Al Vendrell ja vivim al 2029

Aquesta setmana hem sabut que el Vendrell rebrà 4,5 milions d'euros dels fons europeus FEDER per impulsar els tres grans projectes. La previsió és que tot estigui acabat abans del 2029.

He arribat a una conclusió. Al Vendrell ja no vivim al present, perquè el present ens destorba una mica. Nosaltres som gent moderna. Nosaltres ja vivim al 2029.  I he de dir que és una experiència magnífica. No cal ni cotxe del futur ni màquina del temps.

Només cal una roda de premsa, un parell d'infografies espectaculars i unes quantes paraules que ja formen part del nostre vocabulari sentimental: transformació, sostenibilitat, renaturalització, qualitat de vida i, per descomptat, aquella expressió que ja gairebé hauríem de registrar: una fita històrica. I si tot això va acompanyat d'una infografia plena d'arbres perfectes, ja és pràcticament Nadal.

I escolteu, jo me n'alegro.

Ara bé, també he de confessar que he desenvolupat una petita habilitat. Quan veig una presentació institucional, ja no penso: "que bé", penso: "molt bé... i això en quina temporada sortirà?". Perquè, sincerament, cada vegada tinc més la sensació que vivim dins d'una sèrie.

Temporada 1: presentem la idea.

Temporada 2: presentem el projecte.

Temporada 3: presentem una actualització del projecte.

Temporada 4: expliquem que tot va segons el previst.

Temporada 5: inauguració.

I amb una mica de sort, sense espòilers. Però no sigueu malpensats. Jo soc optimista.

Tan optimista que ja m'imagino passejant pel Parc del Botafoc mentre compro quatre tomàquets al Mercat Municipal i aparco tranquil·lament a les Bòbiles.

L'únic detall és que, de moment, tot això ho faig mentalment. Però escolteu, la imaginació és gratuïta i encara no paga impostos.

També m'ha agradat molt això del reg intel·ligent. És una notícia fantàstica. Les plantes sabran perfectament quan necessiten aigua.

Nosaltres, en canvi, continuarem intentant esbrinar quan és exactament el moment en què una promesa deixa de ser una diapositiva i es converteix en una realitat.

I és aquí on nosaltres, els vendrellencs, som absolutament extraordinaris. Ja no distingim els arbres per les fulles. Els distingim per la seva situació administrativa.

Arbre real, arbre institucional, arbre pendent de licitació, i arbre que encara viu a l'ordinador. És un talent que no tothom té.

També he arribat a una altra conclusió. Al Vendrell no tenim un problema amb els projectes. Tenim una història d'amor apassionada amb el futur. El present, pobret, continua esperant que algun dia algú li faci una mica de cas. I no el culpo. Perquè el futur és molt atractiu. Sempre és sostenible, intel·ligent, innovador...I sempre surt molt afavorit a les fotografies.

I el dia que tot això estigui acabat passarà una cosa extraordinària. Els vendrellencs viurem una experiència que feia temps que no practicàvem. Deixarem de passejar per una promesa i començarem a passejar per una realitat.

I algun veí, mig incrèdul, mig divertit, deixarà anar la frase més honesta del municipi: "Escolta... jo ja pensava que això acabaria al Museu de les Bones Intencions."

Perquè al Vendrell no hem perdut l'esperança. Simplement hem après a no desempaquetar el confeti fins que les obres existeixen de veritat.

I quan arribin, serem els primers a celebrar-les.

Però, mentrestant, permeteu-nos continuar vivint al present. Encara que no surti tan bé a les infografies.