Antoni Ros-Marbà: “Eduard Toldrà em va canviar la vida”

Antoni Ros-Marbà, amb 17 anys i començant a sortir de l’adolescència, se saltava classes del Conservatori Municipal de Música de Barcelona per baixar on Eduard Toldrà assajava amb la seva orquestra. Allà s’infiltrava entre els segons violins per veure i escoltar tot el que feia i deia el mestre. El captivava com parlava als seus músics, d’una manera diferent de com solien fer els directors. “Tenia un contacte especial amb l’orquestra i l’orquestra l’adorava”, explicava Ros-Marbà dijous passat en una xerrada a l’auditori sobre el músic i compositor vilanoví, amb els també directors Salvador Mas i Edmon Colomer, que dirigia la conversa: els tres tenors catalans de la direcció d’orquestra.

“El tinc com una mena de far”

Marbà explica que un dia Toldrà va tenir interès a saber qui era aquell jove que no es perdia cap dels assajos. Així li van presentar el mestre. “A través d’ell em va canviar la vida. Ell feia que la música s’entengués d’una altra manera a com ens la van ensenyar al Conservatori. Escoltant-lo vaig començar a comprendre com era la música. Va ser una de les coses més grans que m'han passat mai. El tinc com una mena de far. No tinc paraules per explicar què va significar per a mi la coneixença d'aquest gran home”.

Marbà conta que després de l'assaig de cada dia l’acompanyava del Conservatori a casa seva, al carrer Girona. Aquelles converses, tot caminant, li resultaven alliçonadores.

El defineix com un home que va anar molt poc a l'escola, però que era un pou de saviesa. No només li parlava de música sinó dels seus poetes preferits, de cultura general. 

Mas: “És el millor compositor que hem tingut”

Edmon Colomer va destacar aquest rebre influència a través de la conversa dient que Ros-Marbà i Salvador Mas havien fet el mateix amb ell. I va llençar a Mas la pregunta de per què va ser tan decisiu Eduard Toldrà.

Mas va respondre que, simplement, Toldrà “és el millor compositor que hem tingut. En un país que no ha tingut una aristocràcia que mantingués un conreu de la música a base d'òperes i de quartets, el que tenim són figures que han sortit, com Vives i Pau Casals. He de confessar que soc un convers de Toldrà relativament gran. No el vaig conèixer i no haver-lo conegut personalment és una de les recances més grans de la meva vida”. Estudiant la seva música, "tan ben feta, que de seguida em va venir al cap: sembla fill de Haydn, amb aquesta elegància, aquesta netedat, aquesta ironia. Pocs compositors són capaços d’escriure somrient, com Toldrà”. Va dir que, al seu entendre, ell “ha estat qui ha captat millor l'ànima del país”, amb les seves melodies populars. “Hi ha pocs compositors que saben escriure d'una manera tant, aparentment, simple, com Haydn. Escoltes una cançó seva i immediatament veus que és inconfusiblement catalana. Si un dia hi hagués una catàstrofe nuclear i algú preguntés: “Què carai era això de la música catalana?”, li podríem ensenyar una cançó de Toldrà. Francament és un personatge meravellós”.

Colomer el destaca com a compositor de sardanes

Ros-Marbà va emfatitzar, entre les obres de Toldrà, ‘El giravolt de maig’ i la cançó ‘Maig’. “Valen més aquests tres minuts de música profunda i excelsa que algunes simfonies”.

Colomer va expressar la seva admiració per ‘La rosa als llavis’, les cançons que Toldrà va compondre a partir de poemes de Joan Salvat-Papasseit. “És extraordinari d’harmonia i de colors”.

Va realçar la seva producció com a compositor de sardanes, amb uns elements molt senzills. “Garreta a vegades és quasi germànic. Toldrà no: és mediterrani. Té una singularitat, amb uns elements molt senzills”.

Mas va afegir que, de la trentena de sardanes que Toldrà va compondre, no n’hi ha dues d’iguales. “No hi ha cap vegada que caigui en la rutina del 'tots som pops'. Cadascuna de les composicions té un perfil que s’aguanta per si sol”.

Les anècdotes del mestre

Després Marbà va explicar anècdotes del seu mestre. Una vegada, va contar, van anar a visitar al compositor Tomás Bretón i l’assistenta que els va obrir la porta va preguntar: “¿A quién anuncio?” Ell va respondre: "Al Cuarteto Renacimiento”. Al cap de poc, va sortir el salmantí i, en veure’ls, exclamà: “¡Hombre! Me acaban de decir que ha llegado el cuarto regimiento”.

Una altra que explica la seva ironia: "Un dia li va telefonar l’esposa d’un músic de l’orquestra dient: "Mestre, el meu marit no podrà venir aquest matí perquè està a 39”. I ell va preguntar: “Al sol o a l’ombra?”.

Amor a primer cop d’ull

En una actuació a la festa major de Castelló d’Empúries, on ell tocava el violí, hi van anar unes noies de Cantallops. Ell es va fixar en una d’elles i va dir: “Amb aquesta noia m’hi agradaria ballar”. I el compositor Juli Garreta, que era allà, li va dir: “Ves Eduard, ves a ballar. Ja tocaré jo el violí”. Així va conèixer la Maria Sobrepera. Des de llavors li escrivia una carta cada dia. I quan més tard va demanar a la Maria que es casés amb ell, la mare de la noia va exclamar sobresaltada: “Oh! Casar-se amb un músic! Què és això?”.

Ros-Marbà conclou: “No es van tutejar fins una setmana abans de casar-se”.

Necessitava un text que el posés en òrbita

Salvador Mas va tornar al tema musical explicant que Toldrà “era de volada curta. No es va dedicar a fer grans epopeies, sabent que això no era per a ell”. I Marbà va afegir que “ell deia, també, que el gran simfonisme era patrimoni dels austroalemanys”. Pel que fa a la manera de començar, d’arrancar una composició Mas va assegurar que Toldrà necessitava “un text que el posés en òrbita”.

Sobre la seva forma de treballar, Edmon Colomer va destacar que tenia un punt d’espontaneïtat, que treballava a partir d’una primera idea i després corregia.

La conversa dels tres directors d’orquestra va ser un acte previ al concert de la Camerata Eduard Toldrà, dirigida per Antoni Ros-Marbà, dedicat a commemorar els seus 40 anys, que se celebrarà el pròxim diumenge, 1 de març, a l’Auditori Eduard Toldrà de Vilanova, a les sis de la tarda.