Que no es perdin mai els modos

Sobretot que no es perdin mai les bones maneres.

Les bones formes cada dia i cada hora.

Les maneres acurades i amables haurien de prevaler sempre, i en tota circumstància per més complicada que pugi semblar.

La bona educació i la mundologia que ens ensenyaven els capellans quan érem petits no ens hauria d’abandonar mai.

La persuasió més que la imposició.

El prec més que l’ordre.

La petició més que l’exigència.

La pausa més que la bronca.

La temprança més que l’exaltació.

La galta més que el puny (fins un límit tolerable).

La paraula més que l’exabrupte.

La concòrdia més que la discòrdia.

Prevenir abans que curar.

Sempre a favor de l’entesa de l‘advertència subtil i versallesca si cal.

L’objectiu és aconseguir l’objectiu sense trepitjar pocs ulls de poll.

Ens trobem amb aquesta imatge amb una petició raonable, educada i que fins i tot va en benefici del titular del cotxe.

Per posar-ho en context cal dir que fora de càmera hi havia uns senyals d’advertiment de la prohibició d’aparcar per obres.

Indicava un dia i unes hores. Ningú es podia fer el “longuis” perquè era ben visible.

I tot i així, l’operari corresponent que anava a l’obra va tenir l’elegància de deixar un missatge molt educat d’advertiment.

El problema està en que l’usuari del cotxe per la raó que sigui, per no haver-ho vist, o per estar acostumat a no complir les indicacions dels senyals de transit. Però clar en aquest cas els treballadors són conscients que en el desenvolupament de les tasques que tenen encomanades poden malmetre el vehicle.

I que passarà si això és així? Si s’esquerda el retrovisor? Si es trenca el parabrises? O un vidre al finestra?.

Si això passa s’entrarà en aquell bucle de les culpes i les assegurances.

Uns al·legant que havien posat els corresponents senyals i per tant s’espolsen del damunt qualsevol responsabilitat i l’afectat dient que quan ell va deixar el cotxes no hi havia cap tipus de senyalització. I és possible que sigui així,  perquè ja sabem que hi ha els que fan del carrer el seu garatge i per tant el deixen dies i més dies i no és impossible que la senyalització de l’obra fos posterior a haver deixat el cotxe.

Tot és possible doncs, però és evident que la col·locació de la nota d’advertiment al vidre indica que es vol assenyalar un hipotètic perill, una situació que pot ser potencialment inapropiada per la integritat física de l’automòbil.

Després vindran les lamentacions.

El que cal segurament és sempre ser respectuosos amb el que ens indiquin les senyalitzacions i més quan es posen per evitar alguna possible destrossa al vehicle.

I tinguem en compte que no sempre trobarem un operari amb la delicadesa, la deferència de posar-nos un avís manuscrit al vidre del cotxe...

No sempre hi ha homes (dones) de bona voluntat que ens avisi d’un hipotètic perill...