Enyor de les serps d’estiu i una nova macedònia d’agost

Corria a l’any 2023 i ens queixàvem a l’agost de la gairebé situació anorèxica dels diaris de paper. La manca de notícies, l’ambient de vacances una mica més frívol que de costum, feia que unes migrades pàgines ens portessin informació de notícies agafades pels pèls per poder omplir els espais.

Invocàvem l’article de l’Alex Gutiérrez al Diari Ara a l’any 2020 Elogi i enyorança de les serps d’estiu per reclamar que hi hagués més imaginació a l’hora d’omplir els noticiaris, o confeccionar alguns articles. Ja sabem que es coneix l’expressió serps d’estiu per fer referència les notícies que tenen una certa lleugeresa informativa, fins i tot es pot arribar a inventar-les i que donin joc a la lectura i al comentari. Són històries gairebé banals amb substància informativa amb caducitat o fora del que seria el “normal” com descobriments de monstres nous, ovnis que aterren, successos estrambòtics o debats curiosos o també els recurrents.

Es procuren estirar artificialment dia rere dia a causa de la manca de nova informació real, se’n fa base de tertúlies i es genera un fals debat amb falses expectatives. Ara com que la turbulència política és gairebé permanent comencen a perdre’s les serps d’estiu i es segueix amb les noticies de guerres desastres i crispació. Buf!.

L’any passat aquí mateix publicàvem un text que titulàvem Macedònia d’agost en que postil·làvem algunes de les noticies curioses que havíem llegit i seguit al llarg dels mesos d’estiu. No ens resistim tampoc enguany en fer esment de notícies, si més no curioses, que ben segur en un altre moment de l’any no haguessin tingut massa importància ni el seguiment que han tingut ara.

El regne animal. És sabut que l’aparició d’animals és una de les característiques de les serps d’estiu. Enguany s’han comptabilitzat més avistaments del monstre del llac Ness que en altres anys. El suposat monstre deu estar neguitós hi ha tret el cap i la gepa més vegades que mai o potser els “pubs” locals han servit més cervesa del que seria habitual. En canvi han baixat en picat els albiraments de taurons a les nostres platges que va ser un clàssic de fa uns anys com podem trobar a les hemeroteques. Aquets estiu cap aleta de tauró ha portat l’espant a les nostres platges.

Ara bé, enguany una de les noticies més interessant sobre el regne animal ha estat la que ens explicava que s’havia vist un lleó voltant prop d’una carretera. Concretament a Toledo i entre els municipis de Real de Sant Vicente i Navamorcuende. Un repartidor va assegurar, així ho va manifestar a la Guàrdia Civil, que havia vist un lleó. Després de passar tots el controls, alcohol, drogues, ingesta de bolets al·lucinògens, i d’herbes diverses i el que calgui. La benemèrita institució armada a través del SEPRONA va enviar diversos escamots a un safari per tal de localitzar i abatre si era necessari el lleó en qüestió. Sorprenia la notícia ja que cap circ ni cap zoològic havia denunciat cap desaparició. Però vaja els escamots van fer durant un parell de dies àmplies batudes i no van trobar res fins a concloure que tot havia estat fruit de la imaginació o estat alterat del conductor (cop de calor?)... No és la primera ni segona vegada que un lleó apareix en llocs inesperats a l’estiu, també s’han vist cocodrils, eh. Però vet aquí que dies després apareixia una fotografia d’un gos de dimensions notables i amb una aparença fruit del tallat de pèl que semblava un lleó de veritat... Donarà per més, segur, però prudència a l’hora de denunciar i d’informar. 

Regne veïnal Les calorades ens porten un nivell d’irritació at superior a la que tenim habitualment (que acostuma a ser molta). Una de les notícies que potser en un altre moment no hagués tingut un seguiment tan ampli com el que ha tingut és la relativa al joc de la Petanca a Cafafell. Aquesta notícia podria haver estat un breu perdut entre altres notícies té com a protagonisme l’enfrontament (de moment pacífic) entre grups de veïns a rel del joc tan tranquil aparentment i civilitzat com la petanca.

A la veïna Calafell ha esclatat el conflicte entre jugadors i veïns el camp de joc. Es queixen del pertinaç sorolls de les boletes quan entrexoquen entre elles i els grits d’eufòria dels jugadors que van guanyant. La tensió ha crescut, i clar, ja han aparegut les pancartes contra l’activitat als balcons. Els jubilats que juguen han fet defensa de la seva activitat que creuen raonable i que no es genera cap cridòria ni alcen les veus. No és la primera vegada de queixes entrecreuades per activitats al carrer. I en mig l’autoritat que té un paper difícil perquè considera que les activitats de la petanca i la migdiada són compatibles sobretot si es comença a jugar a partir de les 6 de tarda i dues hores com a molt. Uns i altres denuncien coaccions i amenaces, i fins i tot els “petanquistes” diuen que els van llençar al seu local dues bosses amb cagarades de gos. Potser una mica de temprança i voluntat d’entesa ajudaria a compaginar dues activitat prou lloables i compatibles com són les migdiades i el joc de la petanca. L’estiu, i si és mes calorós que de costum, no és temps per la concòrdia veïnal. Un capítol més sobre el debat i les contradiccions dels usos de la ciutat. El repicar de campanes, els soroll dels esquellots de la vaques, la pudor de les granges... La queixa ve de lluny. Ara la petanca.

I, Regne mineral, la noticia llegida i escoltada fa pensar en allò que donen gat per llebre i per tant molt propi de l’estiu. El ministre de transport, l’inefable Puente, va anunciar a bombo i platerets que enviarien a Rodalies de València  41 trens dels anomenats Civia nous amb la voluntat d’anar substituint unitat antigues. Aquest trens a més augmentarien en una 30 % la capacitat en les línies on circulin. Magnífic no? Però hi havia trampa. Hi ha engany. Vet aquí que les unitat no eren noves, eren unitats que qualifiquen de modernitzades i que ja havien estat jubilades a Madrid. Gat per llebre doncs, Que s’entén per “modernitzar”?, Xapa i pintura? Rentat de cara i baixos?. Naturalment bona part dels valencians (els usuaris sobretot) es senten estafats. Els van prometre 10 i els han donat 1. Els més ofesos parlen d’estafes i burles inacceptables, els més pragmàtics diuen que potser no són nous però això a ajudarà a viatjar millor. I la paradoxa és que a Madrid sí que han arribat rodalies nous de trinca. Més llenya al foc. I la sensació de pres de pèl de fer passar bou per bèstia grossa. La notícia amb matisos i variants col·laterals, com és normal, s’ha arrossegat uns quants dies ocupant més espai del que tindria, per exemple, el mes de febrer.

Entrat a setembre sembla que ja s’aniran generant notícies d’aquelles de fons, però trobar aquesta mena de lleugeresa informativa també ajuda a descansar, sense minimitzar, per descomptat, la importància que poden tenir pels afectats.