Primer rei

Era el primer crit que es sentia quan, a l’hora del pati a “Can Culapi”, es convocava als alumnes a una competició de “Plantats”. Un alumne amb vocació de líder ho cridava, desafiant, a que un altre li plantés cara tot proclamant-se “segon rei”.

A partir d’aquí, els dos reis s’alternaven en la selecció de jugadors “aliats“ que passaven als respectius bàndols fins constituir els pertinents equips que, des del moment que es tancava l’elecció, començaven a empaitar-se pel pati per, quan eren “tocats” per algun rival, quedar empresonats en la “base” del “tocador” formant una cadena que es movia en espera que algun dels seus companys d’equip encara lliures superés, sense ser tocat per un enemic, la barrera defensiva i toqués a un company presoner que, automàticament, era considerat lliure junt amb tots els que estiguessin agafats a ell i que, per tant, també podien abandonar la “presó” i tornar a ser “empaitadors”.

Però el pati tenia una superfície limitada i nosaltres coincidíem diversos cursos en la sortida d’esbarjo a mig matí i mitja tarda. I no era estrany que la competició binària que us he descrit, es repetís, diferenciada, en altres grups mentre els menys agressius ens miravem les seves respectives evolucions tot esperant el xiulet que marcava la fi del pati. I era aleshores quan detectàvem aliances, més o menys dissimulades, entre bàndols de guerres diferents. Fent realitat aquella dita de “a la guerra tot s’hi val”, veiem com jugadors del bàndol blanc del curs de segon A, obstaculitzaven la fugida dels “empaitats” del bàndol negre de segon B per que el bàndol blanc de segon B els pogués convertit en “tocats” i haguessin de convertir-se en presoners “plantats”.

Per algun estímul subconscient, des de fa quasi un mes, el meu cervell ha acabat associant aquelles vivències del pati de “Can Culapi” amb el que està succeint al golf Pèrsic, i especialment al voltant de l’eterna lluita entre l’Islam i allò que des de fa ja molts anys, hem definit com “Occident” tot donant-li d’entrada una supremacia moral sobre la resta de la humanitat, no sempre demostrada.

Ja fa bastants anys -desplegant la meva tesi- que sorgí al món occidental la figura del sionisme proclamant-se “primer rei” i “plantant-se” en una lluita ferotge contra l’islamisme a partir del moment en que les organitzacions internacionals varen reconèixer l’existència de l’estat israelià que, per interessos propis i altres derivats de la II Guerra Mundial i centrats en els Estats Units i el comerç internacional, va anar tibant la corda sense adonar-se (imagino) del paper que el petroli en el món modern anava donant a aquells països àrabs. Un poder del que ni ells eren conscients. A més, l’aparició del perill comunista, erigit en “segon rei” d’aquell escenari, aconsellava no fer-lo enfadar massa, vista l’evolució de tot plegat, primer en un escenari de dos blocs que, amb l’aparició del moviment de països no arrenglerats -fill de la rancúnia del temps del colonialisme salvatge- va obrir pas a aliances més o menys secretes i més o menys opositores al fins aleshores prepotent “Occident” que s’atribuïa el “Primer Rei”.

Ara, la cosa s’ha acabat d’embolicar. Perquè els Estats Units de Donald Trump, s’han proclamat “Primer Rei”, aparentment en associació amb aquell Israel que ostentava el títol i les formes, però mostrant diferències significatives que Netanyahu no s’està de posar en evidència.

Però, al mateix temps i gràcies a la guerra d’Ucraïna, la mare Rússia recupera també el paper de “Primer Rei” mentre Xina, en veu baixa i sota el paraigua de l’economia global, es deixa estimar per països i bàndols contraris als dos tradicionals, qui sap si pensant en un nou Moviment de Països No Arrenglerats que remeni les cireres.

Sembla evident que Trump no està còmode amb el soci israelià que no para de fer-li trabanquetes. Sobretot pensant en les eleccions de mig mandat que li venen al damunt. Però també amb les properes generals en les que sembla clar que voldria participar tot i la prohibició de tercers mandats. Potser per això, aviat signarà els dòlars. Una prerrogativa del “Primer Rei”.