La mentida no és il·legal, però tampoc és ètica

D’ençà que se celebra a la nostra ciutat l'Acte a Memòria de l'assassinat de Lluís Companys, sempre s'han sentit murmuris davant la presència de la bandera de la II República. Això ha estat així fins aquest 15 d'octubre en què, mentre tots els presents esperàvem l'inici de l'Acte Institucional, Garraf per la República es va veure increpada per diverses persones allà presents. Una va qüestionar la presència de la bandera tricolor per “lluir l'escut reial”. Que la bandera de la II República té un escut és veritat, però és mentida que sigui l'escut reial. L'escut republicà llueix una corona mural, no la reial i, naturalment, no presenta la flor de lis, símbol de la dinastia francesa dels Borbons.

Una altra defensava que vol la república catalana, i que reivindicar l’espanyola li tocava els nassos (gran argument)...bé, nosaltres volem la República a Catalunya o a l’estat, la 1a que arribi, l’ aplaudirem i defensarem.

Un altre dels presents, i alçant la veu per ser escoltat pels qui en aquells moments passaven per allà, va qüestionar la bandera dient “amb aquesta bandera, el 1934, es va empresonar Lluís Companys”. El 1934 la forma de govern a Espanya era la II República, això és veritat, però és mentida que fos la República qui ho va fer: el responsable va ser el govern sortit de les eleccions democràtiques de 1933 encapçalat per la CEDA, la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes, una coalició de partits catòlics i de dretes.

Com indica el títol d'aquest escrit, la mentida no és il·legal, però tampoc és ètica. I no per repetir mil vegades una mentida, aquesta es converteix en veritat. Culpar la bandera de la II República per la detenció del President Lluís Companys el 1934, no és ètic, és falsejar la història. Com no seria ètic, per exemple, relacionar avui en dia la nostra senyera, símbol de Catalunya, amb tot l’esdevingut al nostre país durant els 25 anys de govern nacionalista, que no independentista; és a dir, amb el Pacte del Majéstic de 1996; o amb la infame modificació de l'Estatut dels Treballadors de 2012; o fins i tot, amb la privatització encoberta tant de l'Educació com de la Sanitat públiques sota l'expressió de “concertades”; o amb el Cas Palau; o amb el “tres per cent”...

De la mateixa manera que no és correcte relacionar la senyera amb aquest període ni amb aquests fets, tampoc no ho és voler relacionar la bandera de la II República amb l'empresonament del President Lluís Companys el 1934, un fet històric protagonitzat pel govern de dretes de la CEDA. I precisament ha estat amb els hereus ideològics d’aquella coalició de dretes, Alianza Popular, ara Partit Popular, amb qui tan bé s’han avingut tant la dreta catalana com d’altres partits catalans, donant suport a tot tipus de governs de l’ estat, incloent qui va aplicar o aplaudir el 155 amb totes les seves conseqüències.

Cap govern és perfecte, tampoc el sorgit del Front Popular, però els valors que van defensar i que van intentar implementar són dels millors que hem gaudit en aquestes terres. Alfabetització general, Reforma agrària, Drets de les dones, etc. etc., són uns valors que cal recuperar, són els que representa la bandera tricolor i són els que nosaltres reivindiquem i defensem.