El balanceo del Alacrán

En definitiva un mosaic divers però que el fil conductor que relliga tots els elements és la investigació d’un doble crim.

El propi autor explica que la novel·la és fruit de la investigació i lectures sobre la historia del vaixell Villa de Pitanxo, un vaixell que va naufragar a les aigües de Terranova i en van morir 21 dels 24 tripulants que portava. Aquí és el vaixell Alacrán que s’enfonsa pel que sembla a conseqüència d’una maniobra més que dubtosa del capità en mig d’una tempesta. La maldestra operació va comportar que morissin o desapareguessin la majoria del tripulats i només el capità i un mariner van sobreviure. A partir d’aquí comença una historia que es mou en diversos nivells però que té un fil conductor, la mort violenta de l’armador de l’Alacrán i la seva filla, la novel·la no és la història del Vila de Pitanxo, sinó de tots els vaixells enfonsats per la mala sort i la cobdícia d'uns quants. És un llibre carregat de denúncia social, però abans que res és un homenatge de l’autor a aquests mariners i a la resta da xente do mar.

Eduardo Fernán-López (Villalpando, 1985). Doctor en Història Contemporània i llicenciat en Història de l’Art. És col·laborador habitual a Zenda i Qué Leer. Ha participat al Congrés de Novel·la i Cinema Negre de la Universitat de Salamanca, al Seminari Internacional Tenerife Noir de Recerca al Gènere Negre de la Universitat de La Laguna, al festival internacional de literatura policial Buenos Aires Negra i al Congrés Internacional de Literatura Medellín Negre. La seva primera novel·la, 'La dentellada' (2021), va merèixer el VI Premi Tuber Melanosporum a Morella Negra i va ser també finalista del II Premi Paco Camarasa, de l'Ull Crític de Narrativa 2021 i del IV Icue Negro a Cartagena Negra. Amb 'El balanceig de l'Alacrán' (2025) ens submergeix en un thriller atmosfèric amb la costa gallega com a protagonista.

La història comença amb la tragèdia marítima el 2022, l'Alacrán, un pesquer de cinquanta metres d'eslora de l'armadora Grupo Barros amb seu a Vigo, feineja a unes dues-centes milles de Terranova. El vaixell s’enfonsa en mig del temporal. Dels vint-i-quatre tripulants a bord, només dos van aconseguir sobreviure després d’activar-se la balisa d’emergència. La mobilització de vaixells i helicòpters només va poder rescatar els dos nàufrags; l'altra bot de salvament està buit. Ja han passat uns quants mesos quan comença el judici sobre els fets. Sembla que el capità és el considerat responsable de la tragèdia en donar un seguit d’ordres que van fer que el pesquer s’enfonsés, bàsicament sembla que no va voler deixar anar les xarxes i el pes de les mateixes va ser determinant perquè el vaixell   s’enfonsés.

Però en mig del judici i que l’armador del mateix, Raúl Barros, declarés contra el capità i aquest l’amenacés de mort Barros apareix a casa seva assassinat i també es troba el cadàver de la seva filla amb qui feia temps que no es parlava.

Barros és un home poderós, un empresari reconegut i guardonat que està al capdavant d’una de les empreses més importants de la costa gallega i que amb perspectives d’obrir nous negocis a  Amèrica del Sud.

L'inspector Tristán Negreira i la subinspectora Virginia Almada, i el seu Grup d'Homicidis de la Policia Nacional de Vigo, seran els encarregats d'investigar el doble crim. Els dos policies i els seus companys intenten abordar tots els possibles motius per la mort de l’empresari. Obren diversos fronts, el marc empresarial i els moviments que es produeixen amb la seva mort i la successió en la direcció del conglomerat de l’empresa. Aquí hi ha forces elements que semblen motius suficients com per sospitar i investigarà a fons. La lluita interna que es desfermarà per aconseguir el control de la companyia entre els membres de la junta directiva i l'advocat personal del mort, que amenaçarà d'enfonsar el grup si no es compleixen els seus requeriments i traurà a la llum una altra fosca trama. Per altra banda hi ha el tema del judici, el capità del vaixell Alacrán va amenaçar a Barros quan aquest, contra del que li havia dit primer, va canviar la seva versió davant el jutge atribuint al capità la responsabilitat de la tragèdia. El capità un home ara assenyalat i ressentit treu a la llum alguns dels secrets dels Barros. I queda encara el passat del mateix Barros, aquest passat serà determinant en la trama i destapa l’horror de les dictadures a Sudamèrica i la venda dels fills dels desapareguts en la repressió dels militars. I aquí hi entra la figura de la filla que segons es va sabent mantenia molt mala relació amb el seu pare per motius que anirem coneixent a mesura que avancem en la lectura del llibre. Raons potents, raons que expliquen moltes coses i deixen al descobert el passat tèrbol del seu pare, l’empresari Raúl Barros.

La trama que es va desenvolupant descobrint cada cop més aspectes dels protagonistes fa que tingui un ritme adequat amb capítols curs que fan augmentar el ritme de lectura. La novel·la posa damunt la taula temes molt diversos, la cara oculta del lobby pesquer i d’alguns empresaris gallecs, la cobdícia, la mesquinesa i la manca d'ètica dels poderosos que no deixen de buscar recursos per obtenir diners fàcils sense pensar en les conseqüències que poden comportar a la societat.

Les investigacions que els policies Negreira i Almada fan avancen i posen al descobert les diverses trames que van confluint i l’autor també aprofita la narració del que sembla, en uns primers instants, un homicidi, sense més ni més per introduir temes tan interessants com el narcotràfic i la situació política.

Són interessants els personatges dels dos policies més importants de la investigació, Tristán Negreira, un home metòdic a l'hora de treballar. Però, en el terreny personal, és molt maldestre, no té molta vida social ni molta sort en l'amor. La seva companya, la subinspectora Virginia Almada, és tot impulsivitat i vitalitat, de manera que la compenetració amb l'inspector és perfecta. La seva vida personal tampoc travessa un bon moment, però té les coses molt clares de cara al futur i evitar relacions tòxiques. La història que comença entre tots dos és també interessant i possiblement en futur.

En definitiva, una novel·la amb una trama sòlida i complexa, on tot acaba encaixant, amb una parella protagonista que funciona a la perfecció i uns secundaris que compleixen molt bé la seva tasca.

El balanceo del Alacrán
Eduardo Fernán-López
Colección  Áncora y Delfín 1713
Editorial Destino 
Barcelona, octubre 2025