Del cava a la cervesa, dels mitjans locals a les xarxes socials

Els gestos institucionals no són mai neutres, i encara menys quan provenen d’un mitjà públic. El brindis amb cervesa a les campanades de Cap d’Any de TV3, trencant una tradició àmpliament associada al cava i al vi del país, no és una simple anècdota televisiva. És un símptoma. I, sobretot, és equiparable a una altra pràctica cada cop més habitual: quan una entitat pública decideix concentrar la seva inversió comunicativa a les xarxes socials en detriment dels mitjans de comunicació locals.

En tots dos casos, el patró és el mateix. Allà on hi havia una relació sostinguda amb el territori —ja fos a través d’un brindis simbòlic amb productes propis o d’una publicitat institucional que reforçava l’ecosistema mediàtic local— s'imposa un criteri aparentment més modern, més eficient o més rendible. Però aquest canvi, presentat sovint com una decisió tècnica o d’audiència, té conseqüències profundes.

El brindis de Cap d’Any en una televisió pública no és només un recurs d’escenografia. És un ritual col·lectiu, un acte carregat de memòria, identitat i projecció cultural. Substituir el cava per una cervesa equival a desvincular aquest moment del teixit productiu i simbòlic del país. De la mateixa manera, quan les administracions opten per fer campanyes de publicitat a les xarxes socials, desplacen recursos i visibilitat que tradicionalment havien contribuït a sostenir mitjans locals, arrelats i compromesos amb la comunitat.

Ni la cervesa és el problema, ni les xarxes socials són l'enemic. El debat no va de prohibicions ni de nostàlgies. Va de criteri i de responsabilitat pública. Un mitjà públic no pot actuar com si fos una plataforma privada aliena al context que l’ha de justificar. Igual que una administració no pot ignorar l'impacte que té deixar de confiar en els mitjans locals quan comunica polítiques públiques, una televisió pública no pot desentendre’s del valor simbòlic dels seus gestos més visibles.

El sector vitivinícola ho ha expressat amb claredat: la responsabilitat dels mitjans públics va més enllà de l’audiència i dels ingressos. Exactament el mateix es pot dir de la comunicació institucional. Quan el servei públic abandona els canals i els símbols que històricament han vertebrat el país, el que es perd no és només tradició, sinó coherència.

Per això, el brindis amb cervesa no és un detall menor. És el reflex d'una manera d'entendre el servei públic que cal revisar. Perquè, al capdavall, tant en una copa com en una campanya de publicitat, la pregunta és la mateixa: a qui estem reforçant quan comuniquem i quina idea de país estem projectant.

Participa a l'enquesta