Ens veiem a les urnes d’aquí un any

Si el calendari no es modifica just d’aquí un any s’hauran celebrat ja les eleccions municipals. Serà la dotzena convocatòria i farà quaranta vuit anys d’aquell històric 3 d’abril de 1979 en que per primera vegada després de la guerra civil la democràcia arribava als ajuntaments.

En les dates en que estem ja cal començar -ja ha començat ben segur- a  prendre decisions claus per estar en la línia de sortida amb la millor posició. La maquinària organitzativa de cada partit ja ha començat a posar tota la seva estructura a una velocitat de creuer. Estratègies a seguir, debats de programes, dissenys de pre-campanyes i campanyes, anàlisi dels possibles escenaris que es podrien produir abans i després coneguts ja els resultats, estudiar també les possibles marques electorals i la designació del cap de llista. I òbviament el cap de llista bàsicament s’haurà d’enfrontar a la tasca gens fàcil de confeccionar una llista que estigui preparada per governar, però també, si la sort és adversa, per romandre a l’oposició. Combinar expertesa i novetat, barrejar criteris diversos per trobar les millors persones -cada cop més difícil- i que forneixin una llista, equilibrada, amb expectatives de bon treball i cohesió que sigui   atractiva i amb garanties de formular un bon projecte.

Ens han dit pel dret i pel revés que les eleccions municipals són aquelles de més proximitat amb la ciutadania, coneixem els candidats i candidates, i a molts dels que van a les llistes. Ho fan sota unes sigles però el coneixement personal juga també un paper important a l’hora de fer confiança. Però també són aquelles eleccions en que la participació és més baixa. La lògica ens diria, que votant amb proximitat i triant i decidint allò que ens pot afectar de manera molt directe, a la quotidianitat, en la nostra manera de viure cada dia, hauríem de votar més. Paradoxes de la política.

Corren mals temps per la política, temps de màxim desprestigi de les formacions polítiques i dubtes sobre l’exercici honest i honrat de la funció política entesa com un servei a la comunitat. Les eleccions locals, les eleccions als nostres ajuntaments poden representar una manera de reconciliar-se amb la política i amb els polítics que exerceixen les seves funcions de manera temporal i gairebé sempre mal pagats i la immensa majoria d’ells i elles al llarg de tot el mandat malden per mantenir la mateixa actitud que durant la  campanya, la proximitat i l’escoltar. I ho fan de manera honrada i honesta.

Proximitat en el coneixement dels temes i escoltar les reclamacions, propostes, suggeriments dels veïns per mes simples i senzills que siguin. I en general sens dubte avançar en allò que al llarg dels diversos mandats municipals s’ha anat intuint i confirmant que reclama la ciutadania com són la transparència i cercar una participació real i activa, sense populisme ni falsos processos.

En el ja llarg recorregut el municipalisme ha canviat. A l’any 1979 estava gairebé tot per fer i els recursos no feien que no tot fos possible. Els primers ajuntaments amb una sabata i una espardenya van començar a estructurar un municipalisme nou, basat en entendre que les persones estan en el centre de la política i que el servei a la ciutat  és la premissa bàsica.

Ja s’han fet  moltes convocatòries d’eleccions i per tant ja no es tracta de dir allò que masses vegades els electors volem sentir sinó de fer propostes que siguin coherents amb la trajectòria del partit i no propostes ni promeses d’aquelles que tothom vol escoltar i que són fàcil de dir però que després el compliment ja és un altra cosa. Fer política ficció a cops de titulars és potser masses vegades un recurs recurrent i s’ha demostrat que donar la raó a tothom és una fal·làcia.

Els candidats que diuen sí a tot i a tothom acaben essent candidats poc fiables.

Ara és també hora de fer balanç del que es va dir i s’ha fet. En aquets sentit a la nostra ciutat propostes que es van fer des del partit guanyador i realitats van raonablement ben conjuntades. Grans temes com els contracte d’escombreries i neteja s’han conduit amb èxit i de moment funcionen, les gran infraestructures com el nou Hospital o el mateix tren Orbital han fet passos importants després d’anys d’oblit o de fer-ho passar amb excuses de mal pagador. Hi ha terreny i pla funcional per l’hospital i ja hi ha concreció pressupostària per l’Orbital i en tema cabdal com el d’habitatge també s’han fet avenços susceptibles per pal·liar encara menys del que es voldria. I un element poc vistós però fonamental pel futur, la reducció del deute que permetrà ben aviat fer inversions potents com la participació en la Llei de Barris. I en polítiques socials hi ha hagut també avenços importants. I en aquets sentit la lectura de l’entrevista al nostre alcalde al digital El Nacional, n’és una bona prova, claredat en les explicacions i una mostra àmplia de la política municipal realitzada i tot amb una visió col·lectiva de l’esforç de la ciutat. I fet amb un to modest i empàtic.

Bon resultat del mandat que segur hauria de  tenir efectes en les eleccions.

Així doncs l’any vinent, 2027, es compliran els 48 anys, ens acostem ja al mig segle d’ajuntaments democràtics, una xifra prou rodona com per fer una certa mirada enrere. Les ciutats han millorat substancialment, però les estructures i els recursos municipals segueixen essent bàsicament els mateixos. Portarem tants anys d’ajuntaments democràtics com temps van estar sense tenir-los. I encara hem estat incapaços de resoldre el problema bàsic que és el finançament. Seria un bon regal pel cinquantenari, una fórmula que permetés adequar les necessitats amb els pressupostos

I també serà un bon moment per pensar en revulsius a fons de les estructures una mica encarcarades ja i potser de les mateixes polítiques municipals.

I encara una mica més, voldríem afegir que estem convençuts que totes les opcions democràtiques que es presentaran són opcions que estimen la ciutat. No es pot voler monopolitzar un sentiment d’estimació. La política més enllà d’accions concretes i planificació de programes es fa amb un sentiment de millorar la ciutat els serveis a les persones, sobretot als menys afavorits i preservant-ne la cohesió, això és veritable estima, al nostre entendre, per la ciutat. Voler-ho monopolitzar és voler falsejar una realitat.

D’aquí un any ens veiem per veure com ha anat tot.