Un rebuig gairebé unànime

Amb 699 respostes, el 92,7% dels participants considera “molt injust” l’encariment previst per al 2026, una proporció que no deixa marge al matís ni a la indiferència. Les opcions que relativitzen o justifiquen la mesura queden reduïdes a una expressió gairebé testimonial, fet que evidencia un consens social molt ampli al voltant del malestar que genera aquest peatge.

En les aportacions dels lectors apareixen, una vegada i una altra, tres idees clau. La primera és la percepció d’abús. Expressions com “robatori”, “vergonya” o “ja n’hi ha prou” no són fruit de l’exageració puntual, sinó d’una sensació acumulada que la infraestructura fa anys que està amortitzada i que, malgrat això, continua generant ingressos a costa d’una mobilitat obligada. La segona és la manca d’alternatives reals: molts conductors expliquen com es veuen forçats a circular per les carreteres de costa, amb més risc i més temps, perquè el peatge s’ha convertit en un luxe quotidià. I la tercera, potser la més profunda, és el greuge comparatiu: “els catalans no som iguals”, diu un lector, resumint una idea que travessa bona part dels comentaris.

També emergeix amb força una reivindicació concreta: la necessitat de bonificacions reals o gratuïtat per als veïns i treballadors del territori, sense traves burocràtiques ni excepcions limitades. Per a molts, no es tracta de viatjar més barat per oci, sinó de poder anar a treballar o estudiar sense que això suposi un càstig econòmic diari. La mobilitat digna, reclamen, hauria de ser un dret i no una concessió condicionada.

L’enquesta es tanca, però el debat no. Al contrari: els resultats reforcen una evidència que fa temps que plana sobre el Garraf i el Penedès. Els peatges no són només una infraestructura, són un símbol. I avui, aquest símbol continua associat a una percepció d’injustícia que les dades, aquesta vegada, confirmen sense cap mena de dubte.

Participa a l'enquesta