Barcelona, trilogia policíaca

L’editorial La Clandestina ha publicat el volum Barcelona, trilogia policíaca amb motiu de la sortida del número 100 de la col·lecció crims.cat

La publicació no és només una novetat editorial, tot que ja són llibres publicats anteriorment, sinó que també vol ser un acte de memòria cultural i una reivindicació d’un autor, Rafael Tais, que és considerat el pare de la novel·la negra a Catalunya i que va encetar aquest gènere quan gairebé ningú no s’atrevia a fer-ho.

La recuperació en un sol volum de la trilogia Un crim al Paralelo, La Bíblia valenciana i És hora de plegar fa que es pugui llegir de manera continuada la trama policíaca i també es pugui mostrar la ciutat de Barcelona en els anys trenta i quaranta amb les característiques que tenia i com es desenvolupava la vida sobretot de les classes populars. Bé és cert que Tasis en les seves novel·les fa del paisatge i dels personatges l’aspecte essencial de la narració.  

Rafael Tasis sempre havia reivindicat des de nombrosos articles la necessitat de que la literatura catalana tingues novel·les de “lladres i serenos” que era considerada durant molts anys una literatura menor, de segona categoria i encara més a la Catalunya vençuda pel franquisme. Tot i així Tasis insisteix en el tema i és des de l’exili de Paris, ocupat pels nazis, que a l’any 1944 publica les dues primeres novel·les Un crim al Paralelo, La Biblia Valenciana. La tercera, És hora de plegar ja l’escriu a Catalunya després de retornar.

Rafael Tasis i Marca neix a Barcelona l'any 1921, amb només quinze anys, comença a col·laborar a la revista infantil La Mainada i el 1923 publica la seva primera obra narrativa, El daltabaix, dins de la col·lecció popular «La novel·la d'ara».

Després de la Conferència Nacional Catalana dels dies 4 i 5 de juny de 1922 es decanta clarament, a nivell polític, cap a Acció Catalana.

El 1931 publica la novel·la Vint anys, testimoni de la vida barcelonina de l'època, a l'editorial Proa i tradueix obres d’autors estrangers. Durant aquests anys trenta exerceix com a director general de Serveis Correccionals de la Generalitat. Col·labora com a crític literari a publicacions com La Publicitat, Mirador, Revista de Catalunya o Serra d'Or, entre d'altres. Amb la vocació d'impulsar la novel·la a casa nostra, escriu els assaigs Una visió de conjunt de la novel·la catalana (1935) i La literatura catalana moderna (1937).

Al començament de la Guerra Civil Espanyola col·labora amb el Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya. L'any 1939 s'exilia a París, on viu fins el 1948. Allà hi passa els anys de la Segona Guerra Mundial, amb l'ocupació nazi de la capital francesa, i col·labora amb la radiodifusió del país. Tot l'any. Dotze estampes barcelonines (1943) i Històries de coneguts (1945) són llibres escrits i publicats a París. Dels anys a l'exili també en surten, posteriorment, novel·les com Sol ponent (1953), Abans d'ahir (1956) o Tres, obra que obté el Premi Catalònia de novel·la de Mèxic l'any 1953 i publicada en aquest mateix país, el 1962.

L'any 1948 retorna a Barcelona, on treballa com a impressor i llibreter, sempre des del catalanisme i mantenint-se com a important enllaç amb el món de l'exili. Així, en aquesta època col·labora escrivint a revistes de Mèxic, França o Buenos Aires, com El Poble Català (París, 1939-1940), La Nostra Revista (Mèxic, 1946-1955), Pont Blau (Mèxic, 1952-1963), Vida Nova, Quaderns (Perpinyà, 1945-1947) o Catalunya, participa, l'any 1962, en l'anomenat Contuberni de Munic. Des de la capital catalana Rafael Tasis continua, a més, la seva extensa tasca com a escriptor.

És d'especial importància la trilogia de novel·la policíaca formada per les obres La Bíblia valenciana (1955), És hora de plegar (1956) i Un crim al Paralelo (1960). Com a autor teatral va publicar forces obres. 

Les tres obres reunides en el volum estan protagonitzades pel comissari Jaume Vilagut, un jove policia amb força capacitat deductiva i Francesc Caldes un periodista peculiar que coneix molt els baixos fondos de la ciutat, formen una parella d’investigació clàssica però cada un d’ells amb personalitat pròpia, per una banda el mètode policial i per altra intuïció periodística, combinació perfecte entre el carrer, el coneixements dels barris i la pàtina cultural del periodista. En el contrast de les personalitats hi ha bona part del treball de les investigacions.

Els casos que investiguen són diversos, violència d’una Barcelona on la vida nocturna era molt potent i un ambient on es barrejaven les diverses classes socials, hi trobem assassinats lligats a la recerca d’un llibre mític, un crim psicològic en un petit taller, i tots emmarcats en una Barcelona plena de contrastos, amb cabarets sòrdids, cafès sospitosos i desballestats, sales d’espectacles decadents i carrers on la vida nocturna amaga més d’un secret i més d’un perill.

A Un crim al Paralelo. Caldes i el comissari Vilagut resolen uns misteriosos crims que comencen amb la mort d’una venedora de loteria amistançada amb un jove que és detingut. Però la història és molt més complexa del que sembla, tot ben amanit i situat en els baixos fons del Paral·lel, les actrius de varietats, els venedors de loteria, les tavernes polsoses. L’acció passa en els carrers del Paralelo i també en una ràpida vista a Valencia en falles.

La bíblia Valenciana. El comissari Vilagut no sap traure l’aigua clara de la mort misteriosa de Gustau de Catllar, un noble català arruïnat que, aparentment, no tenia enemics. Però el seu amic Caldes, periodista aportant la seva cultura intuïtiva fruit de les novel·les negres que llegeix i coneix, utilitzarà els mètodes menys ortodoxos per a resoldre el cas, encara que això implica dur el seu amic comissari al desconcert en més d’una ocasió. La pugna per un exemplar únic de la bíblia i altres morts apareixeran en escena. La narració manté molta tensió i amb uns quants morts.
El marc de la Barcelona republicana en una boja i desenfrenada cursa d'assassinats, quan llibreters de vell i bibliòmans lluiten per apoderar-se'n.

A És l’hora  de plegar  el comissari Jaume Vilagut i el pèriodista Francesc Caldes s’ emmarca ja la a Barcelona de la postguerra. Al voltant d'una argenteria i dels seus empleats, s'hi produeix un assassinat i un robatori. Alhora, des de l'ombra, el misteriós assassí va relatant-nos els fets en una mena de novel·la que el durà a ell a la perdició i a nosaltres... a la sorpresa.

Els casos que investiguen els dos protagonistes es desenvolupen   a la Barcelona on la vida nocturna amaga més d’un secret i més d’un perill amb personatges que fan del malviure una manera de seguir mantenint-se .

Les novel·les de Tasis que fonamenten els començaments de la novel·la negra catalana i en català no es limiten a plantejar les lògiques incògnites sinó que fan un retrat d’una societat que està profundament marcada per la desigualtat entre els barris de la ciutat de Barcelona, la hipocresia i les contradiccions morals, per una banda molesta l’ambient de determinats carrers però aquí s’hi barregen totes les classes socials de la ciutat. Els delictes no deixen de ser una excusa més per poder retratar el poder, la misèria, l’ambició per sortir dels ambients degradats i naturalment per la supervivència com a primer objectiu.

Així doncs les novel·les de Tasis tenen un rerefons de denúncia  social, molt ben escrites i amb un domini del llenguatge precís i amb unes descripcions dels ambients magnífics.

Barcelona, trilogia policíaca
Un crim al Paralelo, La Biblia Valenciana i És hora de plegar
Rafael Tasis
Col·lecció Crims.cat
Editorial La Clandestina
Barcelona, gener 2026