Extraescolar

Des que la Berta tenia vuit mesos, l’hem portat a la piscina, als ja famosos cursets per a nadons. Si he de ser sincer, prefereixo veure un Getafe-Llevant a les 14 h del migdia.

Tot i així, hem fet tot el que s’espera d’uns pares primerencs: la vam apuntar amb vuit mesos —ja que ens van dir que abans dels sis no és recomanable—; hi anàvem una sessió l’Anna i una jo —no fos cas que no poguéssim compartir aquest espai amb ella— i, aquesta molt important, qui no feia el curs es quedava nedant a la piscina del costat per aprofitar el temps. Si això no és ser exemplar, jo, a partir d’ara, li dono sucre a l’hora de sopar.

Vam complir religiosament, com l’aficionat que acudeix a l’estadi cada diumenge, plogui o nevi. Però aquest any no ens convoquen: haurem de veure el partit des de la grada. La Berta ja va a la piscina sola.

Vam tenir un debat intern per discutir si era necessari que una nena de dos anys i mig anés a la piscina sola. I va, decidir… vam decidir, perdó, que sí, que era el que calia.

La Berta s’ha adaptat de manera excel·lent i ha tornat a deixar-me en evidència. Potser —només potser— com el fan incondicional que es posa malalt, haig d’acceptar que algun partit el veuré per la televisió.