Detras del armario el hacha

Aquest és un llibre per llegir assossegats, cal llegir-lo amb el màxim de concentració en la lectura, en cal seguir el fil narratiu sense perdre’l en cap moment. A través dels contes que es van succeint escrits durant la II Guerra Mundial Torborg Nedreaas ens fa present un món complicat carregats de por, d’ira, de venjança però també d’estimació. Sota l'ocupació nazi a Noruega, tenim uns relats en què homes, dones i nens són protagonistes de fets que exposen sense cap mena de filtre de la situació que es vivia, sobretot les dones i les noies durant l’ocupació dels nazis de Noruega. Es pot prendre consciencia del que va significar i com la societat va patir l’ocupació i la mentalitat guanyadora dels ocupants. 

El llibre esdevé un testimoni fefaent de la condició humana i de les situacions que pertoca viure a la població de Noruega -podria ser de qualsevol altre país- davant els nazis i la repressió i maltractes a que es veien sotmesos davant qualsevol mostra de rebuig o de possibles atacs i accions contra els alemanys. Des de la voluntat de justícia fins la necessitat de supervivència desafien uns quants personatges i situacions en que veiem les diverses maneres en que s’enfronten a les situacions, des de la convivència i col·laboració amb l’enemic, fins a la supervivència activa i a vegades el dilema moral de si és “moral” matar a sang freda a l’enemic. Unes reflexions a vegades molt íntimes i a vegades socialitzades. Totes elles però ens mostren de com la condició humana es sobreposa a la dissort i a les situacions més dures que hom pugui imaginar-se.

Torborg Nedreaas, feminista i comunista, va ser anomenada sovint «la Simone de Beauvoir noruega», encara que és una novel·lista de major altura literària, sens dubte. Abans de res, és una narradora aclamada per la crítica per la profunditat i la finor de les seves anàlisis psicològiques i per la gran qualitat de la seva escriptura, molt poètica i de potents imatges, molt propera a les sensacions i pensaments dels individus. Va ser professora de música. Va debutar el 1945 amb un llibre de relats breus, però va saltar a la fama dos anys després amb Nada creix a la llum de la lluna. El 1950 va obtenir el Premi de la Crítica del seu país i el 1964 el Premi Dobloug.

Nedreaas va escriure aquests relats durant l'ocupació amb la voluntat de testimoniar i mostrar una realitat de la que estava sent testimoni directe, de la quotidianitat de les situacions que es vivien sobretot en la relació entre els noruecs i els soldats de l’exèrcit alemany. L'escriptura és clarament dura i crua, sense massa filigrana, sembla escrit a raig com si la ploma voles per damunt de les situacions i recollís el testimoni del que va passant, frases curtes que generen més impacte, de vegades amb una sonoritat poètica. La inclusió dels diàlegs en el transcurs de la narració sense signes que els delimiten aporta dramatisme a la historia o la mateixa utilització d’alguns mots en alemany creen també un cert desassossec. La mateixa autora-narradora podria haver estat protagonista en primera persona del que s'hi explica, o ser testimoni d'històries alienes.

Els personatges que van sortint en els diversos contes tenen la majoria d’ells el dolor com element comú, són personatges intel·ligents que saben moure’s en les circumstàncies que els toca viure. La majoria ferits i maltractats per la situació que els pertoca viure.

En alguns moments la mateixa voluntat de venjança agafa un to poètic pel que significa de reafirmació dels protagonistes en la lluita patriòtica per expulsar els alemanys. També es retraten els comportament contraris, la dels que d’alguna manera confraternitzen amb els alemanys i reben el rebuig de la gent del seu entorn.

Hi ha sens dubte, malgrat la foscor i duresa d'aquests relats, una línia que ens porta l’amor. Hi ha amor malgrat les accions d’una duresa excepcional, malgrat el desastre a què es veuen sotmesos  aquests personatges. I, aquesta estima, aquest amor també els salva. El llibre es llegeix amb un interès especial al llarg de tot el relat. Cada narració és una lliçó, moltes vegades d’humanitat i d’altres de fer aparèixer els sentiments més ocults dels personatges, de l’amor a l’odi o la revenja de tot hi ha en cada episodi, és incalculable el valor humanístic que tenen aquestes històries. Ens parlen en un ampli ventall d'emocions humanes que ens emfatitzen la vida, les mateixes emocions que nosaltres tenim.

El llibre és una crònica d’un país en plena guerra però també amb l’esperança de la reconstrucció. El textos tenen una forta càrrega social i també fan èmfasi en el paper de la dona.

L’autora es va instal·lar a Leirvik, concretament a l'illa de Stord, fugint dels bombardeigs. Aquell lloc, va ser interpretat com un refugi rural que va inspirar moltes obres.

Hi va viure fins al 1947, guanyant-se la vida com a pescadora i escrivint relats curts en revistes sota el pseudònim Tob Kieding, una firma que la va acompanyar mentre el país va estar ocupat pels nazis.

El llibre reflecteix perfectament les vivències del país nòrdic sota el control nazi. En aquests textos es parla de la por, la resistència i la sotsobre que provoca viure cada dia sota l’amenaça de que t’acabin detenint.

Malgrat la seva duresa és un llibre extraordinari, que val la pena llegir.

Detras del armario el hacha
Torborg Nedreas
Traducció Bente Teigen Gundersen
Errata Naturae
Madrid, gener del 2026