessària i que caldria valorar en la seva justa mesura.

Per tant rebutgem de manera decidida la pintada per injusta i ofensiva i si no ens donen més arguments que avalin el que diu l’indignat que ha manifestat la seva còlera amb una pintada certament injuriosa i indecorosa.

Volem, és més, exigim, que s’expliqui a fons o que calli!.