El “nou” contracte de neteja o com fer una licitació feta a mida

Al ple municipal d’aquest darrer dilluns, finalment i després de mesos d’especulació, s’ha adjudicat el contracte el servei de neteja viària i recollida de residus a l’empresa Valoriza Servicios Medioambientales, amb els vots favorables únicament del Govern, format per PSC i Comuns, i del Partit Popular. Sí, efectivament: aquella mateixa empresa que ja havia prestat el servei durant més d’una dècada, la que va deixar un rastre de penalitats mai aplicades, i la que, casualment, ara torna a casa per la porta gran com si mai n’hagués marxat. 

El detall més curiós (o el més preocupant, segons com t’ho miris) és que en aquesta ocasió ha estat l’única empresa que s’ha presentat al concurs públic. Una sola: cap competència, cap alternativa. Durant mesos, l’Ajuntament ha defensat aquest procés com un exemple de transparència i rigor, un procediment més en la seva llarga llista de gestions. Però costa de creure en aquesta neutralitat quan el mateix expedient que serveix de base incorpora únicament dades aportades per la mateixa empresa que acabarà adjudicant-se el contracte. És el que tècnicament en podríem dir un procediment fet a mida i col·loquialment un vestit confeccionat amb el mateix patró de sempre. 

Per posar-hi una mica més de sal veiem que el juliol passat es van licitar uns serveis de reforç per valor de 600.000 euros que, casualment, només pot prestar la mateixa empresa adjudicatària. La mateixa que també gestiona jardineria, on, mira tu per on, s’hi van presentar fins a set empreses. Quan hi ha competència, hi ha opcions: quan no n’hi ha, hi ha Valoriza. 

La crítica des de la CUP ve d’abans, per suposat: ara critiquem aquesta adjudicació en concret, però també la decisió de fons que ha portat al govern municipal a retornar a mans privades un servei essencial per a la ciutat com és el de neteja viària i recollida de residus, només dos anys després d’aconseguir la seva gestió directa. I és que és força representatiu de la línia política que venen marcant des del PSC i Comuns durant el seu mandat. Si ens posem a comparar, trobem que durant l’anterior mandat es van internalitzar tres empreses diferents; al d’abans, les que van passar a gestió municipal van ser un total de cinc. Ara per ara i a menys de dos anys vista de les eleccions municipals, aquest govern suposadament progressista que no ha fet més que privatitzar i externalitzar serveis i sembla que ja podem esperar sentats si esperem una aposta valenta per alguna internalització. I si ens sorprenen amb alguna, de ben segur que haurem d’esperar que s’apropi la precampanya. 

De 2009 a 2025: una roda que gira sobre ella mateixa 

El 14 de desembre de 2009, amb un govern socialista (i amb l’actual alcalde com a regidor de Serveis Viaris), el Ple adjudicava el contracte de neteja i residus a SUFI, empresa que avui dia es coneix com a Valoriza; en aquell moment, s’hi van presentar quatre empreses a l’oferta. El temps ha passat, alguns noms de partit han variat, però sembla que els resultats finals no ho han fet gaire. 

I és que, de fet, entre 2010 i 2022 hem pogut viure de tot: informes fets a mida, pròrrogues discretes, recursos interposats per la mateixa empresa contra licitacions que no li

convenien, desistiments quan el vent polític no bufava a favor... i ara, després de tres actualitzacions de preu i de l’eliminació de penalitats, hi tornem a la mateixa fórmula d’abans. Cosa que, per altra banda, no hauria de sorprendre a ningú: estem parlant d’un ple municipal que encara conserva algunes de les mateixes cares que fa 30 anys; què podem esperar de la mateixa gent que ha gestionat sempre la ciutat? Quina innovació pot provenir de qui fa tres dècades que escalfa cadira al ple municipal? 

De la gestió pública a la privatització discreta 

Ens situem a mitjans de 2024, moment en el qual l’actual govern va anunciar públicament la fi de la gestió directa del servei de neteja viària després de només dos anys d’haver-la recuperat i d’un temps curtíssim d’actuació. Aquesta decisió es pren de a corre-cuita i de manera premeditada, cosa que ja es podia entreveure durant la campanya de les municipals, en les quals una de les principals línies discursives eren “la neteja i l’espai públic”. Què passa? Que en el moment de prendre la decisió de tornar a privatitzar aquest servei, allò que prima en tot moment és la decisió política d’anar cap a una banda en concret i no la voluntat de treballar el model que ja s’estava implementant i sobre el qual s’hi podien plantejar millores, reformes o més inversió. En aquell moment el govern va demanar un informe a mida per justificar la privatització, i ja se sap que quan es busca una conclusió concreta, sempre es troba l’expert adequat: la resta, ja ho sabem. 

Amb aquest contracte, s’hipoteca una part molt important del pressupost municipal, l’equivalent a més de 12 milions d’euros anuals, gairebé un 14% del total. Un compromís a llarg termini amb una sola empresa, sense debat ciutadà i sense alternatives reals, i sense haver-se ni tan sols atrevit a continuar treballant per a que un servei essencial com el de neteja viària i recollida de residus pogués ser veritablement públic, sense posar aquests millions d’euros pagats entre tots els vilanovines i vilanovines en butxaques privades. Tot un exemple del model de gestió pel qual aporta aquest govern: centralitzat, opac i profundament allunyat de la idea de democràcia directa i el municipalisme. 

Retorn a Valoriza: i ara, què? 

Ens plantem a finals de 2025 i ens trobem davant un contracte milionari adjudicat a una sola empresa, amb poca transparència i amb l’ombra allargada d’un procés fet a mida; una decisió que un cop més podrà prendre el tàndem PSC-Comuns de manera unilateral des de la seva còmoda majoria absoluta i sense despentinar-se massa. Però tranquils, que aquest procés entra dins la “legalitat”. I sí, probablement. També hi entrava l’any 2009. I el 2018. Però com acostuma a passar, no hi ha fum sense foc. 

Des de la CUP ho tenim clar: aquest no és el model de ciutat que necessita Vilanova i la Geltrú. El que s’hauria de fer és apostar per una gestió directa, pública i transparent dels serveis essencials i no per dedicar un 14% del nostre pressupost a engreixar les carteres empreses privades. La neteja i la recollida de residus no són només una qüestió tècnica, sinó una aposta política pel bé comú que necessàriament ha de passar per una gestió directa i municipal. 

I si algú encara dubta de si aquest contracte és “fet a mida”, només cal mirar qui l’ha cosit, qui l’ha estrenat... i qui en surt beneficiat.